Resultats de la cerca
Es mostren 10597 resultats
agricultura de conservació
Agronomia
Sistema de conreu que es caracteritza per mantenir, de forma permanent o semipermanent, una capa de matèria orgànica en la superfície del sòl formada bàsicament de restes de conreu.
Aquesta capa de matèria orgànica constitueix una font d’alimentació per a la biota del sòl i una reserva de nutrients per als conreus L’activitat dels microorganismes afavoreix l’estructuració del sòl i la disponibilitat d’aigua i d’elements minerals per als vegetals que hi creixen La presència d’una capa de matèria orgànica redueix la pèrdua d’aigua del sòl, el protegeix de la possible erosió hídrica o eòlica al mateix temps que disminueix la germinació de males herbes, tot i que sovint el control d’aquestes herbes no és fàcil L’agricultura de…
massís Tamu

Imatge en 3D del sòl submarí on es mostra la mida i forma del Massís Tamu
© NSF / Will Sager
Massís
Volcà submarí inactiu, a l’oceà Pacífic
És situat a la plataforma oceànica de Shatsky, a uns 1500 km de distància de la costa del Japó Té una antiguitat de prop de 145 milions d’anys, i aparentment l’únic període d’activitat fou el del seu sorgiment Amb uns 310000 m 2 , és el volcà més extens de la Terra i també de tots els volcans coneguts del sistema solar supera amb escreix el de Mauna Loa, a Hawaii, i el mont Olimp, al planeta Mart Descobert per un equip de la Universitat de Houston, la seva existència fou anunciada al setembre del 2013 El nom és un acrònim de Texas A&M University, on William Sager, director de l’equip,…
efemèrides
Astronomia
Conjunt de taules en les quals hom indica les distintes posicions que ocupen cada dia al firmament certs astres mòbils durant un interval de temps que sol ésser d’un any.
Aquestes taules acostumen a assenyalar les posicions del Sol, de la Lluna i dels principals planetes També inclouen les hores de sortida i de posta dels estels més importants, com també la data i les condicions d’observació dels eclipsis de Sol i de Lluna Són emprades principalment pels astrònoms i per a l’orientació en alta mar
Helios
Astronàutica
Programa de recerca de col·laboració alemanya i nord-americana en l’estudi de l’espai proper al Sol, mitjançant sondes còsmiques.
L' Helios 1 fou llançat el 10 de desembre de 1974 l' Helios 2 , llançat el 15 de gener de 1976, abastà òrbites heliocèntriques ellíptiques, amb un periheli d’aproximadament 0,3 UA, fet que permeté un apropament al Sol superior al del planeta Mercuri El llançament exigí un gran coet Titan-Centaur ja que la naturalesa de l’òrbita comporta abastar una velocitat d’uns 10 km/s per sobre de la d’escapament
deflació
Geomorfologia
Acció de transport efectuada pel vent, que arrossega les partícules fines no aglomerades que formen un sòl i les acumula en depressions allunyades.
Quan en un punt el vent no ha deixat sinó còdols i graves que no es pot emportar, hi resta un sòl anomenat paviment del desert o reg Pot arribar a transformar en desert extensions considerables de terreny fèrtil conreades en dry-farming , el guaret o bé abandonades pel pagès
sapropel
Geologia
Tipus de sòl sublacustre ric en composts orgànics (plàncton en descomposició), format en aigües profundes (generalment llacs molt eutròfics), en situació de poca concentració d’oxigen.
Aquest sòl, negre i grumollós, produeix sempre àcid sulfhídric i hom el considera la substància mare del petroli
central heliotèrmica
Tecnologia energètica
Central solar que aprofita l’energia radiada pel Sol per a escalfar el fluid emprat per a la producció d’electricitat mitjançant un turbogenerador.
Poden ésser de captadors plans captador solar , molt simples, però de molt baix rendiment tèrmic a causa de la poca temperatura a què poden escalfar el fluid transmissor màxim 100°C, excellent per a utilitzar-lo per a calefacció, però només suficient per a moure una petita màquina tèrmica hom les utilitza per a accionar bombes d’aigua en zones rurals de gran insolació a l’Àfrica o a l’Amèrica del Sud les de captadors cilíndrics o parabòlics captador solar permeten d’assolir temperatures de 300°C i fins a 1000°C, respectivament, a la zona focal dels captadors, però són molt sensibles a llur…
Viracocha
Representació de Viracocha, divinitat creadora andina, en un relleu escultòric a la Porta del Sol de Tiahuanaco, Bolívia
© X. Pintanel
Mitologia
Divinitat creadora andina, d’antiga arrel en diversos pobles anteriors als inques, que en feren el déu suprem i alhora l’heroi civilitzador.
Una de les tradicions mítiques de Cuzco posa en relació aquest déu i l’antropogènesi amb la civilització de Tiwanaku, a les ribes del llac Titicaca, i amb la civilització aimara En altres indrets andins aquesta divinitat és identificada amb l’heroi cultural Tunupa
canícula
Meteorologia
Període d’unes quatre a sis setmanes que comprèn una part del juliol i gran part de l’agost, durant el qual sol fer molta calor.
El nom prové de l’estel Sírius del Ca Menor, Canicula en llatí que indicava, quan s’aixecava al mateix temps que el Sol, l’inici de l’estiu aquesta coincidència fou celebrada pels egipcis i pels grecs
Saturn

Saturn i els seus anells en una imatge presa per l’astronau Cassini
© NASA
Astronomia
El sisè dels planetes del sistema solar atenent la seva proximitat al Sol.
És, però, el segon per la massa, malgrat que la seva densitat és la més baixa entre les densitats de tots els planetes i satèllits del sistema solar 0,69 gr/cm 3 Saturn orbita el Sol a una distància mitjana de 1429400000 km 9,54 unitats astronòmiques La velocitat de rotació del planeta sobre ell mateix és molt elevada i varia amb la latitud, però hom accepta com a valor mitjà del període de rotació a l'equador la de 10 h 14 min Aquesta gran velocitat de rotació i una densitat molt baixa expliquen que l’aplatament de Saturn sigui molt elevat La diferència entre el radi equatorial i el polar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina