Resultats de la cerca
Es mostren 1109 resultats
didèlfids
Zoologia
Família de marsupials de dimensions reduïdes (7-50 cm) i aspecte de rosegadors.
Tenen el cap i el musell allargats, les potes, curtes, amb cinc dits proveïts d’ungles, excepte el gros, que és oposable, la cua, llarga i prènsil, i el pelatge, gris o negrós Hi ha espècies que no tenen marsupi, en les quals, quan neixen les cries, la mare les diposita en un niu que ha format amb matèries vegetals Les espècies més grosses són carnívores i les altres, insectívores Són típicament nocturns i arborícoles, i llur sistema normal consisteix a deixar anar per la regió anal una ferum molt desagradable, gràcies a dues glàndules especials Tenen una gran importància…
sirenis
Mastologia
Ordre de mamífers adaptats a la vida aquàtica, amb el cos de forma hidrodinàmica.
Tenen entre 2,5 i 4,5 m de longitud segons les espècies, recobert de pocs pèls i amb una gruixuda capa de pannicle adipós subcutani, les dues potes anteriors grosses, en forma d’aletes articulades en un colze, amb els dits palmats, a manera de pales, sense potes posteriors i amb la cua en forma d’aleta horitzontal El cap, massís, presenta un musell arrodonit, uns llavis grossos i característics, orificis nasals en posició dorsal, ulls petits i miops, i orella externa representada per un canal auditiu d’uns pocs millímetres d’amplada L’esquelet presenta ben…
grill
ortòpter gríl·lid: grill camperol
© Fototeca.cat
Entomologia
Nom donat a diverses espècies d’ortòpters de la família dels gríl·lids.
Es caracteritzen pel fet de tenir el cos curt, cilíndric i de color fosc, les antenes llargues i primes i un òrgan auditiu situat a la base de les tíbies del primer parell de potes Habiten en els boscs, prats i habitatges rurals, i es nodreixen d’herbes i vegetals, però són pràcticament omnívors De costums nocturns, excaven caus sota terra, on passen l’hivern Produeixen un carrisqueig amb la fricció dels èlitres El grill camperol o de la P Gryllus campestris és de color negre, i hom l’anomena de la P perquè la venació elitral fa uns relleus imitant una P majúscula Habita als…
neuròpters
Entomologia
Ordre d’insectes holometàbols de la subclasse dels pterigots que inclou espècies de talla mitjana o grossa (n’hi ha que atenyen fins a 15 cm amb les ales desplegades).
Al cap presenten antenes llargues i multiarticulades, ulls grossos i sortints i un aparell bucal xuclador i mastegador Del tòrax surten dos parells d’ales gairebé iguals, membranoses i molt reticulades, i tres parells de potes amb cinc artells tarsians L’abdomen té 10 segments, i els mascles poden tenir cercs a l’últim Són insectes típicament depredadors, sobretot les larves, que es nodreixen de paràsits forestals L’espècie més típica és la formiga lleó Myrmeleon formicarius Representants més improtants de l'ordre dels neuròpters subordre dels osmiloïdeus família dels dilàrids…
corb

Corb
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids, el més gros de tots, que ateny uns 60 cm.
Té el plomatge de color negre, lluent el bec és molt gruixut, i les potes, amb ungles molt fortes La cua és unciforme, cosa que el diferencia, si més no en el vol, de la cornella negra Té un crit ronc i profund el seu vol és potent i sovint vola a vela fent amples cercles que li permeten de localitzar les possibles preses S'alimenta de tota mena de petits animals, que caça amb el seu potent bec, i de carronya Viu en llocs accidentats, bé que freqüenta també les planes, sobretot a l’hivern Nia als forats de les penyes, rarament en els arbres És sedentari a quasi tot Europa és comú…
gallina domèstica
Ornitologia
Avicultura
Femella del gall, del qual es distingeix especialment per les dimensions, que són menors, per la cresta i la cua, més petites, i per la manca d’esperons.
Hom ha aconseguit, gràcies a nombrosos creuaments, races molt especialitzades de gallina domèstica , sia per a la producció d’ous i de carn avicultura, sia per a adornament Zootècnicament, la classificació d’aquestes races es basa essencialment en la presència o l’absència de còccix uropigis i anuropigis i la presència de quatre o cinc dits a les potes tetradàctiles i pentadàctiles , respectivament, mentre que la cresta, el plomall, els tarsos, etc, són característiques secundàries que determinen més subdivisions Les principals races de gallines ponedores són la de Leghorn , l'…
anhima
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels anseriformes
de la família dels anhímids, robust, d’uns 80 cm d’alçada i uns 2 m d’envergadura.
Comparativament al cos, té el cap petit, i un bec semblant al dels pollastres, amb la base desproveïda de plomes i cerosa té un apèndix corni implantat sobre el cap i encorbat cap endavant fins a sobrepassar la punta del bec Les ales són molt grans i tenen, cadascuna, dos esperons sobre l’articulació del carp, un de 4 cm de llarg i l’altre d’1 cm, ambdós triangulars i punxeguts Les potes, curtes, són grosses i fortes, i els dits tenen unes ungles molt desenvolupades Té un abundant plomatge, de tons predominantment grisos Viu en aiguamolls, en grups nombrosos És omnívor En aparellar-se fa un…
Els hílids: reinetes
Aquesta família és molt evolucionada i es coneix en estat fòssil des del Miocè europeu És un grup de gran èxit i de distribució molt extensa Són granotes petites, esveltes, de pell llisa, amb pupilla horitzontal i ovalada, amb potes molt llargues i primes Tenen tots els dits acabats en coixinets esfèrics adhesius que indiquen llurs costums francament arborícoles El maxillar superior presenta dents La cintura escapular és arcífera, les vèrtebres són procèliques i no hi ha costelles L’amplexus és axillar i hi ha callositats nupcials a la mà del mascle Els ous són clars, dipositats…
dret | dreta
Heràldica
Dit del quadrúpede (generlament l’os) dreçat sobre les potes posteriors.
encabritar-se
Alzinar-se un cavall dreçant-se sobre les potes del darrere.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina