Resultats de la cerca
Es mostren 868 resultats
Montgarri
El santuari de la Mare de Déu de Montgarri
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Montgarri) i antic hospital del municipi de Salardú, a la Vall d’Aran, situat a 1 645 m alt., al sector de l’alta vall de la Noguera Pallaresa, aigua avall del pla de Beret, dit vall de Montgarri, a l’esquerra del riu, quan aquest passa més prop del límit amb Occitània.
Prop seu, a la dreta de la Noguera, hi ha el despoblat d’Es Cases de Montgarri o el Eth Dossau L’església, l’hostal, la rectoria, l’administració del santuari i diversos canals i pallisses formen una plaça quadrada El primitiu santuari fou fundat en 1117-19 al s XVI el terme de Montgarri fou venut pel comú de Gessa al de Salardú i Tredòs, però amb reserva de la propietat del santuari L’església actual és d’època renaixentista El rector i administrador era vicari de Gessa Per l’aplec del 15 d’agost era tradicional que hi concorreguessin no solament pelegrins aranesos i pallaresos…
Joan Ylla
Cristianisme
Religiós dominicà i canonista.
Professà al convent d’Ocaña 1893 i completà els estudis a Àvila, on fou ordenat de sacerdot el 1901 Se n'anà tot seguit a les Filipines, on es graduà en dret canònic i civil a la Universidad de Santo Tomás de Manila Fou vicerector i rector del collegi de San Juan de Letrán de Manila, vicerector de la Universidad de Santo Tomás i finalment rector del seminari interdiocesà de Manila 1933-56 Exercí també el càrrec de vicari general de la província i altres càrrecs dins el seu orde És autor de moltes obres i articles sobre dret canònic, parroquial i qüestions religioses Publicà articles en…
Pau Naudó
Cristianisme
Eclesiàstic.
Acabà els estudis eclesiàstics a Carcassona el 1816 En 1818-34 fou professor del seminari de Carcassona i Elna-Perpinyà, diòcesis aleshores unides En independitzar-se Elna el 1824, fundà el seminari a Prada 1825 i poc temps després a Perpinyà, d’on fou rector fins el 1831, en què fou nomenat vicari general de la diòcesi Nomenat bisbe de Nevers 1834, on desplegà una gran activitat per al redreç espiritual de la diòcesi, i, el 1845, d’Avinyó, on defensà els drets eclesiàstics, lluità contra el monopoli estatal en l’ensenyament i defensà les monges hospitaleres expulsades pel govern…
Sant Miquel de Rupit (Rupit i Pruit)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Fàbregues, després de la desmembració de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues que servia per al culte dels habitants que s’aplegaven als peus del castell de Rupit formant el poble actual Aquesta situació perdurà fins al 1878, quan les funcions parroquials es traslladaren de l’església de Sant Joan a la de Sant Miquel L’església es documenta a partir del final del segle XIII 1286, i era servida per sacerdots beneficiats que arribaren a ser quatre, un d’ells amb el títol de vicari Al final del segle XVII s’inicià la renovació del temple…
Joan Francesc de Saunhac-Belcastel
Cristianisme
Primer bisbe d’Elna, després de la restauració posterior a la Revolució Francesa.
Era vicari general de Càors, quan fou designat bisbe d’Elna 1817 El seu nomenament es retardà encara per raons administratives fins el 1823 Li calgué reorganitzar la diòcesi, que havia passat vint-i-cinc anys sense bisbe Reagrupà les monges de Santa Clara que sobrevisqueren a la revolució 1825 i inicià la construcció del seminari 1826 Obligat a deixar la diòcesi el 1830, hi retornà poc després i fundà l’asil d’orfes del Bon Pastor 1839 i afavorí la congregació diocesana de religioses Sagramentàries per a tenir cura de l’ensenyament i d’hospicis civils Restaurà la catedral de…
Emmanuel Daude d’Alzon
Cristianisme
Eclesiàstic llenguadocià.
Formà part del grup primerenc de Lamennais Des del 1835 fins a la seva mort fou vicari general de Nimes, on promogué la renovació de l’ensenyament catòlic membre del consell superior d’instrucció pública, fou destituït el 1853 per la seva actitud davant el nou emperador, Napoleó III Fundà les congregacions religioses dels agustins i les oblates de l’Assumpció Promotor de diverses revistes, el 1878 intervingué en la fundació de la mensual La Croix , que més tard esdevingué diari Dedicà també una atenció especial tant als protestants de Nimes com als ortodoxos i creà per a ells seminaris de…
Gilabert de Centelles i de Bellpuig
Història
Conseller de Jaume II i del rei Robert de Nàpols, fill de Gilabert (IV) de Centelles.
Es distingí en la guerra de Jaume II contra Frederic de Sicília Des del 1305, almenys, residí a la cort de Nàpols, i des d’allí dugué a terme nombroses ambaixades prop dels comuns toscans, per encàrrec de Jaume II, a fi de preparar la conquesta de Sardenya Actuà també d’ambaixador entre les corts de Nàpols i de Barcelona Des del 1311 capitanejà les tropes angevines a la Romanya, regió de la qual fou vicari pel rei Robert fins el 1315, que el succeí Diego de Larat Com aquest, combaté les tropes de l’emperador Enric VII a Roma el 1312, quan aquest hi acudí a coronar-se Fou…
Cristòfor Fiol
Cristianisme
Eclesiàstic, escriptor religiós i cronista.
Es doctorà en teologia el 1644 i fou ordenat sacerdot l'any següent Fou beneficiat i vicari general de la seu Mallorca Publicà obres religioses amb la finalitat expressa d’igualar la llengua catalana a les altres En català publicà els opuscles Cerimònies que deu observar el sacerdot en la celebració de la Missa resada conforme les Rubricas del Missal Roma, y explicació de graves Autors Palma 1684 i 1697, que inclou un poema en llatí i Breu però vertadera explicació de una qüestió necesaria para quietud de las conciencias de los habitadors de esta isla y Regne de Mallorca Palma…
Miquel de Giginta i d’Oms
Cristianisme
Literatura
Eclesiàstic i escriptor.
Fill de Francesc Giginta, fou canonge i vicari general d’Elna Escriví tractats místics i de teologia moral sobre la qüestió de l’assistència als indigents Tratado de remedio de pobres Coïmbra 1579, escrit en forma de diàleg literari i que es considera que està influït pel De subventione pauperum de Joan Lluís Vives Tratado intitulado Cadena de oro del remedio de los pobres Perpinyà 1584, Exhortación a la compasión con los pobres Madrid, Saragossa, 1584 i Atalaya de Caridad Saragossa 1587 Els dirigí a altes personalitats de Castella i de Portugal, i per això els escriví en…
,
Robert I de Nàpols
Història
Rei angeví de Nàpols i comte de Provença (1309-43).
Tercer fill de Carles II de Nàpols i de Maria d’Hongria Passà la infantesa a Provença Pels tractats d’Oloron i de Canfranc fou lliurat en ostatge, amb alguns germans seus, a Alfons II de Catalunya-Aragó 1288, el qual els retingué fins el 1295 Fou hereu del tron i duc de Calàbria en ésser fet rei d’Hongria el seu germà gran, Carles Martell, i dedicar-se Lluís, el segon, a l’Església Actuà com a vicari general del regne Lluità a Sicília, juntament amb el seu cunyat, el comte Carles de Valois, i fou entre els vencedors el cap d’Orlando 1299 Fou governador de Florència 1303…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina