Resultats de la cerca
Es mostren 1362 resultats
pàncrees

Secció del duodè i del pàncrees: 1, duodè; 2, cap del pàncrees; 3, cos del pàncrees; 4, cua del pàncrees; 5, conducte de Wirsung; 6, colèdoc; 7, ampul·la de Vater; 8, conducte de Santorini; 9, orifici de desembocadura del conducte de Santorini; i 10, artèria i vena mesentèriques superiors
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció mixta (interna i externa).
Passa d’ésser una estructura difusa, en la majoria de vertebrats inferiors, a una massa imparella, situada entre l’estómac i el duodè, en el cas dels superiors En l’home té de 80 a 120 g de pes i de 15 a 20 cm de llargada, situat a l’abdomen en posició retroperitoneal, entre el duodè i la melsa i entre l’estómac i les dues primeres vèrtebres lumbars És compost de tres parts el cap , el cos i la cua El cap és emmarcat pel duodè i travessat pel conducte biliar principal o colèdoc El pàncrees té una doble funció secretòria, endocrina i exocrina La secreció endocrina és produïda per les cèllules…
Don
Riu
Riu del sud de Rússia (1.967 km de longitud i una conca de 422.000 km2).
Neix a la regió de Moscou, prop de Novomoskovsk, al vessant oriental de les elevacions de Rússia Central, i segueix la direcció general nord-sud fins a arribar prop d’Ucraïna, on gira cap a l’est per acabar girant altra vegada a la regió de Volgograd cap a l’oest Desguassa a la mar d’Asov, al golf de Taganrog, en un ampli delta d’uns 340 km 2 uns 30 km de longitud per 22 km d’ample Rep, per l’esquerra, el Medvedica, Khop'or, Voronež i Čir, i per la dreta, el Doneck Septentrional i el Sal De règim nivopluvial, té un màxim de primavera, amb mínims a l’hivern i a l’estiu 255 m 3 /s a Georgiu-Dež…
opéra-comique
Música
Tipus d'òpera lleugera, amb parts cantades i parts parlades, que aparegué a París cap a l’inici del segle XVIII, com a conseqüència de la proliferació dels teatres de fira dels afores (no es podia fer teatre musical dins de la ciutat, pel privilegi exclusiu que hi tenia l’Acadèmia Reial de Música -Òpera de París-).
Els primers temps, la part musical era molt escassa, i se solia definir el gènere com una comédie mêlée d’ariettes 'comèdia barrejada amb arietes', gènere en el qual es distingí l’actriu i compositora Marie-Justine Favart 1727-1772, amb el seu marit Charles-Simon Favart, veritables fundadors d’aquest espectacle i renovadors del teatret de l’Òpera Còmica, fundat el 1715 però que havia tancat per la rivalitat amb l’Òpera "gran" El gènere fou continuat per diversos compositors francesos que donaren cada cop més relleu a la música, com FAD Philidor i el való AM Grétry, que la feu evolucionar en…
Guillermo Joaquín de Osma y Scull
Art
Advocat, polític i historiador de l’art.
Concunyat de Cánovas del Castillo i comte consort de Valencia de Don Juan Format a la Sorbona i a Oxford Diplomàtic 1877-91, diputat a corts 1891-1919 i senador vitalici 1919, fou ministre d’Hisenda amb Antoni Maura 1903-04 i 1907-08 i president del Consejo de Estado Especialitzat en l’estudi de la ceràmica medieval Azulejos sevillanos del siglo XIII , 1902, molt concretament en la valenciana, publicà treballs bàsics en els quals inicià l’estudi d’aquella ceràmica partint de l’examen de la documentació contemporània La loza dorada de Manises en el año 1454 1906, Los maestros alfareros de…
Josep Gramunt i Subiela
Historiografia catalana
Notari i bibliòfil.
Doctor en dret, membre de la Real Academia de la Historia de Madrid, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Societat Arqueològica Tarraconense i dels Patronats de Santes Creus i Poblet i fundador i director de l’Agrupació de Bibliòfils de Tarragona i de Stemmata El 1923 publicà a Tarragona la seva tesi doctoral, Derecho civil en el Principado de Andorra S’especialitzà en genealogia i heràldica nobiliària i en publicà diversos treballs, entre els quals destaquen Els llinatges catalans a Sicília 1931, editat en castellà el 1958, Genealogías de la Casa de Vallgornera 1942,…
Bartolomé Bermejo

Bartolomé Bermejo
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor castellà.
