Resultats de la cerca

Vida i obra Fou sergent major i enginyer militar del Regne de Mallorca Ingressà en la Companyia de Jesús el 1626, però l’abandonà aviat per estudiar dret a l’Estudi General Lullià Durant quaranta-set anys desenvolupà el càrrec d’enginyer de fortificacions del Regne Fou jurat per l’estament dels ciutadans militars del Regne de Mallorca 1646-50 i cronista general del Regne de Mallorca 1641-87 El 1662 projectà l’ampliació del castell de Sant Carles de Palma i el 1670 feu construir una obra exterior que reforçà l’entrada en el fossat del torrent de sa Riera És autor d’un mapa de Mallorca 1683 en…

Vida i obra Cursà estudis de magisteri i de filosofia i lletres Fou mestre d’ensenyament primari i, posteriorment, professor agregat de filosofia de l’Institut de Batxillerat Luis Vives de València Dirigí l’Escola d’Estudis Empresarials de València Professor d’història antiga de la Facultat de Geografia i Història de València i doctor en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid, fou collaborador del Consell Superior d’Investigacions Científiques i de l’Institut Arias Montano 1946-60 La seva tasca investigadora se centrà, fonamentalment, al s XV i en els jueus valencians Obtingué…

El 1943 professà de teatí i el 1950 fou ordenat de prevere Es doctorà en història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma 1954 Entre el 1959 i el 1963 amplià estudis a l’Institut Catòlic de París i a la Facultat de Teologia de la Universitat de Friburg Alemanya El 1963 fou nomenat magister de la Maioricensis Schola Lullistica de Palma i entre el 1971 i el 1994 fou vocal del Consell Rector de l’Estudi General També exercí com a professor ordinari d’història de l’Església al Centre d’Estudis Teològics de Mallorca 1965-94 Com a investigador, centrà els seus estudis en la…

Diplomat en ciències empresarials, llicenciat en periodisme i doctor en història, fou professor del Departament d’Història Econòmica de la Universitat de Barcelona Possiblement, fruit d’aquesta formació pluridisciplinària desenvolupà un ampli ventall d’interessos Una de les temàtiques més reiterades en les seves obres ha estat la de les heterodòxies religioses En aquest camp ha publicat diversos llibres sobre els càtars, els valdesos i la Inquisició En la seva obra Inquisició Espanyola i cultura renaixentista premi Octubre Joan Fuster de l’any 1977, defensà amb vehemència la controvertida…

Vida El coneixement del seu lloc de naixença prové de Felip Pedrell, que addueix el testimoni de Fèlix Torres Amat, i així ho recull Maria Sanhuesa en el Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana 2000 Des de molt jove ingressà a l’orde franciscà i residí a Castella Deixeble d’Andrés Llorente, exercí com a organista del convent de San Diego de Alcalá on consta els anys 1696 i 1697 i de San Francisco el Grande de Madrid des del 1707 És autor de quatre antologies organístiques escrites el 1706 Flores de Música , 1707 Pensil deleitoso de suabes flores , 1708 Huerto ameno de varias…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estudis Balet i Blay Barcelona FOTOGRAFIA Albert Geniès i Wladimir Rudin truca Dufaycolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Francesc Xavier Tulla i Valentí Castanys, Tinet fons decorats MUNTATGE Antoni Cànovas MÚSICA Ramon Ferrés ANIMACIÓ Conxita González, Irene Dalmau, Pepita Pardell, Àngel Garcia, Francesc Jordà, Trino Furnó ESTRENA Barcelona, 18101948, Madrid, 27121948 Sinopsi En Cigronet valent i els seus companys troben els estudis d’animació tancats per vacances i decideixen emprendre un viatge turístic per a conèixer Espanya i l’Àfrica espanyola Els dos…

El seu origen immediat està en la Societat Dramàtica d’Aficionats per al conreu de les arts teatrals creada al mateix convent un any abans per un batalló de la Milícia Nacional amb Manuel Gibert al capdavant el 21 d’agost de 1837 tingué lloc la primera representació amb El marido de mi mujer , de Ventura de la Vega Al febrer del 1838, Manuel Gibert i una sèrie de nous socis decidiren afegir l’orientació docent a la societat, amb la voluntat d’equiparar-se al Real Conservatorio de Música y Declamación de María Cristina de Madrid, que es digué inicialment Liceo Filarmónico Dramático Barcelonés…

Segons la hipòtesi d’Abad y Lasierra, aquest mític castell era emplaçat damunt la vila de Vallabriga En la visita que l’erudit féu a Ovarra 1772, anà a visitar els voltants del monestir i “ en lo alto de una colina al poniente de dicha iglesia se hallan vestigios del antiguo castro Ripacurciense de que hablan sus escrituras ” Tanmateix, aquesta localització es contradiu amb les informacions instrumentals, puix que tant els falsos d’Ovarra com la donació de la comtessa Toda 1004 donen els següents termenals de la valle Ripacurcense des del Grau d’Ares N fins al Grau de Sant…

Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona 1959, en Dret 1960 i en Periodisme per la Universitat de Barcelona 1961, l’any 1991 obtingué el doctorat en Filosofia per la Universiat Autònoma de Madrid Exerceix l’advocacia en els vessants polític, laboral i matrimonial Des de la fi dels anys seixanta mantingué una intensa activitat de publicista, organitzadora i activista de la causa feminista Entre d’altres, el 1969 presidí la secció de drets de la dona de la junta directiva de l’Associació d’Amics de Nacions Unides de Barcelona i participà en en la pimera Assemblea sobre…

Inicià els estudis de dret, que abandonà per llicenciar-se 1973 i doctorar-se 1976 en filologia clàssica Fou director de la Biblioteca Nacional 1996-2000 i secretari de cultura del govern espanyol 2000-2004 Com a poeta, pertany a la generació anomenada dels “Novísimos” per Josep M Castellet, i la seva lírica es caracteritza per una recerca de la bellesa, la construcció formalista d’un món mític i un llenguatge molt esteticista Entre els seus llibres de poesia destaquen Los retratos 1971, Elsinore 1972, Scholia 1978, Necrofilia 1983, La caja de plata 1985, Premio de la Crítica de poesia…