Resultats de la cerca
Es mostren 777 resultats
Pont d’Espia (Fígols i Alinyà)
Art romànic
Situació El pont en el seu estat actual ECSA - V Roca A la carretera comarcal 1 313, a la cruïlla amb la de Fígols i Sant Llorenç de Morunys i un xic al N del pont actual, trobem les restes del que fou el pont d’Espia, destruït l’any 1939 Mapa 34–11253 Situació 31TCG622721 MTV-VRM Història El pont d’Espia o de l’Espí travessava el Segre al congost que limita els termes de Coll de Nargó i d’Organyà, límit ja existent al principi del segle XVI quan, en establir-se els límits de la batllia de Coll de Nargó, es diu “… e devalle serra aygua vessant vers la part de Nargó e va fins al pont d’Espia,…
Pont de Cassibrós (Ribera de Cardós)
Art romànic
Situació Pont sobre la Noguera de Cardós, d’arc de mig punt i doble pendent J Tous Pont situat damunt del riu Noguera de Cardós, entre el poble de la Ribera de Cardós i Cassibrós, en una zona on la vall de Cardós és una mica més ampla Mapa 34-9182 Situació 31TCH549148 Abans d’arribar al trencall actual de Cassibrós, veiem, a mà dreta, al costat de la carretera, el pont, al qual es pot accedir des de la mateixa carretera Pont Pont amb un arc de mig punt lleugerament rebaixat, amb el terra de doble vessant Té una llargada total de 12,2 m, repartits en dues parts gairebé iguals La…
Aranyuel
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme és situat a l’estret del Millars, a banda i banda d’aquest riu, en una zona característica per la seva aspresa i on el riu i els seus afluents han solcat en materials molt tous calcaris valls estretes i profundes El terreny és muntanyós, excepte un altiplà situat al nord Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades pels mateixos propietaris Al regadiu 50 ha, situat a les vores del Millars, que aprofita aigua de les nombroses fonts i del mateix riu, la qual és desviada per tres séquies Nova, Vella, i d’El Bajo Lugar, hom conrea blat, moresc, patates, hortalisses i arbres…
hadrosaure

Superfície d'oclusió de la mandibula inferior d'un exemplar d' Edmontosaurus annectens , un hadrosàurid del final del Cretaci de l'Amèrica del Nord
© Albert Prieto-Márquez
Paleontologia
Gènere de dinosaures de l’ordre dels ornitisquis
, del grup dels iguanodonts, que atenyien fins a 8 m de longitud, 4 m d’alçada i un pes de quatre tones, amb el cos aguantat per les potes posteriors i la cua.
El crani i les mandíbules eren comprimides dorsiventralment i recobertes d’un estoig o bec corni, semblant al bec d’un ànec Tenien moltes dents fins a 3 000, arrenglerades en diverses fileres Habitaren, durant el Cretaci superior, els pantans de l’Amèrica del Nord, on es nodrien de plantes aquàtiques Els hadrosàurids més antics i primitius s’han trobat en roques del Cenomanià de Texas EUA, de fa uns 93 milions d’anys Cretaci superior basal, i se'n coneixen espècies ancestrals al Cretaci superior asiàtic El centre d’origen d’aquests animals és encara incert i tant Àsia com Amèrica del Nord són…
el Matamont

Vista del Matamont
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Elevació muntanyosa que limita, pel SW, la vall dels Alcalans, termenal dels municipis de Catadau, Carlet i Tous (Ribera Alta).
Al seu cim 512 m alt hi ha les ruïnes de l’ermita de Santa Bàrbara
mol·lusc
Patologia humana
Nom genèric de diverses afeccions de la pell, caracteritzades principalment per la formació de petits tumors cutanis, tous i rodons.
malacopterigis
Ictiologia
Nom, actualment en desús, donat al grup de peixos osteïctis que presenten els radis de les aletes tous i articulats.
Hom els dividia en malacopterigis àpodes, si no tenien aletes abdominals, com el congre, malacopterigis subbranquials , si tenien les aletes abdominals sota les brànquies, com el bacallà, i malacopterigis abdominals, si tenien un parell d’aletes rere l’abdomen, com el salmó
Bellprat

Bellprat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia.
Situació i presentació El terme municipal de Bellprat, de 30,98 km 2 , a l’extrem SW de l’Anoia, limita amb els termes anoiencs de Sant Martí de Tous NE i Santa Maria de Miralles SE i amb els de Santa Coloma de Queralt NW, les Piles W i Pontils SW, tots tres de la Conca de Barberà S’estén pel sector d’altiplans de Santa Coloma de Queralt, i el territori és accidentat per la serra de Queralt, que culmina a 851 m d’altitud on s’alcen les restes del castell de Queralt, que forma part de la Serralada Prelitoral Catalana, entre les plataformes tabulars del bloc del Gaià i l’Alta Segarra i que…
Castell de Banyeres del Penedès
Art romànic
Situació Vista de les ruïnes d’aquest castell, que coronen un tossal al costat de la població ECSA - J Bolòs Castell situat a la part alta de la població de Banyeres, en un extrem del poble, al cim d’un turó Hi ha una bona panoràmica del Baix Penedès Mapa 35-17447 Situació 31TCF810712 Des de la part alta del poble de Banyeres s’hi pot accedir amb facilitat per un caminet que hi puja JBM Història En el precepte que Sant Cugat del Vallès rebé de Lluís d’Ultramar l’any 938 en el qual es concedeix l’alou de Santa Oliva, apareix per primera vegada anomenat el castell de Banyeres del Penedès ipsa…
Els zeïformes: gall i gallet
L’ordre dels zeïformes és emparentat amb el dels bericiformes, perquè ambdós presenten una especialització en la morfologia dels otòlits Tenen aletes pelvianes amb radis espinosos i de 5 a 9 radis segmentats, en posició toràcica El cos és cobert d’escates ctenoides que arriben fins al cap Presenten un cos comprimit i alt i un nombre de vèrtebres inferior al dels bericiformes Els ulls són grossos i la boca és protràctil Són fisoclists Comprèn 6 famílies els parazènids, els macrurocítids, els zeids, els gramicolepídids, els oreosomàtids i els caproids, de les quals, només les dels zeids i els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina