Resultats de la cerca

Correspon a l’octava alta del flautat o principal de 8', i és el seu primer enriquiment harmònic En l’orgueneria centreeuropea també es pot trobar, amb aquest nom, en la tessitura de 8', quan hi ha un flautat de 16', o en la de 2’ quan l’orgue només en disposa d’un de 4' És el joc bàsic de referència utilitzat per a l’afinació de tots els altres jocs de l’orgue Per això l’orgueneria francesa li ha atorgat el nom de prestant , i l’anglesa, el de diapason En l’orgue català és el primer flautat de la cadireta

És situada a la regió del Bajío, a la vora del riu Querétaro i a 1 850 m d’altitud, en una zona agrícola rica, sobretot en fruites Nus de comunicacions i important centre comercial Indústries dedicades a la talla de pedres precioses, de filats i teixits de cotó, màquines de cosir, paper, adobs de pell i aiguardents Hi passa la carretera Panamericana L’església del convent de Santa Rosa s XVII té l’interior xorigueresc La de San Agustín s XVIII té una ornamentació molt rica És interessant també el pati del Palacio Federal s XVIII El 1867 hi fou afusellat l’emperador Maximilià de…

Aquesta relació és possible gràcies a la simetria interna que presenta la matèria cristallina Donades tres cares o plans de referència, s’intersequen entre elles en tres arestes, les quals són els tres eixos d’un sistema de coordenades o eixos cristallogràfics aquests formen tres angles, que són les constants angulars del cristall Qualsevol cara fonamental que no sigui parallela als tres plans de referència, si és traslladada parallelament a ella mateixa, talla tots tres eixos cristallogràfics a unes distàncies a,b,c, fixes La relació entre aquests tres paràmetres a b c és anomenada…

Estudià a Madrid i participà en la ideologia de la Generació del 98 Exiliat el 1937, tornà el 1952 La seva obra, sota la influència d’IMestrović i ABourdelle, tendeix a la monumentalitat i l’estilització, i és treballada per talla directa Té obres religioses, com el Cristo de Otero Palència, monuments, com la Fuente de Concha Espina Santander i els de Tomás Morales, Ramón y Cajal i Pérez Galdós tots a Madrid i retrats, com el de Miguel de Unamuno 1930, Colegio Anaya, Salamanca La seva casa a Toledo és avui la Casa-Museo de Roca Tarpeya, on hi ha part molt important de la seva obra

Executà nombrosos retrats de bust de prohoms florentins — Pere 1453 i Joan ~1460 de Mèdici Museo Nazionale, Bargello, Florència, Niccolò Strozzi 1454 Staatliche Museen, Berlín, Astorgio Manfredi 1455 National Gallery of Art, Washington—, el tret més característic dels quals és l’agudesa en l’observació i la severitat quasi romana Mestre en l’art del baix relleu trona de la catedral de Prato, el seu estil evolucionà vers un refinament i una ductilitat que tenen antecedents en LGhiberti Excellí també en la talla de sepulcres adossats al mur, segons el tipus clàssic florentí, com el…

Són bons nedadors, de cos generalment comprimit, anàleg al dels escòmbrids, recobert d’escates cicloides la línia lateral, normal o ribetejada d’escudets ossis, presenta una corba mitjana pronunciada l’aleta caudal és escotada la dorsal, doble, amb la primera espinosa, davant la qual sol haver-hi radis espinosos lliures, així com davant l’aleta anal Viuen a gairebé totes les mars llur carn és saborosa Caràngids més importants de les costes dels Països Catalans Nom científic Nom vulgar Lichia amia palomida Lichia glauca sorell de penya, palomida xica Lichia vadigo lletja Naucrates ductor veiró…

Aquesta església és la parròquia del poble de Sant Guim de la Plana, emplaçat al sud-est de Guissona L’església actual és una construcció relativament moderna que conserva alguns panys de mur d’un edifici més antic El campanar porta la data del 1870 La parròquia de Sant Guim fou una església subjecta a la canònica de Guissona, i així es recull en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 El capellà de Sant Guim contribuía la dècima del bisbat d’Urgell del 1391 amb 15 sous L’església serva a l’interior una talla de la Mare de Déu, de fusta polida

Treballà a Catalunya a mitjan segle XIV Pere el Cerimoniós li encarregà la decoració del palau reial de Barcelona, l’execució del sepulcre de Teresa d’Entença, a l’església dels framenors de Lleida, i després, entre el 1349 i el 1359, el sepulcre quàdruple per a ell i les seves tres mullers a Poblet, en el qual treballà associat a Jaume Cascalls El 1351 contractà la talla de la cadira episcopal, que es conserva al cor de la catedral de Girona Des del 1356 residí a Tarragona, on el 1368 executà el retaule de la capella dels Sastres, a la catedral, amb una tècnica més rudimentària

Aficionat des de molt jove a la pintura, a deu anys d’edat participà i fou premiat en una exposició organitzada per les Galerías Layetanas per a pintors menors de trenta anys L’any 1953 exposà pintures a la Casa del Llibre de Barcelona És autor d’importants escultures, entre les quals cal destacar una sèrie de relleus en bronze de la basílica de la Mercè de Barcelona 1959 la restauració de l’altar d’alabastre del Sant Sepulcre de la Galilea del monestir de Poblet 1960 el viacrucis en fris de fusta, en talla directa, de l’església de les carmelites descalces del carrer de la…