Resultats de la cerca
Es mostren 1030 resultats
Miquel Farré i Albagés
Pintura
Pintor i acadèmic de Sant Jordi (1945).
Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona —d’on fou catedràtic des del 1943—, a Florència i a Granada 1925-26 Es donà a conèixer fent un tipus d’aquarella sòlid i estructurat Com a pintor de frescs fundà l’Escola Internacional de Pintura Mural, a Sant Cugat del Vallès, i té obres a diversos edificis civils i religiosos de Barcelona, Solsona, Mataró, Segòvia, etc El 1974 decorà la cúpula de la capella de Sant Jordi del palau de la Generalitat, a Barcelona
àcid pirúvic
Bioquímica
El més simple dels α-cetoàcids.
És un sòlid d’olor semblant a la de l’àcid acètic, que es fon a 13,5°C i bull, amb descomposició parcial, a 165°C És soluble en aigua, alcohol i èter en totes proporcions S’obté per destillació de l’àcid tàrtric en presència de sulfat d’hidrogen i potassi Presenta les propietats típiques de les cetones i dels àcids carboxílics L’àcid pirúvic és una substància de gran interès biològic, i és producte intermedi en el metabolisme dels glúcids i de les proteïnes
trinitrotoluè , 2,4,6-
Militar
Química
Derivat trinitrat del toluè, altament explosiu.
És un sòlid cristallí groc, soluble en èter i benzè i insoluble en aigua, que es fon a 82°C Hom l’obté per nitració exhaustiva del toluè amb mescla sulfonítrica És emprat, fonamentalment, com a explosiu i com a intermedi en la indústria de colorants, i hom el designa correntment amb les sigles TNT És un explosiu que pot ser manipulat sense perill, puix que explota per simpatia mitjançant un detonador Pot ésser fos i buidat i entra en la composició de moltes mescles explosives És conegut també amb el nom de trilita
procaïna

fototeca.cat
©
Farmàcia
Química
Anestèsic local sintètic introduït el 1906 per Einhorn.
És un sòlid cristallí blanc que es fon a 60°C És sensible a la llum i a l’aire És soluble en alcohol i insoluble en l’aigua Forma un hidroclorur soluble en l’aigua i que es fon a 153-156°C Pot ésser obtingut, entre altres mètodes, per transesterificació del p -aminobenzoat de metil amb el 2- N , N -dietilaminoetanol La procaïna ha estat emprada com a anestèsic, com a retardant de l’excreció de la penicillina i en geriatria gerovital Presenta molt poca toxicitat i és coneguda comercialment com a novocaïna
succinimida
Química
Imida cíclica de l’àcid succínic.
És un sòlid cristallí incolor, de gust dolç, soluble en l’aigua i poc soluble en alcohol i èter, que es fon a 127°C i bull a 288°C amb descomposició Hom l’obté per escalfament d’anhídrid succínic en corrent d’amoníac És emprada en síntesi orgànica i en la preparació dels seus derivats, entre els quals cal esmentar la N -bromosuccinimida NBS, que hom obté per tractament de la succinimida amb brom i que és molt emprada en la bromació d’una gran varietat de composts orgànics, especialment els carbonis allílics
decantació

Decantació a fi d’obtenir or
© iStockphoto.com/snokid
Química
Operació que consisteix a separar per gravetat dues o més substàncies immiscibles entre elles, sempre que tinguin distintes densitats i que almenys una sigui líquida.
A l’efecte d’eliminar les matèries sòlides que un líquid té en suspensió, hom deixa que caiguin i que s’acumulin en el fons Una vegada produïda aquesta separació, hom pot inclinar el decantador i deixar sobreeixir el líquid clar, lliure de sòlids, bé que modernament hom procedeix a aspirar-lo des d’una altura una mica superior a la interfície líquid-sòlid del sediment, o bé a retirar els sòlids per la part inferior Per decantació també poden ésser separats líquids immiscibles de diferent densitat, una vegada n'han estat separades ambdues fases
punt triple
Física
Punt del diagrama de fases dels sistemes d’un sol component que representa l’estat del sistema en què coexisteixen les tres fases.
D’acord amb la regla de les fases fase 3, l’estat representat pel punt triple és invariant, i, per tant, per a cada sistema hi ha una pressió i una temperatura, anomenades triples Per al sistema aigua sòlida-líquida-vapor és P t = 4,6 torr i T t = 0,007°C Quan un sistema presenta polimorfisme a l’estat sòlid, es poden presentar punts triples entre dues fases sòlides i la líquida o entre dues fases sòlides i la fase vapor o, també, entre tres fases sòlides
cromatògraf de gasos

Esquema d’un cromatògraf de gasos: 1, bombona de gas portador; 2, vàlvula reductora; 3, vàlvula de regulació fina; 4, cabalímetre; 5, vàlvula de presa de mostra; 6, vàlvula antiretorn; 7, punt d’injecció de la mostra; 8, calibrador del flux de referència; 9, columna; 10, filaments de mesura; 11, filaments de referència; 12, col·lector escalfat; 13, sortida del flux de referència
© fototeca.cat
Química
Aparell emprat per a la separació i la identificació de gasos i líquids volàtils.
Hom injecta la mostra problema dins el corrent de gas portador He, N 2 , Ar, el qual és introduït a la columna plena d’un suport sòlid inert impregnat d’un líquid no volàtil Els components se separen a causa de llurs diferents velocitats de migració, i el corrent que en surt passa a un sistema detector d’ionització de flama, de captura d’electrons, i d’altres El registre del senyal d’aquest detector constituiex la corba d’elució, sobre la qual hom identifica i determina cada component de la mostra
aparell de Bessel
Física
Aparell de precisió construït per F.W. Bessel per a la mesura de bases.
Consisteix en dos regles superposats d’uns 4 m de longitud, soldats per un extrem i recolzats sobre rodets encaixats en un sòlid suport de ferro És essencial de conèixer la temperatura de l’aparell per a deduir-ne la longitud exacta Per al seu ús hom disposa 4 o 5 aparells collocats l’un darrere l’altre, deixant entre ells una petita distància que hom mesura amb el cuny micromètric de Reichenbach L’error relatiu comès en la mesura amb aquest aparell es pot reduir a 1/1 000 000
calorimetria
Física
Branca de la física experimental que tracta de la mesura de l’energia en forma de calor que es transfereix en canvis físics o químics.
La calor pot ésser mesurada quantitativament calorímetre observant els efectes que produeix, els més importants dels quals són l’elevació de la temperatura d’una substància en fornir-hi calor el canvi de fase d’una substància, com, per exemple, de sòlid a líquid, de líquid a gas, etc i la transformació de l’energia química, elèctrica o mecànica en calor, o viceversa Són objectes de la calorimetria les mesures de la calor de combustió, la calor de reacció, la capacitat calorífica, la calor específica i les calors de transformació
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina