Resultats de la cerca
Es mostren 1233 resultats
crassulàcies
Botànica
Família de rosals integrada per uns 35 gèneres que apleguen unes 1.500 espècies de plantes herbàcies o subarbusts, generalment suculents, de distribució gairebé cosmopolita.
Presenten fulles simples i sense estípules flors sovint regulars, hermafrodites, pentàmeres i hipògines o lleugerament perígines, en inflorescències cimoses i fruits en plurifollicle o en càpsula Força crassulàcies, sobretot les del gènere Sedum crespinell , són conreades com a plantes ornamentals i de rocalla Crassulàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Cotyledon orbiculata coral Sedum sp crespinell Sedum acre crespinell groc, arròs de bruixa, raïm de llop Sedum album crespinell blanc, arròs de bruixa, raïm de llop Sedum sediforme crespinell gros, arròs de pardal, pa de…
vitaminat | vitaminada
Alimentació
Dit del producte al qual han estat incorporades una o més vitamines per a millorar-ne el valor nutritiu.
Així, hom incorpora vitamines del complex B a derivats de cereals pa, farina, vitamina D a la llet en pols o condensada, vitamina C a derivats de fruita sucs, nèctars, vitamina A i vitamina D a la margarina, etc En aliments no és permès d’emprar dosis terapèutiques de vitamines Convé tenir present que una alimentació correcta, variada i equilibrada, proporciona les vitamines suficients per a individus normals Algunes vitamines o provitamines poden emprar-se com a additius alimentaris en sentit estricte, independentment del seu valor nutritiu vitamina C antioxidant, vitamina B2…
Dia Internacional de les Dones
Sociologia
Dia Instituït l’any 1975 per l’Organització de les Nacions Unides amb la finalitat de commemorar les fites assolides per les dones en la lluita per la igualtat de gènere arreu del món.
També té com a objectiu remarcar els àmbits pendents perquè s'assoleixi la plena igualtat L’origen són les lluites de les sufragistes pel dret a vot a l'inici del segle XX, així com les reivindicacions d’obreres per a la millora de les condicions laborals El primer dia de la dona fou instituït el 1909 pel Partit Socialista dels Estats Units La data actual 8 de març té l’origen en la vaga duta a terme per les dones el 1917 a Rússia contra la Primera Guerra Mundial sota el lema “Pau i Pa”
Jordi Ruiz Alonso
Patinatge
Patinador sobre rodes especialitzat en patinatge artístic.
Vinculat al PA Blanes FP, pujà al podi en diversos Campionats de Catalunya, d’Espanya i d’Europa en categoria individual i per parelles A partir de l’any 2007 destacà com a patinador de grup de xou, modalitat en la qual guanyà diversos campionats catalans i estatals fins el 2013 Formà part de les seleccions espanyola i catalana, amb la qual fou tercer classificat de la Copa d’Itàlia 2002 En grup de xou, assolí dues plates en el Campionat d’Europa 2011, 2012 i un bronze en el Mundial 2010 Es llicencià en Ciències de l’activitat física i l’esport
tió

Parada de venda de tions
© Lluís Prats
Folklore
Tronc gros, sovint ple de grops, que per Nadal hom fingeix que, a força de bastonades de les criatures, arriba a cagar dolços i altres regals.
Al Principat i a Mallorca era costum de guardar un tió per a encendre la nit de Nadal dies abans les criatures li portaven força menjar pa, blat de moro, garrofes, serradures, etc perquè pogués cagar després L’acte de fer cagar el tió , tradicionalment la nit de Nadal, constitueix una gran festa de menuts i de grans mentre el bastonegen, els infants solen cantar la fórmula “tió, caga torró, d’avellana i de pinyó” o una altra de semblant, més o menys ampliada Malgrat una certa regressió, sobretot a les ciutats, la tradició encara és viva i amb tendència a renéixer en molts llocs
baobab
baobab
© Fototeca.cat
Botànica
Gran arbre, de la família de les bombacàcies, que ateny 20 m d’alçària, de tronc extremament gruixut (fins a 15 m de diàmetre), que acumula grans reserves d’aigua durant l’època de les pluges.
