Resultats de la cerca

S’inicià en curses fora d’asfalt i, a catorze anys, participà en el Critèrium Solo Moto de velocitat en 125 cc i guanyà el Campionat de Catalunya de Supermoto en 80 cc El 1995 debutà en el Campionat del Món de velocitat i disputà quatre Grans Premis en la categoria de 250 cc A partir del 1997 disputà el Mundial de Supersport, i el 1998 debutà en les superbikes en el Campionat d’Alemanya professional El 1999 aconseguí la primera victòria en el Mundial de Supersport al circuit italià de Misano El 2000 fitxà per Ducati, i l’any següent disputà el seu primer Mundial de superbikes i es convertí en…

Debutà en motociclisme de velocitat el 1977, guanyà la Copa Ossa i participà en el Trofeu Yankee L’any 1978 fou subcampió d’Espanya de 250 cc i el 1981 guanyà el Superprestigio Internacional de 250 cc Disputà set edicions de les 24 Hores de Montjuïc, i aconseguí dues victòries amb Ducati 1983, 1984, la darrera de les quals, fent equip amb Benjamí Grau i Enrique de Juan, suposà el Campionat d’Espanya de resistència 1984 Participà en el Mundial de velocitat en les categories de 250 cc 1983, 1984, 1985, 80 cc 1986, 1987 i 125 cc 1988-91 i disputà un total de cinquanta-dues curses…

Competí professionalment amb els equips Reynolds 1987-90, ONCE 1991-92, 1995-98, Amaya 1993, Banesto 1994, Benfica 1999 i Milaneza 2000-02 El seu triomf més destacat fou la Vuelta a Espanya 1991, edició en què guanyà tres etapes Repetí victòria d’etapa els anys 1993 i 1997 Disputà vuit edicions del Tour de França 1989, 1990, 1991, 1993-96, 1998 i acabà el sisè classificat el 1995 En el seu palmarès, hi ha les voltes a València 1991, 1992, Múrcia 1994, 1996, l’Aragó 1994, 1996, Castella i Lleó 1994, l’Alentejo 1998 i l’Algarve 1999, el Gran Premi de Primavera 1994, el Circuit de La Sarthe 1997…

S’inicià en el món de la competició a través de l’enduro, i aconseguí el títol estatal júnior de 80 cc 1990 i el Campionat d’Espanya absolut de 80 cc 1992 El 1993 quedà només a 17 s de guanyar el Mundial de les Nacions Fou subcampió d’Europa d’enduro 1995 i campió d’Espanya de la mateixa especialitat en 125 cc 1999 Participà deu vegades en el Ralli Dakar, en el qual assolí la quarta posició 2001, 2005 Fou, a més, el primer pilot privat a guanyar una etapa del ralli 2000 En el seu palmarès també consta el rècord de victòries del Ralli Baja Aragón 1998, 2000, 2001, 2003, 2005 i…

L’intent de Bismarck d’annexionar Slesvig a Prússia i d’excloure Àustria de la Confederació Germànica provocà la guerra juny del 1866 Lluitaren al costat d’Àustria la majoria dels estats alemanys Baviera, Saxònia, Baden, Württemberg, Hannover Prússia s’alià amb Itàlia, desitjosa d’expulsar els austríacs del Vèneto Les victòries austríaques a Custoza 24 de juny i el combat naval de Lissa 19 de juliol enfront dels italians no evitaren l’avanç dels exèrcits prussians, més ben entrenats, i amb un armament superior Abans que Àustria pogués intervenir, Prússia havia desfet els petits…

Havent declarat Alemanya i Àustria-Hongria la guerra a Rússia 1 i 6 d’agost de 1914, els austrohongaresos emprengueren primera campanya amb poc èxit l’ocupació de la Polònia russa mentrestant, l’escomesa de Rússia contra la Prússia oriental obligà les tropes alemanyes —comandades per Hindenburg i Ludendorff— a intervenir-hi Els uns i els altres obtingueren, alternativament, victòries i derrotes, fins a mitjan 1915, en què els Imperis Centrals, en una gran ofensiva, ocuparen Polònia i Lituània, que retingueren fins a l’armistici amb la naixent Unió Soviètica L’u de setembre de…

Arribà al poder amb l’ajuda dels militars que havien destronat el seu germà Mustafà II, els quals controlaren el govern fins al 1718 Acollí Carles XII de Suècia a la cort —després d’haver estat vençut per Pere el Gran de Rússia a Poltava —, el qual aconseguí que esclatés una nova guerra russootomana L’exèrcit rus fou derrotat al Prut 1711, i, pel tractat de pau d’aquest nom, el tsar tornà a Turquia la ciutat d’Azov El 1714, a causa de les pressions dels comerciants grecs, la Porta declarà la guerra a Venècia aquesta fou favorable als turcs conquestes de Morea, el 1715, del Peloponès i de les…

Ingressà a l’exèrcit 1858 i es destacà en la guerra d’Àfrica i en la de Cuba de 1868-78 Lluità contra els carlins a Catalunya 1873-76 i, de nou a Cuba, reprimí amb duresa l’anomenada guerra chiquita 1879-89 Fou capità general de Cuba 1890-92 i de les Filipines 1896-98, on féu afusellar Rizal i assolí algunes victòries, però, pel fet de no haver rebut els reforços que demanava, dimití poc abans de la derrota final Proposà una política anomenada de regeneracionisme , publicà un manifest 1 de setembre de 1898 que apellava a la dreta hispànica i intentà d’atreure la cooperació…

Actuà en la diplomàcia secreta de Lluís XV i Lluís XVI, amb tendència antiaustríaca Des del 1789 fou oficial de la guàrdia nacional i s’afilià al club dels jacobins El 1792 fou nomenat ministre d’afers estrangers i planejà la guerra contra Àustria d’acord amb Lluís XVI, però es produí la traïció dels militars quan els girondins reaccionaren amb mesures radicals, el rei els destituí Dumouriez dimití i es convertí en un dels caps de l’exèrcit del nord Amb les victòries de Valmy i de Jemmapes obtingué la conquesta dels Països Baixos austríacs, on portà a terme una sèrie de mesures…

Arrelat a Catalunya, fou ciclista profes-sional entre el 1980 i el 1992 Competí pels equips Reynolds 1980-85, 1988-89, PDM 1986-87, Lotus 1990, Paternina 1991 i Artiach 1992 Destacà com a escalador i s’imposà en cinc ocasions al gran premi de muntanya de la Vuelta a Espanya, i també guanyà diverses etapes d’aquesta cursa Fou campió d’Espanya de fons en carretera 1982 i disputà cinc edicions del Tour de França 1983-87 En el seu palmarès figuren les victòries finals als Tres Dies de Navarra 1981 a les voltes al País Basc 1982, Burgos 1982, Cantàbria 1983 i la Rioja 1986, i als…