Resultats de la cerca
Es mostren 908 resultats
cordats

Esquema del pla d’organització dels amfiox, un dels tres cordats característics
© Fototeca.cat
Zoologia
Grup d’animals de simetria bilateral que presenten com a caràcters fonamentals un sol cordó nerviós dorsal tubular notocordi i les fissures branquials de la faringe.
Aquests caràcters són constants en les formes larvàries, però n’hi ha algun que pot no donar-se en les formes adultes de certs grups Caràcters comuns amb altres grups zoològics són el fet de tenir tres fulles blastodèrmiques, el cos segmentat, el tub digestiu complet i el celoma ben desenvolupat El notocordi actua com a òrgan principal de sosteniment del cos, té forma de bastó i s’origina a l’embrió en posició dorsal sobre l’intestí El sistema nerviós tubular dorsal apareix poc temps després de la gastrulació com una invaginació de l’ectoderm, i forma un cordó buit per sobre del notocordi a l…
la Torre de Riu
cereal

Camp de cereals
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Agronomia
Dit de cadascuna de les plantes conreades de la família de les gramínies el fruit de les quals (gra), particularment ric en glúcids i susceptible d’ésser transformat en farina, serveix d’aliment a l’home i als animals domèstics.
Els cereals constitueixen el grup més important de plantes conreades, a causa, sobretot, de llur rendiment i valor alimentari i de llur facilitat d’emmagatzematge En sentit estricte, cal considerar només sis cereals el blat, el blat de moro, l’arròs, l’ordi, la civada i el sègol en un sentit més ampli, hom considera cereals el mill i la melca i fins, abusivament, el fajol De cada un d’ells hom coneix nombroses formes i varietats, i àdhuc espècies, conseqüència de l’intens procés de selecció a què han estat sotmesos al llarg de la història de la humanitat, del Neolític ençà De les festes que…
b

Escriptura i paleografia
Segona lletra de l’alfabet català, anomenada be.
La B majúscula llatina prové de la B grega clàssica, que al seu torn deriva de formes semítiques passades al fenici i a l’hebreu beth , que significa ‘casa’ o ‘tenda’, derivada del jeroglífic que sembla representar el pla d’una casa L’evolució de la B llatina fou més ràpida que no pas la de la A i presenta algunes peculiaritats notables La seva estructura primitiva, escrita amb ploma ampla, consistia bàsicament en tres traços el primer, vertical, gruixut el segon i el tercer, semicirculars, prims-gruixuts-prims, juxtaposats l’un sota l’altre a la dreta La B capital de les inscripcions…
Castell de Vilopriu
Art romànic
Situació El castell de Vilopriu és situat al centre d’un petit conjunt de cases El castell i l’església parroquial es troben en un indret una mica més elevat que la resta de les construccions que hi ha al voltant Mapa 296M781 Situació 31TDG994615 El poble de Vilopriu es troba a la carretera de Colomers a Sant Mori, que enllaça les de la N-II a Torroella de Montgrí i de la N-II a l’Escala Des de Colomers a Vilopriu hi ha 3 km Hi ha també les carreteres locals de Vilopriu a Camallera i de Vilopriu a Garrigoles, que, per un camí veïnal asfaltat, permet de continuar fins a Verges Castell El…
Sant Genís de Cervià de Ter
Art romànic
Situació Portal romànic de Sant Genís de Cervià, amb llinda i timpà llisos, principal ornament de la façana, única part romànica de l’església F Tur L’església parroquial de Sant Genís és situada dins el nucli urbà de Cervià de Ter, a l’interior del centre històric, en el límit que formava el recinte murat més antic Mapa L39-12296 Situació 31TDG926575 JAA Història L’existència d’aquesta església és testificada per l’acta de fundació del monestir de Santa Maria de Cervià, l’any 1053, pels esposos Llobet Aquesta església depenia dels senyors de Cervià L’any 1142 Guillem Gausfred lliurà els…
Santa Maria d’Eroles (Tremp)
Art romànic
Situació Sector est amb l’absis totalment transformat per l’obertura de la porta d’accés i un modern campanar a sobre ECSA - J A Adell L’antiga església parroquial d’Eroles és situada al costat de ponent del nucli urbà d’aquest poble semiabandonat, que es troba a uns 6 km de la carretera de Tremp a Fígols de la Conca JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG199715 Història L’any 998 es documenta la consagració d’una església dedicada a sant Pere apòstol i construïda prop de la vila d’Eroles, que com s’explica en la monografia corresponent, s’ha d’identificar amb l’església de Sant Pere de…
Santa Maria de Rúbies (Camarasa)
Art romànic
Situació Absis de l’església, sobrealçat, amb una sèrie d’arcuacions entre lesenes que assenyalen el nivell del ràfec original ECSA - AM Vilarrúbias L’església de Santa Maria és situada al costat del castell de Rúbies Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent AMV Mapa 33-12290 Situació 31TCG272545 Història Aquesta església fou la parroquial del terme del castell de Rúbies posteriorment perdé aquesta condició i fou transformada en sufragània, sense que es conegui de quina parròquia passà a dependre Fins a la desamortització eclesiàstica estigué…
Sant Cristòfol de Sirès (Bonansa)
Art romànic
Situació Absis d’aquesta església parroquial, molt transformat i sobrealçat com la resta de l’edifici Arxiu Gavín L’església parroquial de Sant Cristòfol s’alça al nucli de cases, la majoria deshabitades, que formen el poble de Sirès, a 1 040 m d’altitud Mapa 32-10213 Situació 31TCG115981 Per a arribar-hi cal agafar la mateixa pista que du a Espollà i Gavarret Poc abans d’arribar a Espollà, cal desviar-se a mà esquerra tot travessant el barranc de Sirès MAF-XFG Història EI primer esment del lloc de Sirès és de l’any 1186, en què Arsèn d’Espills lliurà al monestir de Santa Maria…
Sant Esteve d’Eixea (la Vall de Lierp)
Art romànic
Situació Interior de l’església amb la volta de canó de perfil semicircular Extreta de M Iglesias, Arquitectura románica Siglos X-XI, XII y XIII Arte religioso del Alto Aragón Oriental L’església parroquial de Sant Esteve es troba a la part baixa de la caseria d’Eixea, que és situada al turó d’Eixea, a la capçalera del barranc de l’Espluga que aigua avall s’encaixa formant el congost homònim Mapa 31-10 212 Situació 31TBG924953 Travessa el poblet la carretera de les Viles de Turbó que s’agafa a Campo També s’hi pot arribar des de la vall de l’Isàvena, per la carretera de Tor-la-ribera que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
