Resultats de la cerca

Professor d’història i de filosofia de les ciències a Dijon i després a la Sorbona, es dedicà sobretot a l’epistemologia, a la filosofia de les ciències i a la psicoanàlisi en general El reconeixement de la complexitat de les teories científiques l’obligà a refusar les simplificacions introduïdes per les interpretacions racionalistes Afirmà l’existència d’un nou esperit científic, que s’oposa tant al predomini antic i medieval de la imatge com a l’esquema geomètric modern, i realitzà l’intent d’eixamplar el marc i l’estructura de la raó Enfront de la pretensió de sabers absoluts, Bachelard…

Gendre de Manzoni S’exilià a Florència a l’època de l’ocupació francesa Novament, a Torí, emprengué la carrera militar, la qual abandonà per dedicar-se a la pintura En les novelles Ettore Fieramosca 1833 i Niccolò de’Lapi 1841 és notable la vivacitat de color amb què sabia reunir caràcters històrics i moderns La forma de “novella històrica” i la força d’alguns tipus expliquen el gran èxit d’aquestes primeres experiències Propagandista polític els anys de la revolució, escriví els opuscles Degli ultimi casi di Romagna i I lutti di Lombardia Fou president del consell de ministres com a tal,…

El 1872 començà els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on feu també els de ciències i de farmàcia entre el 1877 i el 1886 el 1896 s’hi llicencià en farmàcia per dedicar-s’hi professionalment Mentrestant, s’havia enrolat per poc temps en un batalló carlista, ha-via treballat en els negocis d’un germà seu i en negocis propis, que fracassaren, i com a pràctic de farmàcia a Sarrià Fou redactor del diari La Renaixença , en què, el 1892, publicà, al fulletó, una traducció de Dubrovsky de Puixkin fou també collaborador de La Illustració Catalana i es vinculà a la Unió Catalanista…

Conegut amb el nom religiós de Nolasc del Molar Ingressà als caputxins el 1918 i fou ordenat de sacerdot el 1926 Publicà nombrosos treballs sobre temes de patrística, d’història i de literatura medieval, i valuoses edicions de textos antics, com la Consueta del misteri de la gloriosa santa Àgata 1953, la Consueta de sant Eudald 1954, Una poesia religiosa del segle XIII 1953-57, Eiximenis 1960, i la Llegenda àuria de Jaume de Voràgine segons un manuscrit de Vic del s XV 1975, entre d’altres Collaborador de la Fundació Bíblica Catalana i de l’FBM, traduí i comentà l’ Himne acatist a la Mare de…

Fou forjador i mestre d’obres Fou membre 1874-75 i secretari 1874 de la societat La Jove Catalunya Collaborador de La Renaixença des del 1871, feu els primers passos poètics en certàmens d’arreu de Catalunya, on obtingué diverses distincions Especialment intensa fou la seva participació als Jocs Florals de Barcelona, dels quals fou mestre en gai saber per les violes del 1878 i el 1890 i la flor natural del 1889 També hi obtingué dos premis extraordinaris, sis accèssits i en fou mantenidor els anys 1881, 1891, 1901, 1908 i 1915 La seva producció, que inclou poesia èpica i lírica i…

Gran divulgador de la literatura i la realitat de la Catalunya contemporània en el món anglosaxó, al volum de poesia Eyes on the Street 1974 incorporà dues versions de poetes catalans, Pere Quart i Gabriel Ferrater Traduí poemes de catorze autors catalans en el recull Modern Catalan Poetry an Anthology 1979 i quatre més a Four Catalan Postwar Poets 1980 El 1981 publicà la seva versió de La plaça del Diamant sota el títol de The Time of the Doves Seguiren les seves traduccions a l’anglès de Tirant lo Blanc 1983, La meva Cristina  1984 de Mercè Rodoreda, Les histories naturals  1990 de Joan…

Vinculat al carlisme i a l’integrisme religiós, collaborà amb poemes i treballs en prosa a La Ignorància  i El Áncora , que dirigí Estrenà un bon nombre d’obres, totes en vers i en català, de to costumista i caràcter moralitzador, i escrites per al Centre d’Obrers Catòlics de Palma, del qual fou promotor El poeta 1886, en què el protagonista abandona les idees igualitàries Un dia d’apuros, o Els estudiants del dia 1886 Els molts anys de don Metrobi, o Qui deu que pac , sarsuela escrita el 1886 i publicada sense data, i el melodrama Los glosadors d’altre temps 1887, situat a Sóller en temps de…

Autodidacte El 1933 publicà el minuciós Historial del gremi de bastaixos de capçana i macips de ribera de la duana de Barcelona Installat a Tarragona en la postguerra i centrà els seus estudis en Tarragona i sobretot en Santes Creus L’escriptori de Santes Creus , 1959 Els tres palaus reials de Santes Creus , 1960 fou secretari general de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus La seva obra fonamental fou publicada pòstumament Reinard des Fonoll Escultor i arquitecte anglès renovador de l’art gòtic a Catalunya 1969 Participà en diversos jocs florals Publicà, en l’aspecte literari,…

D’origen etrusc, pertanyia a l’ordre eqüestre i posseïa notables riqueses, que li permetien de gaudir d’una bona posició i bones relacions Visqué enmig de la societat neroniana, de la qual criticà els costums, i formà part del cercle estoic Amic de Lucà i del filòsof Cornut que fou l’editor de la seva obra pòstumament, escriví sis Saturae ‘Sàtires’, traduïdes al català per Miquel Dolç, 1954, que apleguen un conjunt de 650 hexàmetres, ultra un prefaci en versos coliàmbics, d’autenticitat dubtosa L’estil és horacià, bé que remodelat pel pensament estoic i amb un llenguatge planer…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres, fou compositor, i, abans d’ordenar-se de sacerdot el 1882, fou membre de La Jove Catalunya i fundador de La Vetllada  1881, setmanari gironí de marcat to conservador Se significà a La Renaixença , on també publicà un elogi de la poesia popular i poemes costumistes, com a detractor del positivisme filosòfic i, de retruc, dels corrents literaris realistes Escriví poemes, especialment de tema patriòtic i costumista el 1880 i el 1881 obtingué sengles accèssits als Jocs Florals de Barcelona, i pòstumament se’n recolliren a Semprevives…