Resultats de la cerca
Es mostren 1843 resultats
Santa Maria del Castell de Sales (Sales de Llierca)
Art romànic
La història de Santa Maria de Sales està estretament vinculada a la del castell de Sales, del qual fou capella Tanmateix, mentre que del castell hi ha una documentació abundant, especialment a partir de la segona meitat del segle XIII, de la capella únicament hi ha dades aïllades, pinzellades de la seva història, totes elles dels darrers anys de l’edat mitjana o del primer moment de l’època moderna Els orígens de la capella de Santa Maria de Sales, amb gairebé tota certesa, cal cercar-los en la construcció del Castell de Sales, el qual no és documentat fins a l’any 1129, quan…
Santa Maria de Falset
Art romànic
La primitiva parròquia de Falset fou bastida al costat del castell És possible que en un segon moment, en ampliar-se en recinte militar, restés englobada al seu interior En l’actualitat en resten sols minsos vestigis, que corresponen essencialment a l’edifici gòtic que substituí el temple romànic Aquesta església va ser construïda entre el 1168, moment en què el lloc de Falset encara consta desert, i el 1194, en què ja figura com una de les parròquies de l’arquebisbat de Tarragona citades en la butlla del papa Celestí III Segons la relació de les dècimes papals dels anys 1278-80, el rector de…
baronia de Cervelló
Geografia històrica
Jurisdicció feudal que comprenia els termes de Cervelló, la Palma de Cervelló, Pallejà, Sant Boi, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat, Vallirana i Oleseta, a la marca del Penedès.
Té l’origen en el castell termenat de Cervelló, que fou venut el 992 per Ramon Borrell i Ermengol, fills del comte de Barcelona Borrell II, a Bonfill, senyor del castell de Masquefa els seus descendents adoptaren el nom de Cervelló i posseïren la baronia fins el 1297, que Guerau de Cervelló i de Cabrera la vengué a Jaume II per 130 000 sous barcelonesos Passà a la casa comtal de Pallars El 1374 Roger de Comenge, vescomte de Bruniquel, fill i hereu d’Elionor de Pallars, la vengué a la reina Elionor Restà en poder de la corona fins que fou adquirida per la ciutat de Barcelona el…
Sant Feliu del Palau de Fontova (Graus)
Art romànic
Un document de l’any 1014 localitza perfectament el seu emplaçament el monestir de Santa Maria d’Ovarra adquirí una terra al lloc dit Pañetes Altas, al Palau, que afrontava a llevant amb illas parietes, a ponent amb l’església de Sant Feliu, i d’altra banda, amb el camí que anava a l’església L’any 1080 Miró Roger lliurà a la seu de Roda l’església de Sant Feliu amb tots els homes i les seves heretats, essent oïdor Benet de Fontova, consanguini, i vers el 1110 Pere Roger, germà d’aquell, deixà a Sant Feliu una peça de terra amb vinya plantada a la Plana de Bertran i cinc sous en…
Sant Salvador de Filella (Bellcaire d’Urgell)
Art romànic
Aquesta església fou la parròquia del poblat, avui desaparegut, de Filella, que es trobava segurament a la partida del terme de Bellcaire dita “el Vilot” Des del 1186, almenys, hi ha referències a l’existència d’aquest temple, del qual era sufragània l’església de Santa Maria de Bellcaire El primer rector de nom conegut és Arnau 1202 Aquesta parròquia consta com a tal el 1391, quan les rendes del rector foren taxades en 20 sous en la dècima d’aquell any La rectoria de Filella fou suprimida i traslladada a Bellcaire a la segona meitat del segle XVI Vers el 1979, en uns treballs d’…
Castell d’Ocelló o Saió (Santa Margarida de Montbui)
Art romànic
Les notícies referents a aquest castell són més aviat escasses i sempre vinculades al castell de Montbui La primera menció és de l’any 1023, data en què el bisbe de Vic, Oliba 1017-1046, l’encomanà juntament amb el de Tous i de Montbui a Guillem d’Oló o de Mediona Al segle XIII apareix documentada la família Ocelló Potser com el castell de Montbui el d’Ocelló passà a l’àmbit dels Cardona Així, l’any 1246 el senyorejava, com a feudatari del prelat vigatà, el vescomte Ramon de Cardona Al començament del segle XIV l’administrador de la mitra vigatana cedí la potestat d’aquest castell a Berenguer…
Santa Eulàlia de Pallejà
Art romànic
La vila de Pallejà és esmentada el 910 i l’església de Santa Eulàlia ho és el 965, al testament del comte Miró de Barcelona, el qual, amb les altres esglésies del terme del castell de Cervelló, la donà a la seu de Barcelona É s documentada com a parròquia el 1179, bé que ho devia ser des de l’origen El 1369 Guillem d’Alomar, ciutadà de Barcelona i senyor de Pallejà, féu un llegat de 120 lliures per a l’obra d’un retaule pera l’església i un de 150 pera un frontal de seda per a l’altar de Santa Maria El 1430 el senyor de Pallejà, Ramon Albert de Torrelles, deixà a l’església 20 lliures per a…
Santa Maria de Montmagastrell (Tàrrega)
Art romànic
El poble de Santa Maria de Montmagastrell és situat al nord-oest del terme, entre el reguer de Montmagastrell i la serra d’Espígol La seva església parroquial, que ha donat nom al poble, fou donada l’any 1209 pels germans Gombau, Ramon i Guillem de Ribelles a Sant Pere dels Arquells Segarra, priorat dependent de la canònica de Santa Maria de l’Estany, amb l’obligació de tenir-hi sempre un capellà que hi celebrés els oficis litúrgics En temps del seu govern, l’abat de l’Estany Jaume de Rocabruna 1277-1311 designà Berenguer de Castellnou com a capellà de Santa Maria de Montmagastrell, manant-li…
Sant Salvador de Claravalls (Tàrrega)
Art romànic
El poble de Claravalls, a 337 m d’altitud, és situat a llevant del tossal d’Espígol El lloc de Claravalls és conegut des de l’any 1090, en què Guitard donà a Santa Maria de la Seu d’Urgell un alou a Claravalls La parròquia de Sant Salvador de Claravalls estigué subjecta a Santa Maria de Guissona, tal com consta en l’acta de consagració de l’esmentada canònica de l’any 1098 A la darreria del segle XIV, en la dècima papal recaptada al bisbat d’Urgell l’any 1391, consta que el capellà de Clares Valls hi contribuí amb 20 sous La primitiva església devia perdurar fins que als segles…
Torre de Savartès (Banyeres del Penedès)
Art romànic
Savartès fou una quadra del castell de Banyeres Savartès com a topònim apareix esmentat per primera vegada l’any 936 en la permuta del castell de Castellví de la Marca pel castell de la Guàrdia de Montserrat entre el comte Sunyer i els germans Calabuig í Guadamir En la capbrevacíó del terme i el castell de Banyeres de l’any 1432, en la confessió de Miquel Llagostera, aquest declara que té una casa o alberg al lloc de Savartès, i presenta una carta feta a Bernat Llagostera, en poder de Bernat, clergue, rector de Banyeres, amb data de 25 de juliol de 1250 En una de les afrontacions de l’edifici…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina