Resultats de la cerca

Terreny totalment pla i alluvial, regat amb aigua de la séquia de Montcada, que travessa el terme L’horta es dedica a conreus intensius, dues o tres collites anuals, d’hortalisses, cacauets, patates, blat de moro i un petit sector de taronger Hi ha ramaderia estabulada L’activitat industrial se centra en el paper, el jute i els teixits a la fi del s XVIII hi installà Josep Lapeira al raval de Gafaüt on hi ha l’ermita de Santa Bàrbara una important fàbrica de filats de seda, aprofitant la força hidràulica de la séquia de Montcada, la qual a la fi del s XIX fou adaptada a la fabricació de sacs…

Aquest terme o àrea rebia també, per extensió, el nom de castell i comprenia un determinat nombre de parròquies o nuclis poblats podia incloure, també, com a districte especial, una construcció militar inferior, la domus, turris o quadra Aquesta era la situació de la majoria dels castells importants del Principat de Catalunya i del País Valencià durant l’època medieval i encara als segles posteriors, originada, generalment, per la marxa de la reconquesta i el repoblament dels territoris i de la dinàmica de l’organització senyorial i feudal El senyor o castlà tenia jurisdicció,…

En resten diverses edificacions que formen un conjunt notable Hi ha la torre mestra rodona segle XI i restes d’un casal senyorial gòtic amb els cups, el colomar i altres senyals de dependències, com també de murs que protegien la part dels senyors La torre consta de tres pisos i s’hi accedeix per dues portes obertes al primer i segon pis els pisos segon i tercer estan coberts per falses cúpules de pedra Del casal destaca una sala coberta amb un arc de diafragma ogival A sota, en un petit planell, gairebé a frec del castell, hi ha l’antiga església parroquial de Sant…

Des del 1964 ha estat professor d’història econòmica a les universitats de Barcelona i de València i a la Universitat Autònoma de Barcelona S'ha interessat especialment per temes d’història agrària Ha participat al Primer Seminari Internacional d’Història La crisis agraria de fines del siglo XIX , celebrat a Girona el 1986, i ha coordinat amb A García Sanz la Història agraria de la España Contemporánea 1985 Ha collaborat a Estructura social i econòmica del camp català 1983, que recull els textos de les sessions celebrades a l’Institut Municipal d’Història des del 1977 D’entre les seves…

Sembla que el primer personatge històricament comprovat és Ennec I de Biscaia mort vers el 1077, fill de Lope Velázquez i anomenat Ezquerra , que fou comte i senyor de Biscaia, Durango i Nájera El seu net Dídac I de Biscaia , dit el Blanc mort el 1124, poblà Haro i és el primer que adoptà aquest nom com a cognom Diego López de Haro El seu net Dídac II de Biscaia  el Bo fou germà de Llop , que es casà amb Miracle d’Urgell, senyora d’Almenara, filla del comte Ermengol VII El senyor Dídac III de Biscaia , net de Dídac II, es casà amb una Montcada, Constança, filla del vescomte Guillem II de…

Nascut a Alemanya de pare escocès i mare nord-americana, als tres anys la seva família retornà a Anglaterra, on s’educà, i també als EUA i Suïssa El 1957 es traslladà a Mijas Màlaga per escriure una novella D’aquella experiència resultà el llibre In Hiding The Life of Manuel Cortés 1972, traduït al castellà el 1986 com a Escondido el calvario de Manuel Cortés , una història oral dels trenta anys que el darrer alcalde socialista de Mijas estigué amagat durant el franquisme Després publicà The Pueblo The History of a Village on the Costa del Sol traduït al castellà el 1985 amb el títol Mijas…

La collecció inicial de ceràmiques, de més de 6000 peces, reunia rajoles medievals heràldiques, i pisa i terrissa dels segles XIII al XX, especialment de procedència valenciana Actualment conté una important representació de ceràmica de Manises i de l'Alcora, i de paviments i de rajoles amb escenes de cuina de les grans fàbriques de la ciutat de València dels segles XVIII i XIX, porcellana xinesa i ceràmica contemporània d'artistes com Picasso, Josep Llorens i Artigas, Antoni Cumella i Alfons Blat, a més d’altres produccions històriques internacionals La collecció inicial ja es…

Té per genearca un tal Guillem —potser besnet del comte RadulfI de Besalú—, el qual, amb els seus germans Miró, Guifré, Delà, Sunifred i Ramon , rebé el 1019, de mans de l’abat Oliba i amb consentiment del germà d’aquest, el comte Guifré II de Cerdanya i del bisbe d’Elna, Berenguer de Gurb, del bisbe Ermengol d’Urgell, de l’arquebisbe de Narbona Guifré de Cerdanya, del vescomte Sunifred I de Cerdanya i d’altres pròcers l’alou de Breses, a la vall de Mosset, propietat del monestir de Cuixà Aquest Guillem i els seus germans posseïen ja per herència altres alous a Breses, Ix i Vilanova, i el…

Església parroquial inicialment romànica, encara que probablement hi hagué una primigènia construcció visigòtica amb culte a la Mare de Déu que fou destruïda pels sarraïns als segles VIII i IX El seu topònim deriva de l’antiga ciutat romana de Blanda , mot que el Pare Roig relacionà amb la llegendària presència de la tribu llatina dels Banducis al litoral català durant les guerres púniques L’any 974 apareix per primer cop esmentada en una carta, en la qual el Sant Pare Benet VI cedeix l’església a la jurisdicció del monestir de Sant Pere de Rodes El 1246 passà per una butlla pontifícia al…

Aquesta torre fou coneguda com a Mas Nou de Carcerenya, atesa la seva situació en la vall que duu aquest nom Les primeres referències documentals d’aquesta vall són de l’any 1012, i al llarg de tot el segle XII apareixen documentats topònims similars El 1342 Guillem de Carcerenya féu un establiment a Bernat Vidal sobre unes terres del Mas Nou de Carcerenya L’any 1399 aquest mas passà a poder de Margarida, esposa de Jaume Pallarès, i esdevingué aleshores la casa d’estiueig d’aquesta família barcelonina Els Pallarès gaudiren d’aquesta possessió al llarg de 120 anys El 1520, Elisabet, vídua de…