Format a Flandes, n'assimilà les novetats estilístiques i la tècnica de l’oli Citat com a ciutadà de València 1468, on pintà Sant Miquel collecció Wernher, Anglaterra, procedent de Tous, a Daroca pintà 1474 els retaules de Sant Domènec de Silos la taula central és al Museo del Prado i de Santa Engràcia Treballà també a Saragossa, i hi originà una activa escola A Barcelona 1490 signà la gran pintura sobre fusta, Pietat , encarregada per l’ardiaca Lluís Desplà Museu de la Catedral de Barcelona, on el naturalisme flamenc s’hi manifesta ric en detalls El 1495 féu el cartó per al…
Māri
Ciutat antiga
Antiga ciutat estat de Síria situada en el curs mitjà de l’Eufrates (actual Tall Ḥarīrī).
El període protodinàstic 3000-2450 aC hi és representat per sis temples d’Ištar Conquerida per Sargó, passà a poder de la dinastia d’Accad 2371-2230 aC i, després, al de la dinastia III d’Ur 2113-2006 aC A partir del 2006 aC, Mesopotàmia fou envaïda pels amorites, els quals fundaren una dinastia a Māri Iaḫdunlim ~1810 - 1800 aC fou el creador del regne El govern de Iasmaḫ-Adad 1800-1778 aC, imposat pel seu pare, Samsi-Adad d’Assíria, conclogué amb la revolta de Zimrilim, fill de Iaḫdunlim, el sobirà més important de Māri 1788-1758 aC sotmeté els caps de l’Alta Mesopotàmia, frenà els nòmades,…
Fugger
Llinatge de comerciants i banquers alemanys que a la darreria del s XV i a la primera meitat del XVI tingué un paper important en la vida econòmica europea.
Originari de Graben Suàbia bavaresa, el 1367 emigrà a Augsburg amb Hans Fugger mort el 1409, el qual fou l’iniciador de l’ascens del llinatge a l’últim terç del s XIV Gràcies al comerç de teixits i a la manufactura drapera creada per ell, aplegà una notable fortuna i esdevingué un membre destacat del patriciat d’Augsburg Els seus fills Andreas Fugger mort el 1457 i Jakob Fugger el Vell mort el 1469 prosseguiren els negocis familiars, els quals assoliren la màxima expansió durant la generació següent En efecte, dirigida per tres fills de Jakob, Ulrich Fugger 1441-1510, Georg Fugger 1453-1506 i…
trobar
Literatura
Terme utilitzat pels trobadors per a designar l’art de fer composicions artístiques cultes amb lletra i música, i que després s’estengué a les altres llengües romàniques, vinculat semànticament amb el concepte retòric llatí de la inventio i, fonèticament, amb els trops o ampliacions del cant litúrgic cristià; aquest doble origen revela clarament l’autèntica gènesi de la poesia trobadoresca.
Ben aviat, els trobadors precisaren aquest concepte amb adjectius tendents a determinar diversos estils o diverses maneres de realitzar estilísticament la poesia De les composicions que hom considerava senzilles i de fàcil comprensió malgrat el gran fons de subtilesa i de retòrica que hi ha sempre en aquesta lírica hom creu que pertanyien al trobar lèu , més o menys comparable al sermo levis o ornatus facilis dels tractadistes de retòrica La poesia hermètica i fosca i de no fàcil comprensió era designada amb diverses expressions, sovint confoses i barrejades pels mateixos trobadors, que hom…
sami
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la branca finoúgrica de la família uraliana.
És parlada per unes 35 000 persones 16 000 a Noruega, 6 000 a Suècia, 2 500 a Finlàndia i menys de mil Rússia a mitjan anys noranta i hom en reconeix normalment nou dialectes, molt marcadament diferenciats, la meitat dels quals pràcticament extingits Són trets característics del sami el sistema fonològic extremament ric, el nombre dual, la flexió interna per a expressar determinades oposicions morfològiques, la declinació relativament pobra en casos i la distinció entre forma atributiva i forma predicativa de l’adjectiu El sami desconeix l’harmonia vocàlica uraliana Els dialectes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina