Resultats de la cerca

Fill d’Amenofis III i de la reina Tiy, tingué Nefertiti com a esposa principal No és segur si corregnà amb el seu pare Cap al sisè any del regnat 1374 aC, essent ja un fervent seguidor del déu Aton , amb exclusió de les altres divinitats, el faraó canvià el seu nomen d’Amenofis ‘Amen està satisfet’ pel d’Akhenaton ‘útil per a l’Aton’ i abandonà Tebes, territori del déu Amon, per una ciutat de nova planta, Al-Amārna Des d’ella, es lliurà a una àmplia activitat proselitista, que es traduí, en el terreny religiós, en la construcció de temples a Aton arreu del país i en el tancament dels…

De l’estament ciutadà, és autor d’un curt i concís Noticiari , interessant perquè recull els comentaris populars sobre els afers del regiment de la cosa pública, del final del segle XIV i el començament del XV Ha estat publicat al Butlletí de l’Ateneu Barcelonès 1916 Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Vida i obra És esmentat en un dels tractats de gaia ciència del ms 129 de Ripoll com a autor d’unes cobles que començaven amb el vers De l’orde suy del noble infant En Pedro , que versemblantment fa referència a Pere de Ribagorça Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Exposà la nova concepció de l’art de Giotto en el Libro dell’Arte final del s XIV, on propugnà que la fantasia del pintor es basés en la natura, el millor model valorà l’art com a activitat lliure i practicable com un fi en si mateix, i marcà, com els clàssics, les proporcions canòniques que hom havia de donar a les representacions del cos humà Fou el primer gran teòric de la concepció moderna de l’art i de l’artista

Actuava com a pintor a la seu de Girona l’any 1380, però el 1383 contractà un retaule a Barcelona, on s’havia establert La seva activitat a Barcelona com a pintor de retaules fou molt intensa entre els anys 1383 i 1424, fins al punt que, per a un sol any el 1392, hi ha la notícia que va contractar-ne cinc Tanmateix, no es conserven pintures documentades del seu període trescentista, en contrast amb els retaules documentats, i subsistents en tot o en part, pertanyents al segle XV retaules dels Set Goigs de la Mare de Déu , per a Copons 1402…

Reconstrucció d’una drassana romana del segle II dC Des dels primitius rais fins als actuals transatlàntics, la construcció naval ha evolucionat molt i, doncs, semblantment s’ha esdevingut amb les drassanes Llur forma més rudimentària aparegué quan la construcció de vaixells adquirí una gran importància i es féu especialitzada, com s’esdevingué amb els antics egipcis, els fenicis i els grecs Bé que durant el segle XVIII hom començà a bastir embarcacions de mides considerables, és des de la segona meitat del segle XIX, amb l’aplicació de l’acer i la introducció de la màquina de vapor, quan es…

En sentit estricte, aquesta denominació és aplicada als poetes cultes i de nom conegut que escriviren en una forma supradialectal dels parlars de les terres d’oc als segles XII i XIII, bé que, als segles XIV i XV, fou aplicada també als poetes d’aquestes mateixes terres i de Catalunya i s’estengué als francesos trouvères , als italians trovatori i als gallegoportuguesos i castellans trovadores Poeta i músic ensems, les seves composicions no són pas concebudes per a ésser llegides, sinó escoltades Hom pot establir que el nombre de trobadors que escriviren en provençal en el…

Autor d’una cobla en català on es plany de l’amor i el rebutja, i d’una cançó d’absència conservada parcialment, recopilades en el Cançoner Vega-Aguiló , la qual cosa permet datar-les cap al final del segle XIV o el començament del XV La cobla inclou les respostes de Joan d’Olivella i d’A de Muntanyans Bibliografia Riquer, M de 1950 “Contribución al estudio de los poetas catalanes que concurrieron a las justas de Tolosa” Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura , XXVI

Professor de l’escola de medicina de l’Estudi General de Lleida abans del 1401, data en què passà a ésser-ho a l’Estudi General de Barcelona El 1416 assistí la vídua del rei Martí malalta i fou designat pel rei Alfons per a vigilar l’exercici de la medicina, com a protometge És autor del tractat De arte graduandi medicinas compositas , l’aportació més notable feta a la terapèutica a la corona catalanoaragonesa als s XIV-XV, i d’un sobre De quantitatibus et proporcionibus humorum , temptativa de calcular la quantitat i qualitat dels quatre humors admesos per la teoria humoral

D’origen noble, visqué probablement al principi del segle XIV De les seves poesies únicament és conegut algun fragment inclòs dins el seu Mirall de trobar Aquesta obra, tractat de retòrica, d’extensió breu, és dividida en cinc parts i l’autor hi sintetitza la preceptiva llatina medieval amb la finalitat d’aplicar-la a la poesia trobadoresca Els exemples citats responen als millors trobadors, tot i que no en cita cap de català La seva independència respecte a Las leys d’amor , llibre del mateix gènere, pertanyent a l’escola de Tolosa, aparegut en una primera elaboració el 1328,…