Té fulles palmaticompostes, caduques en arribar la temporada seca, i grans flors blanques, sobre uns llargs pedicels, les quals s’obren de nits i són pollinitzades per la ratapinyada Eidolon helvum Els fruits són allargats 45 cm, amb la polpa farinosa i comestible “pa de simi” Viu a les sabanes de l’Àfrica intertropical, on els indígenes, que n'aprofiten els fruits i fins les fulles lalo per a l’alimentació, en fan objecte d’adoració La fusta, molt lleugera, és emprada en la fabricació de paper, i l’escorça, que dóna una fibra d’una gran resistència, és utilitzada per a…
Astrid Lindgren
Literatura sueca
Escriptora sueca.
El 1945 obtingué un gran èxit com a autora de literatura infantil amb Pippi Langstrump ‘Pippi mitgesllargues’, personatge que posteriorment protagonitzà altres narracions i amb el qual assolí fama internacional La manca de moralisme, l’espontaneïtat i l’equilibri entre la realitat i la fantasia caracteritzen les seves obres, entre les quals cal esmentar Mio, min Mio ‘Mio, Mio meu’, 1954, Lillebror och Karlsson pa taket ‘Lillebror i Karlsson a la teulada’, 1955, Emil i Lönneberga ‘En Miquel de Lönneberga’, 1963, Bröderna Lejonhjärta ‘Els germans cor de lleó’, 1973 i Ronja…
Arnulf Øverland
Literatura noruega
Poeta noruec.
Començà escrivint reculls de poemes de to malenconiós De hundrede violiner ‘Els cent violins’, 1912 Acabada la Primera Guerra Mundial, formà part del grup marxista Mot Dog, i les seves crítiques provocaren fortes reaccions públiques Publicà Brød of vin ‘Pa i vi’, 1924, Den røde front ‘El front roig’, 1937 Després de l’ocupació nazi s’uní a la resistència i escriví Ord i alvor til det norske folk ‘Paraules greus al poble noruec’, 1940 Deportat a Sachsenhausen pels nazis, de tornada a Noruega, ja acabada la guerra, escriví Vi overlever alt ‘Sobrevisquérem a tot’, 1945 i Tilbake til…
Johan Ludwig Runeberg
Literatura finlandesa
Literatura sueca
Poeta finlandès en llengua sueca.
S'afermà com a poeta original en els Idilli , poemes lírics i èpics plens d’un fresc sentiment de la natura, del paisatge de Lapònia Escriví també Grafven i Perho ‘El comte de Perho’, 1831 i Fänrik Ståls sägner ‘Les narracions de l’alferes Stål’, primera part, 1848 segona part, 1860, la seva obra mestra És una mena de romancer de la guerra russofinlandesa de 1808-09, compost per 35 balades inspirades en episodis d’heroisme La balada inicial d’aquest llibre, Vårt land ‘El nostre país’, esdevingué l’himne nacional finlandès l’any 1848 Cal esmentar també la tragèdia de reminiscències…
Anton Faura i Casanovas
Literatura catalana
Sainetista.
A Qui no té pa moltes se’n pensa 1875 recorre a tipus de la vida picaresca, amb un component clarament paròdic, present també en sainets costumistes com Casament d’en Celdoni i la Margarida 1858, Divorci d’en Celdoni i la Margarida 1859 i El procurador 1864, peça bilingüeen què se satiritza la figura del buròcrata, que en aquest cas resulta ser l’únic personatge castellanoparlant de l’obra El seu teatre se situa, doncs, en la línia del costumisme més o menys crític, característica dels autors que es movien en l’àmbit de Soler i les primeres companyies de teatre catalàde l’Odeon i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina