Resultats de la cerca

Estudià música a Saint Cloud, i entre el 1927 i el 1939 amplià la seva formació al Conservatori de París Posteriorment rebé lliçons de J Fourestier, i el 1930 debutà a Amsterdam com a Orestes Ifigènia a Tàurida sota la direcció de P Monteux El mateix any fou contractat com a primer baríton a l’Òpera Còmica de París, on interpretà papers operístics de WA Mozart, G Rossini, G Verdi, R Wagner i A Thomas, entre d’altres El 1943 debutà al Metropolitan de Nova York, i fins el 1959 hi romangué com a membre estable de la seva companyia, destacant-se especialment en papers d’òperes franceses del…

S’inicià al Club Natació Barcelona, on actuà tant de porter com de defensa i guanyà tots els títols de l’època Després de la Guerra Civil Espanyola, tornà a competir i fou campió d’Espanya 1942-46 Ja retirat, es dedicà durant vint anys a l’arbitratge, primer en l’àmbit estatal i, des de l’europeu del 1954, també en l’àmbit internacional, arribant a ser un dels àrbitres més destacats del panorama mundial Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, Tòquio 1964, Mèxic 1968 i Munic 1972, i arbitrà 232 partits internacionals Representant espanyol en la LEN i en la FINA, presidí el…

Fill d’Eimeric de Centelles, baró de Pedralba El 1536 figurava entre els gentilhomes de la cort Mantenia relació epistolar amb l’humanista italià Antonio Minturno El 1552, a València s’enfrontà amb el jove duc de Gandia, la violenta reacció del qual originà una commoció entre la noblesa valenciana Retirat a Pedralba des del 1554, a casa del seu germà Miquel, l’erasmista Jeroni Conques l’informava per carta, des de València, dels esdeveniments locals i de les novetats bibliogràfiques, i mantenia correspondència amb el teòleg sard Segimon Arquer , el qual el visità el 1559 Acusat…

Orfe de mare, es traslladà a viure amb el seu oncle, Ignasi Puigcercós, que l’inicià en l’art culinari Treballà a diferents fondes de Catalunya i, a divuit anys, a Madrid i, posteriorment, a París i a Londres, on fou alumne del prestigiós xef Auguste Escouffier Retornà a Madrid, on creà la primera acadèmia de cuina de l’estat, i fundà la revista El gorro blanco 1906 Retirat aviat de la professió, s’installà a Barcelona i escriví el seu saber culinari en nombroses obres, la reedició d’algunes de les quals ha estat promoguda posteriorment a la seva mort per l’entitat Arxiu…

Després d’un pas efímer per la natació, s’inicià en l’atletisme al Club Natació Barcelona CNB guiat per Nemesi Ponsati Posteriorment, passà a entrenar-se amb Clemente Ruíz de Porras i aviat demostrà les seves possibilitats Es proclamà campió de Catalunya de decatló 1958, 1960, 1961, salt d’alçada 1956, salt de llargada 1961, triple salt 1961 i llançament de pes 1968, disc 1968 i javelina 1959 També fou campió d’Espanya júnior de triple salt 1958, 1959 i de llançament de pes 1958, i de decatló en categoria absoluta 1958 Un cop retirat exercí d’entrenador, i fou durant molts anys…

S’inicià al gimnàs municipal de Cornellà i al final del 1980 s’entrenà en una universitat de Houston, als Estats Units, on fou campió universitari Participà en els Jocs Olímpics de Seül 1988 i Barcelona 1992, en sis Campionats del Món 1983, 1985, 1987, 1989, 1991, 1992 i cinc d’Europa 1986, 1988, 1989, 1990, 1992 Obtingué la medalla d’or en la general, salt, barra i anelles la de plata en terra i la de bronze en paralleles en el Campionat d’Espanya 1991 i en fou subcampió en tres ocasions 1985, 1986, 1992 Guanyà quatre medalles en els Jocs Mediterranis del 1987 i una en els del 1991 Un cop…

S’inicià al Sícoris Club Lleida 1990-94, amb el qual aconseguí un ascens a divisió de plata Debutà a divisió d’honor al Futbol Club Andorra i hi jugà dues temporades 1995, 1996 Posteriorment jugà al Futbol Club Barcelona 1997-1998, al FS Martorell 1999-2001 i a l’Agrupación Deportiva Sala 10 de Saragossa 2002-09, sempre a divisió d’honor estatal a excepció de la primera i última temporada al club aragonès Fou subcampió de la Copa Intercontinental de clubs 1997 i guanyà una Copa de Catalunya 2001 Fou dues vegades internacional amb la selecció estatal i guanyà dos Campionats d’Espanya sub-23…

Es formà com a migcampista al Club Gimnàstic de Tarragona i jugà a segona B tres temporades 1983-86 El 1986 fitxà pel Deportivo Aragón, filial del Real Zaragoza, l’equip amb el qual debutà a primera divisió el 1988 Fitxà per l’Atlético de Madrid 1990-98, amb el qual guanyà una Lliga 1996 i tres Copes del Rei 1991, 1992, 1996, i jugà les seves dues darreres temporades a primera amb el Valladolid 1998-2000 Jugà també a l’Elx 2000-01 i al Gimnàstic 2001-04 Jugà 398 partits a primera divisió i marcà 33 gols Fou quinze cops internacional amb la selecció espanyola 1991-92 Un cop retirat…

Fou soci de la Reial Societat Esportiva Pompeia des de l’any 1912, de la qual presidí la secció de tennis L’any 1914 fou nomenat tresorer de l’Associació de Lawn-Tennis de Barcelona i posteriorment en fou també secretari Fou soci del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 des del 1919, del qual fou secretari 1920-45 i, un cop retirat, en fou nomenat secretari honorífic vitalici L’any 1923 prengué part activa en l’organització del Campionat del Món de tennis en pista coberta celebrat a Barcelona Presidí la Comissió de Codificació de la Reial Federació Espanyola de Tennis Tingué un…

Es formà com a central al Gimnàstic de Tarragona Fou traspassat al Reial Madrid el 1991 i jugà al seu filial i al primer equip 1992-94, amb el qual debutà a primera divisió el 6 de desembre de 1992 També jugà a la màxima categoria amb el Tenerife 1994-96, el Sevilla 1997-2001, el Deportivo de La Coruña 1997-2001 i el Racing de Santander 2001-02 Guanyà una Lliga 2000, una Copa del Rei 1993 i dues Supercopes d’Espanya 1993, 2000 Ja al final de la seva carrera jugà encara al Racing del Ferrol 2002-03, al San Sebastián de los Reyes 2003-04, al Pegaso de Tres Cantos 2004-05 i al Cobeña 2005-06 Un…