Resultats de la cerca
Es mostren 2637 resultats
Otger Cataló
Història
Personatge fabulós, imaginat per explicar l’origen del mot català i donar uns precedents a la reconquesta catalana anteriors a la intervenció franca i independents d’aquesta.
La primera versió de la seva llegenda l’anomena només “senyor d’un castell que hom apella Cataló”, el suposa situat a la Gascunya i data l’inici de la seva actuació el 732 La denominació del castell prové, sens dubte, del castrum Catalaunicum o Catalaunum nom llatí de Châlons-sur-Marne, que hom podia trobar a les cròniques que narraven la derrota d’Àtila La localització a la Gascunya provenia d’una mala interpretació d’una d’aquestes cròniques, que feia suposar que els Camps Catalàunics eren propers a Tolosa Quant a la data del 732, probablement és suggerida per la batalla de…
krakowiak
Música
Dansa popular polonesa de tempo ràpid i metre binari, caracteritzada per períodes que alternen un compàs amb ritme sincopat i el següent no sincopat.
La seva forma més antiga és irregular, i és determinada pel text Posteriorment assolí una estructura simètrica, de dos períodes de quatre compassos cadascun Durant el segle XIX adquirí força popularitat, desenvolupant-se una versió estilitzada en forma ternària, amb una part central contrastant en tempo lent Fou conreada per autors com ara F Chopin o M Glinka
enculturació
Antropologia
Terme, introduït per l’antropòleg nord-americà M.J.Herskovits, que designa el procés pel qual un individu adopta la seva cultura.
Aquest procés s’inicia en la infantesa d’una manera inconscient amb l’aprenentatge de les conductes més elementals i, en l’adult, comporta l’acceptació o el rebuig, conscients, de noves formes culturals segons si s’adiuen o no amb els models adquirits en la infantesa Pot ésser considerada una versió antropològica del concepte de socialització
Nicolaas Beets
Literatura
Cristianisme
Escriptor holandès, clergue protestant i professor a la Universitat d’Utrecht.
Començà amb poemes narratius a la manera de Byron, però és conegut per Camera Obscura 1839 i, en versió definitiva, 1854, publicat amb el pseudònim de Hildebrand , on recollí narracions que denoten, per la seva aguda observació i ironia, la influència de Dickens i dels humoristes anglesos També és autor dels texts morals Dichtwerken 1875-1900
Cristoforo Landino
Filosofia
Humanista.
Conseller del bàndol güelf i escrivà a la Signoria, fou també un neoplatònic convençut, i escriví les Disputationes camaldulenses ~1480 Defensà la llengua “vulgar” i propagà la lectura de Dant i de Petrarca existí una versió catalana del seu comentari al Purgatori de Dant També escriví poemes en llatí, opuscles i diàlegs De nobilitate animae, 1472
Mefistòfil
Literatura alemanya
Música
Ésser demoníac que apareix per primera vegada en una llegendapopular alemanya, publicada el 1587, sobre el doctor Faust.
Present en la resta d’obres literàries inspirades en aquest personatge, és conegut, sobretot, per la caracterització que en feu Goethe Arrigo Boito tractà la seva figura en l’òpera Mefistofele , estrenada al Teatro alla Scala de Milà el 1868 i, en versió revisada, a Bolonya el 1875 Al Liceu de Barcelona fou estrenada el 1880
Claude Goudimel
Música
Compositor francès.
A més de cançons, motets i misses, publicà dues versions diferents de la seva sèrie de salms Premier livre de Psaumes 1551, en forma de motets contrapuntístics, i Les Psaumes 1565, a quatre veus, en versió harmonitzada segons la concepció calvinista, fe a la qual s’havia adherit Fou mort durant la nit de sant Bartomeu
Jaume Bartomeu
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Traductor.
Fou canonge de la Seu d’Urgell Traduí al castellà les obres d’Apià d’Alexandria, però només en publicà la Historia de las guerras civiles de los romanos Barcelona 1592, feta a través d’una versió llatina De Suetoni traduí Las vidas de los doce Césares Tarragona 1596, en què inserí un poema seu en llatí
,
Felipe Scio Riaza
Bíblia
Biblista castellà, conegut pel nom de religió Felipe Scio de San Miguel.
De pares grecs de Quios, entrà a l’Escola Pia, on excellí com a mestre de grec, llatí i hebreu Preceptor reial sota Carles III i Carles IV, fou preconitzat bisbe de Segòvia 1795, càrrec que no arribà a ocupar És famós per la seva versió castellana de la Bíblia Vulgata, editada a València 1791-93
Ramon Paner
Historiografia catalana
Estudiós de la cultura ameríndia i missioner.
Participà en el segon viatge de Colom a les Índies 1493 A l’illa Hispaniola estudià els costums i la llengua dels taïnos, cosa que li permeté redactar la Relación acerca de las antigüedades de los indios 1498-1500, considerat el primer report europeu sobre una cultura ameríndia L’any 1990 n’aparegué una versió catalana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina