Resultats de la cerca
Es mostren 358 resultats
Els mancusos catalans
El fenomen dels mancusos constitueix una de les proves més clares de la influència exercida pel món andalusí sobre l’economia i la societat catalanes dels voltants de l’any 1000 L’origen del mot mancusus ha estat objecte de nombrosos estudis per part d’historiadors i numismàtics Avui s’admet, seguint els treballs de Claude Cahen, que el terme deriva del participi passat àrab manqūš , del verb naqaša gravar Segons aquest autor, el verb i el seu participi passat haurien estat aplicats als dinars encunyats a partir de la reforma monetària feta pel califa ʿAbd al-Malik, l’any 694, per tal de…
Les habilitats d’un bon lector
Educació
Què sap fer un bon lector Llegir és una activitat complexa, demana moltes habilitats, des de reconèixer tots els signes gràfics les lletres, els signes de puntuació, etc fins a diferenciar les idees principals de les secundàries Un bon lector és aquella persona que té un bon domini de totes i cada una d’aquestes habilitats i sap posar-les al servei de la comprensió total del text Aquí tens la llista d’aquestes habilitats Coneixement del codi Domini mecànic Identificació de l’estructura del text Coneixement del vocabulari Diferenciació entre idees principals i secundàries Analitzem una per una…
cagaelàstics
Mot emprat en l’expressió fer la fi del cagaelàstics loc verb
Acabar malament en la fortuna, en la salut; anar a mal borràs.
passiva reflexa
Gramàtica
Construcció sintàctica de significació passiva amb el pronom reflexiu es (o se) i el verb en veu activa: Es diu que el faran president.
cas
Gramàtica
Procediment amb què una llengua manifesta la funció sintàctica que un constituent nominal té dins una frase.
Aquesta definició, molt general, no és tanmateix potser prou, car pressuposa que és possible de fer una distinció neta entre els constituents nominals i els verbals, i, si bé és molt versemblant que aquesta distinció es dóna a totes les llengües, no ha estat demostrat que sigui un fet cert Limitant-nos a les llengües ben estudiades, hom pot dir que la manifestació del cas pot ésser donada per mitjà de la flexió com en el llatí, i com en els pronoms catalans o bé per mitjà de mots auxiliars, del tipus de les preposicions com en el xinès, i com en els substantius catalans És va, de tota manera…
turc
Lingüística i sociolingüística
Nom donat a la llengua turquesa sud-occidental parlada per uns 56 milions de persones a gran part de Turquia i per minories importants a Xipre (on és cooficial amb el grec a l’estat grecoxipriota reconegut internacionalment), als Balcans (especialment a Grècia i a Bulgària), a Síria i a l’Iraq.
N'hi ha una considerable diàspora uns 3 milions a l’Europa occidental En el passat hom distingia dos nivells de llenguatge a Turquia la cort, l’administració i els reduïts nuclis d’intellectuals feien servir l’anomenat fasıh türkçe o turc pur, on es donava entrada, en tots els camps de l’idioma, a una gran quantitat de préstecs de l’àrab i el persa, fins a deixar reduïdes les formes turqueses a un 30% de la llengua Aquest tipus de llenguatge era incomprensible per a la gran majoria de la població, que parlava una llengua molt menys influïda per l’àrab i el persa l’anomenat kaba türkçe , turc…
aspecte
Gramàtica
Categoria verbal que afecta, pròpiament, les diferents maneres de representar una acció des del punt de vista del seu desenvolupament, del seu terme i de les seves conseqüències.
L’aspecte és una categoria molt discutida i és freqüent d’incloure-hi altres caràcters de l’acció Altrament, convé distingir-lo del mode d’acció , que és constituït pels caràcters de l’acció de cada verb D’acord amb el mode d’acció, els verbs poden ésser dividits, en llengües com la catalana, en perfectius , com morir o arribar , i imperfectius , com caminar o dormir , segons que impliquin o no el terme de l’acció en llur significació Sovint, però, el mode d’acció depèn del context L’aspecte té una expressió gramatical ben definida en algunes llengües, com les eslaves —el mot…
Poesia
Literatura catalana
Volum recopilatori de 896 poemes de Josep Carner (1957).
Carner, des del seu exili forçós de Brusselles, dugué a terme, a partir del 1949 i durant vuit anys, la revisió exhaustiva i l’agrupament temàtic de poemes seleccionats de la seva producció anterior, que redistribuí amb altres d’inèdits, una part dels quals constitueixen el llibre Absència , publicat per primera vegada en aquest aplec Poesia respon a un pla unitari i precís i està constituït per tretze seccions “Els fruits saborosos”, “Lloc”, “Auques i ventalls”, “Llegendari”, “Ofrena”, “Llunari”, “Arbres”, “Cor quiet”, “Verb”, “Mar”, “Nabí”, “Lluna i llanterna”, “Absència”, l’ordenació de…
instrumentatiu | instrumentativa
Lingüística i sociolingüística
Dit del verb que, ensems amb l’acció, expressa l’instrument amb què aquesta és acomplerta, com és ara dallar (tallar farratge amb la dalla).
reflexiu | reflexiva
Gramàtica
Dit del verb que expressa una acció que recau en el mateix subjecte. Ex: el nen ja es renta tot sol; em llevo d’hora.
Alguns verbs són reflexius o pronominals per natura atrevir-se, penedir-se
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina