Resultats de la cerca

Deixeble de Meillet S'especialitzà en l’estudi comparatiu del grec antic Els seus llibres principals són La formation des noms en grec 1932, Grammaire homérique 1942 i 1953 i, sobretot, el vast Dictionnaire étymologique de la langue grecque , començat a publicar el 1967 El breu manual Morphologie historique du grec 1945 i 1961 ha contribuït en gran mesura a propagar els resultats de la lingüística recent, en particular la teoria de les arrels de Benveniste i les dades aportades pel grec micènic

Nacionalista, organitzà la revista patriòtica The Nation 1842 suprimit el setmanari 1848, aconseguí de publicar-lo novament, però en limità l’acció a la consecució de la reforma agrària El 1852 fou elegit membre del parlament per New Ross i intentà, sense èxit, de formar una oposició forta Emigrà a Austràlia 1855, on fou nomenat ministre d’agricultura i, a l’estat de Victòria, primer ministre 1871-72 i speaker del parlament 1877 L’any 1880 es retirà de la política

Creat a tot Espanya per Primo de Rivera durant el seu directori, començà a sortir a Barcelona com a suplement del butlletí oficial de la província com a periòdic sortí el 1926, i durant la República tingué també una edició catalana, “Full Oficial del Dilluns de Barcelona” A València s’inicià el 1934, i a Palma Mallorca el 1948 Més endavant passaren a dependre de les Associacions de la Premsa a Barcelona, el 1955 Al febrer del 1983 deixà de publicar-se el de Barcelona

Aquest havia obtingut, el 1761, un privilegi per tal de publicar un diari similar al Diario Noticioso Curioso Erudito y Comercial, Público y Económico , que apareixia a Madrid des del 1758 popularment fou conegut pel Diari d’En Tarassona Reaparegut el 2 de juny de 1772 amb el títol de Diario Evangélico Histórico-Político , que canvià aviat pel de Diario Curioso Erudito Histórico Comercial, Civil y Económico , desaparegué definitivament el 30 de maig de 1773 Constava de quatre pàgines, i patí sempre una manca de mitjans econòmics

Dirigit primer per Miguel Ángel Aguilar i després per Pedro J Ramírez, hi collaboraren Manuel Jiménez de Parga, Tomás de Salas, Lluís Carandell, Xavier Domingo, Carmen Rico-Godoy, Justino Sinova i d’altres polítics i escriptors Fou editat fins el 2001 Al novembre del 2001 i després de 25 anys de publicar-se sortí al carrer el darrer número de “Diario 16” El Grupo Voz, propietari del rotatiu des que el 1998 l’adquirí en subhasta pública, no aconseguí sanejar-lo ni trobar-ne un comprador

Pertanyent al grup dels Beat Poets de San Francisco, publicà el seu primer volum el 1935, These Are the Ravens , encetant la problemàtica pacifista que anà aprofundint i el féu entrar en l’orde dels dominics Canvià aleshores el seu nom literari pel de Brother Antoninus Sota aquest pseudònim publicà At the Edge 1958 i tota una sèrie de llibres de protesta Abandonà l’orde i tornà a publicar com Everson més endavant Entre les seves darreres obres cal esmentar The Masks of Drought 1979

Hagué d’abandonar el país després de la gran desfeta soferta al pont de Mohi, sobre el riu Sajó 1241, lluitant contra els mongols conduïts per Bātū, els quals ocuparen Hongria fins a la primavera següent Per a l’obra de reconstrucció del país, assentà colons estrangers, entre els quals els comans La rebellió del seu fill Esteve el constrenyé a condescendir amb els grans senyors i tornà a publicar 1267, amb nous privilegis, la Butlla d’Or del 1222 Era germà de Violant d’Hongria

Suspesa després del primer número es va reemprendre el 1935 Duia per subtítol "Portantveu de l’activitat esportiva de la comarca vigatana" i tingué seccions de futbol, boxa i ciclisme, tot i que tractava a bastament d’informació sobre el futbol, tant en l’àmbit comarcal, com superior Signaven els seus articles Bel, Arnau de la Guia, Lari, Teddi i Vicenç Castellano, entre d’altres Es deixà de publicar arran de la Guerra Civil, després de trenta-quatre números, el 10 de juliol de 1936

Editada per l’empresa catalana 5 Sports, amb seu i redacció a Barcelona, començà a publicar-se mensualment en castellà al febrer del 1979 El director era el periodista Carlos Martín Usieto i el redactor en cap, Antonio Mas Samora, que anys més tard es convertí en el director executiu Una de les redactores era Imma Pedemonte Al final del 1984 comprà la seva capçalera l’empresa gallega Galipress i traslladà la seva seu i redacció a la Corunya El darrer número es publicà l’any 1992

Inicialment confiada a Eugeni Cortada i a Elisabet Oliveres, posteriorment fou dirigida per Jordi Costa 1968, que en modernitzà la presentació i n'enriquí el contingut, Pau Roure agost del 1971 i Jordi Pere Cerdà desembre del 1973 De contingut pedagògic primer, aviat hi dominà l’aspecte polèmic i reivindicatiu del punt de vista català, i reflecteix més o menys regularment la vida i l’acció del GREC A partir del 1974 començà a publicar números especials suplementaris, sobretot almanacs, que tenen una especial audiència