Resultats de la cerca

És un cas insòlit dins la història de la literatura, ja que escriví el millor de la seva obra entre 50 i 70 anys Tanmateix, començà de molt jove la seva carrera literària el 1891 publicà els poemes titulats John Sherman and Doya En general, les seves primeres obres poètiques palesen influències prerafaelites, unides a abundants elements dels mites cèltics Bé que inicià la seva activitat literària a Londres, on la família s’havia traslladat quan ell tenia 8 anys, tingué molt aviat contacte amb la realitat irlandesa nacionalista i amb els seus defensors, com el periodista i escriptor George…

Home polític i revolucionari, fou un dels organitzadors de la Rada central i, juntament amb Petl’ura, del directori ucraïnès Les seves obres descriuen sobretot la vida dels vagabunds i els miserables Holod ‘La fam’, Na pristani ‘Al port’, Krasa i syla ‘Bellesa i força’, etc Ha estat traduït al rus i a d’altres llengües

Fou professor a la Universitat de Nancy 1873-77, a l’École Normale Supérieure de París 1877-78 i a la Sorbona 1898-1909 Mestre insigne de la geografia humana, es preocupà per l’acció de l’home en el medi físic on és immergit i, en certa manera, per les diferents modalitats d’adaptació a unes condicions físiques més o menys difícils Fou un dels promotors dels estudis de geografia regional a França Creà i dirigí la revista Annales de Géographie i dirigí la collecció Geographie Universelle Entre les seves obres cal esmentar États et nations d’Europe 1881 i Atlas général d’histoire et de…

Fill de Cosme Vidal i Rossich Format a Llotja, a Sant Lluc i a l’Institut de les Arts del Llibre Exposà, sol o en exposicions collectives, a Barcelona i Madrid Pintà a París el 1920, i el 1932, de nou a Barcelona, féu una important exposició Es dedicà molt a la illustració i a l’exlibris El 1939 s’exilià, i després s’installà a Mònaco amb el seu germà Lluís Des d’allà exposà per tot França —una nova estada a París el 1945 accentuà el seu expressionisme colorista— i a Itàlia, i reprengué la illustració de llibres de bibliòfil entre altres, Les ballades de Maistre Françoys Villon…

Operador a l’Hôtel-Dieu, s’interessà especialment per les afeccions òssies És autor de Traité pratique d’anatomie médico-chirurgicale 1855 i Leçons cliniques sur les fractures de jambe 1876

Gran mestre de l’orde de l’Hospital 1307-19, succeí el seu germà Guillaume, del qual dugué a terme el projecte de conquerir l’illa de Rodes i de convertir-la en el centre de l’orde 1308 Acusat d’apropiació indeguda de béns obtingué una bona part dels béns dels templers, suprimits l’any 1312, hagué de dimitir 1319

Estudià a Dresden i a Leipzig i rebé la influència de Kandinskij i dels expressionistes del grup Der Blaue Reiter Perseguit per la Gestapo, fou voluntari de la legió estrangera francesa a la Segona Guerra Mundial La seva obra, iniciada el 1922, es donà a conèixer a París el 1947 La seva pintura és representativa de l’abstracció expressiva Exposà a Barcelona, i estigué casat amb la també pintora Roberta González

Relacionat a París amb els poetes simbolistes, escriví poesia d’aquesta tendència Les serres chaudes 1889 i Douze chansons 1896 en català, en fou publicat un recull de poemes, Quinze cançons versió de Magí Sandiumenge En teatre abandonà el realisme i introduí en les seves peces dramàtiques elements simbolistes estats d’esperit i ambients misteriosos, personatges imprecisos, entre la fantasia i la realitat, i un estil artificiós i, sovint, falsament ingenu Aquesta tendència es revelà amb La princesse Maleine 1889 i s’accentuà amb L’intruse 1890 versió catalana de Pompeu Fabra, Les aveugles…

Féu importants treballs sobre ossos, vasos sanguinis i sistema nerviós vegetatiu, que li permeteren de donar noves interpretacions fisiopatològiques i d’adoptar mètodes quirúrgics originals És autor, entre moltes altres obres, de La chirurgie de la douleur 1937

Deixeble de Massenet i Fauré Amb Ravel i FSchmitt fundà una Société Musicale Indépendante Dedicat a la pedagogia, fou professor a la Schola Cantorum de París des del 1937 Deixà música simfònica i de cambra