Resultats de la cerca

En morir el seu pare, cap a l’any 960, participà en el govern al costat dels seus germans Unifred II, Arnau I i Isarn I i, en morir aquests sense successió legítima, els succeí al capdavant del comtat Durant els seus anys de govern personal, el cabdill cordovès ‘Abd al-Malik devastà la plana de Ribagorça, prengué la seu de Roda, on apressà el bisbe Eimeric, i arribà fins a Rallui i Nocelles 1006 Cercant ajut i protecció, vers el 1008 es casà amb el seu oncle i veí el comte Sunyer I de Pallars, que l’ajudà en el govern, però aviat restà vídua cap al 1011 Cridà aleshores a la…

Els Picalquers són documentats a Esplugues des de mitjan segle XII El 1325 Guillemina, vídua de Ramon de Picalquers, va vendre a Pere Terré, ciutadà de Barcelona, la propietat de Picalquers amb la seva fortalesa, cases, honors i possessions El 1649 Eugènia Terré de Picalquers donà a Josep d’Ardena, senyor de Darnius i capità general de Catalunya, la fortalesa de Picalquers i altres béns que tenia a Esplugues El 1706 les tropes borbòniques que assetjaven Barcelona danyaren la torre de Picalquers, que els austriacistes havien incautat al comte de Darnius Fou reparada tot seguit A l…

Dama de companyia i amiga d’Elisabet d’Aragó, reina de Portugal, restà implicada en la política peninsular, des de Castella sobretot, com a instructora de la reina Constança i protectora del nen Alfons XI, i jugà les cartes divergents dels regnes de Catalunya-Aragó, Castella i Portugal de mà de Jaume II, Ferran IV i DionísI, per mitjà d’ambaixadors i d’una notable correspondència epistolar sobre tots els temes polítics del moment A l’etapa següent, vídua de Martim Anes i sobrevivint a l’única filla, Vatatza, es dedicà a obres de pietat i al misticisme, juntament amb la reina…

A mitjan segle XV era senyor Miquel Dies de Calataiud, casat amb Caterina Lladró de Vilanova, la filla dels quals, Joana Dies, es casà amb Joan Ferrandis d’Herèdia Heretà la baronia llur fill, el poeta Joan Ferrandis d’Herèdia, el qual, mort el 1549 sense fills legítims, la deixà al seu germà Miquel Ferrandis d’Herèdia, el qual, mort igualment sense fills, la deixà a Llorenç, fill illegítim del seu germà Joan Aquesta successió fou impugnada per la filla de Marquesa Ferrandis d’Herèdia germana de Joan i de Miquel i de Joan Giron de Rebolledo, dita Anna Giron de Rebolledo, vídua de…

Era fill del comte Guifré II , que féu la simonia de comprar-li l’arquebisbat de Narbona, quan només tenia 10 anys, per cent mil sous El 1041 comprà per al seu germà Guillem el bisbat d’Urgell, també per cent mil sous, a Sança d’Aragó, vídua del comte Ermengol III d’Urgell Més tard, el 1051, un altre germà seu, Berenguer Guifré, fou bisbe de Girona És famosa la seva oposició al vescomte Berenguer I de Narbona, parent seu, que l’acusà més tard, en un concili d’Arle, de les seves continuades pràctiques simoníaques, cosa que li valgué l’oposició de Roma, i fou repetidament…

Dedicada a l’ensenyament, té 29 cases, 13 de les quals als Països Catalans

Aquesta recopilació conté disposicions referents a totes les branques del dret, de les quals només subsisteixen unes comptades disposicions en matèria de dret civil Segons l’actual compilació del dret civil català, el dret local de Tortosa i els seus termes només resta vigent en la part que la compilació el recull o s’hi remet Aquesta remissió es troba en el règim econòmic conjugal anomenat agermanament o pacte de mig per mig, la innecessarietat de la institució d’hereu per a la validesa del testament, manca del dret a exigir la quarta marital de la vídua a la qual el marit hagi…

Fou una refundació de la casa Elizgaray d’Azpeitia Guipúscoa duta a terme per Ramón González de Amezúa que, poc després, absorbí el taller de tubs de la vídua d’Antoni Estadella i l’obrador d’orgueneria d’Antoni Alberdi, ambdós barcelonins Aviat copà tota l’activitat del ram dins l’Estat espanyol, intentant una certa reacció contra l’orgue romàntic i un apropament a la tradició hispànica, sense assolir-ho, ja que calia retornar a la transmissió mecànica, als salmers de corredores i a un tractament més emparentat amb la vella escola Tot l’esforç es reduí a la substitució del…

Fill i successor del comte Ermengol I i d’Adelaida i nebot del comte Ramon II de Tolosa Es casà amb Berta d’Arle o Provença, vídua de Bosó de Borgonya i filla del comte Bosó I d’Arle-Avinyó, marquès de Toscana El 951, sota la seva ègida, formà una expedició collectiva a Roma amb roergats i alvernesos Al seu testament del 961, fet poc abans d’ésser assassinat, en pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia, s’esmenta un alou que tenia al Rosselló Ja era mort quan el comte Borrell II de Barcelona anà a Rodés per casar-se amb la seva filla Ledgarda 967 Tingué una altra filla, Ermengarda o…

Es casà 1392 amb el comte Mateu I de Foix, vescomte de Bearn i de Castellbò, i rebé un dot de 85 000 florins i, com a garantia de pagament, la vila, batllia i vegueria de Berga i Berguedà Mort el rei 1396, en recaure la corona en el seu germà Martí I, aleshores absent era a Sicília, el comte de Foix la reivindicà per a ella, com a filla primogènita de Joan I, allegant que els capítols matrimonials de Mata d’Armanyac preveien la successió de les filles en cas de mancar els fills, i envaí els regnes, on posseïa extensos dominis L’expedició fracassà, com també un altre intent, del 1397 …