Resultats de la cerca
Es mostren 992 resultats
ciutat

Ciutat fortificada de Carcassona
© Lluís Prats
Urbanisme
Lloc d’assentament humà i de construcció estable, les dimensions del qual són en funció de nombroses i diferents consideracions.
Per damunt dels criteris administratius, la ciutat és definida pel conjunt d’una sèrie de factors, com el nombre d’habitants, els condicionaments històrics, la seva morfologia i el tipus de vida dels seus habitants aquests factors poden canviar segons els països i les àrees culturals a què la definició és aplicada Són, però, fonamentals una certa aglomeració de població i unes funcions no agrícoles d’aquesta població Això planteja la qüestió de l’oposició ciutat-camp, tan estudiada durant molts anys la ciutat ha estat considerada tradicionalment com a negació del camp, com el conjunt de tot…
La xarxa fluvial dels Països Catalans
La xarxa fluvial Un riu és un corrent d’aigua que circula pel fons d’una vall, de la qual recull les aigües d’escorrentia de la corresponent conca de drenatge, i va a desguassar a la mar El corrent, que baixa amb una velocitat que depèn del pendent, té un cabal determinat Aquests paràmetres i els factors capaços de fer-los variar s’han d’individualitzar per a analitzar el funcionament del riu El cabal i el pendent són els dos paràmetres bàsics i fàcilment quantificables que ens permeten d’entendre els processos principals que ocorren en una vall fluvial l’erosió, el transport i la…
casament
Disseny i arts gràfiques
Operació que consisteix a fer coincidir tots els elements que componen una pàgina dins el marc del traçat de muntatge de manera que un cop el plec és imprès, en plegar-lo, la cara i el revers de les pàgines coincideixin perfectament quant a blancs i quant a la seva seqüència.
Olesa de Bonesvalls

L'hospital de Cervelló
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi d’Olesa de Bonesvalls, o d’Oleseta, d’una extensió de 30,79 km 2 , és situat a la part sud-oriental de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb el Garraf, on anteriorment havia pertangut, i el Baix Llobregat El terme és molt accidentat, ja que es troba emplaçat en ple massís de Garraf-Ordal les cotes més altes del terme corresponen a la part oriental, que confronta amb el municipi de Vallirana puig del Bosc Glaçat, de 501 m, i Puig Bernat, de 606 m i amb el de Begues Montau, de 653 m, ambdós del Baix Llobregat A la part occidental, el límit amb…
Sant Martí de Peralada
Art romànic
Situació L’església de Sant Martí és la parroquial de Peralada, població emplaçada sobre un petit turó, a 38 m d’altitud, vora la riba esquerra del Llobregat d’Empordà i de l’Orlina, que l’encerclen pel sud-oest i per ponent en llur confluència La vila, segurament d’origen preromà, presenta un nucli, que a la part alta del turó on és situat conserva els trets urbanístics d’època medieval amb carreus estrets i petites places de planta irregular L’església és situada a la part superior del nucli urbà, prop les restes del que fou el castell de Peralada, documentat des del segle IX també amb el…
Vila de Marquixanes
Art romànic
Situació Un aspecte del recinte murallat, amb el portal que dona accés a l’església parroquial de Santa Eulàlia ECSA - A Roura Les restes de la muralla de la força de Marquixanes envolten la part més alta del nucli de població, a l’entorn de l’església parroquial de Santa Eulàlia Mapa IGN 2348 Situació Lat 42° 38’ 43” N - Long 2° 29’ 11” E S’arriba al poble de Marquixanes per la carretera N-116, entre les poblacions de Prada i Vinçà JBH Història La vila de Marquixanes —el topònim de la qual, segons P Aebischer, provindria de Matres Caxanas “roures-mares” o grans roures— és esmentada en la…
Santiago de Compostel·la
La plaça de l’Obradoiro, a Santiago de Compostel·la
© Fototeca.cat
Municipi
Capital de la comunitat autònoma de Galícia, situada a la província de la Corunya.
És situada a l’interfluvi entre el Tambre i l’Ulla, a la regió prelitoral de trànsit entre les ries i la vall del Miño Després de segles de decadència el 1920 era la sisena ciutat de Galícia, amb 25870 h, es refeu com a tercer nucli comercial del país després de la Corunya i Vigo gràcies als pelegrinatges dels anys sants i a la seva situació a l’eix econòmic que formen aquestes ciutats, i equidistant també d’Ourense i Lugo L’economia es basa en el sector de serveis, gràcies a la seva condició de centre turístic i universitari Ferrocarrils a Pontevedra-Vigo i la Corunya-Ourense-Zamora-Madrid…
sa Pobla
sa Pobla
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, as Pla, format bàsicament d’al·luvions quaternaris aportats pels torrents de Sant Miquel (al NW) i de Muro (al SW) a l’albufera d’Alcúdia.
A ponent aflora de tant en tant el sòcol miocènic format per molasses, amb retalls d’eocènic i de mesozoic La vegetació clímax, d’alzinar, ha estat substituïda per pinedes de pi blanc 142 ha o degradada en brolla 477 ha, però la major part de l’antic bosc ha estat destinada a conreus Al s XVIII eren coneguts el lli i sobretot el cànem, que s’havien estès per l’establiment de sa Marjal, amb la bonificació d’una part de l’albufera d’Alcúdia el 1722 hom havia dessecat 154 ha, distribuïdes en 442 parcelles separades per séquies de drenatge el 1818 hi havia 691 ha de regadiu, però la major part…
el Llobregat
Naixement del Llobregat a les fonts del Llobregat, situades a la pleta Roja de Castellar de n'Hug
© Lluís Prats
Riu
Riu de Catalunya que neix al Pirineu Oriental i desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a les fonts del Llobregat , en fortes ressurgències en calcàries paleozoiques a Castellar de n’Hug Té una conca vessant de 5110 km 2 , un curs N-S de 170 km i fineix al Prat de Llobregat Baix Llobregat, 5 km al S de Barcelona El seu traçat és essencialment epigènic, ja que travessa successivament el solc prepirinenc, l’encavalcament de l’Alt Berguedà, el Vallès i la Serralada Litoral, la qual cosa fa que s’engorgi a Cercs, al congost del Cairat entre Monistrol de Montserrat i la Puda i a Martorell De les fonts fins a la Pobla de Lillet segueix els estrats secundaris i terciaris, a favor…
moble
moble Cadira dissenyada per Antoni Gaudí per a la casa Batlló
© Fototeca.cat
Art
Tecnologia
Cadascun dels objectes mòbils, pràctics o de guarniment, que constitueixen l’equip estable dels interiors dels edificis i que en complementen la utilitat.
Aquest equip seguirà, doncs, la destinació de l’immoble així, hi ha mobles per a edificis d’habitacle mobles de la llar, per a edificis de treball mobles de laboratori, de despatx, d’oficina i per a edificis que responen a necessitats temporals concretes o a conveniències ocasionals mobles per a esglésies, hospitals, escoles, etc Essencialment utilitari, el moble ha adoptat, a través del temps i en dependència de les seves funcions, les formes més diverses, i en la seva construcció hom s’ha servit dels materials més heterogenis, el més comú dels quals ha estat, però, la fusta de roure, pi,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina