Resultats de la cerca
Es mostren 717 resultats
Santa Maria de Baixàs, abans Sant Esteve
Art romànic
Situació Part de l’absis amb lesenes i arcuacions llombardes, sobre les quals és visible el sobre alçament fet al segle XIII amb marbre blavenc d’una pedrera local ECSA - A Roura L’església és situada al bell mig del poble de Baixàs Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 45’ 7,8” N - Long 2° 48’ 33,6” E L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior Història El topònim de Baixàs apareix esmentat en la documentació a partir del segle IX Com ja s’ha esmentat, la vila fou senyorejada als segles IX-X, per Lindoí i la seva esposa Arsenda De fet, però, una de les…
Sant Tirs de Llastarri (Tremp)
Art romànic
Petit priorat del monestir de Santa Maria d’Alaó Sembla que l’església de Sant Tirs era situada vora el Vinyer i el torrent de Llastarri, no gaire lluny del pla de la Caritat Les seves referències se situen únicament a la segona meitat del segle X L’any 989 el prevere Banzo escriví un diploma alaonès pel qual coneixem l’existència d’una comunitat religiosa a Sant Tirs El prevere Adila, el monjo Altemir i Nemiquer “servents del Senyor en la casa de Sant Tirs i altres monjos que són ací o hi desitgin venir”, adquireixen per un sou a un tal Regal, una terra que tenia per aprisió del seu pare, al…
Els peixos i els mariscs
Són anomenats peixos diferents animals marins o d’aigua dolça comestibles, que són trets de l’aigua amb el fi de servir d’aliment La qualitat nutritiva dels peixos és, a grans trets, similar a la de la carn, tot i que hi ha algunes diferències notables La diferència més important és que el greix del peix conté, en general, quantitats més baixes de colesterol i d’àcids grassos saturats i, en canvi, proporcions més altes d’àcids grassos insaturats D’altra banda, hom fa una distinció dels diferents peixos segons que sigui llur contingut en substàncies grasses Així, es diferencia el peix gras o…
Biòpsia i punció
Patologia humana
La biòpsia constitueix una tècnica de diagnosi basada en l’obtenció d’un fragment de teixit per a examinar-lo al laboratori i observar-ne les possibles alteracions histològiques Aquest mètode és emprat fonamentalment per a determinar si les cèllules d’un teixit malalt presenten alteracions que assenyalin el desenvolupament d’un càncer o d’un altre tipus d’afecció Es poden efectuar biòpsies de qualsevol òrgan, però la tècnica emprada per a obtenir la mostra és diferent segons el cas concret que es presenta Per a efectuar biòpsies de la pròstata, habitualment hom realitza una punció amb una…
massa d’aigua
Geografia
Porció important d’aigua marina que en un diagrama T-S quedaria representada per una línia.
De fet, els parells de mesures de temperatura i salinitat obtingudes dins de la massa d’aigua quedarien representats per un núvol de punts allargat i estret Generalment, les masses d’aigua es formen en zones geogràfiques concretes, on adquireixen les seves propietats conservatives temperatura, salinitat no conservatives concentració d’oxigen, de CO 2 , etc a través dels intercanvis amb l’atmosfera Un cop s’enfonsen, seguint les superfícies de mateixa densitat, les propietats conservatives només es poden alterar per barreja amb altres masses d’aigua En les aigües allunyades de la superfície,…
formació
Geologia
Conjunt d’estrats que formen una porció significativa en la successió estratigràfica d’una àrea determinada.
Té les característiques següents una composició litològica definida o una successió característica interstratificada, una separació litològica que hom pot observar des de les unitats situades per sobre i per sota d’aquesta, i la possibilitat de poder correlacionar diferents successions estratigràfiques Les formacions s’anomenen pels noms geogràfics de l’àrea on és típic el desenvolupament de la unitat
fogata
Cavitat petita i a poca profunditat disposada per a inflamar-hi una petita porció de pólvora.
estria
Ratlla, porció llarga i estreta d’una cosa que es destaca del fons, especialment pel color.
olisterozona
Biologia
Estrenyiment secundari dels cromosomes, als extrems dels quals aïlla la petita porció que constitueix el satèl·lit
.
palada
Porció de material o conjunt de coses que s’agafen d’un cop amb una pala.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina