Resultats de la cerca

Doctorat en filologia catalana, ha conreat la investigació en les obres Repertori mètric de la poesia catalana medieval 1992, Diccionari de la mitologia grega i romana 1997, Diccionari de poètica 1998 i Ritmes clàssics 1999, entre d’altres En poesia ha publicat Compromís amb la forma 1981, Ègloga cants de Geòrgic 1983, Dotze cançons amb tornada 1987, Corona i cadena 1989, Personatge isòsceles 1990, Quadern del seny pretès 1992, Claustres i àgores 1994, Primer recull factici 1981-1997 1999, premi M Martí i Pol 1998 i A l’última ribera 2003 Ha traduït I Madach, Ch Péguy, GV Catul i…

Ordenat de sacerdot el 1974, es llicencià en teologia 1976 i en filosofia 1982 a Barcelona El 1993 fou escollit bisbe auxiliar de Barcelona, i des del 1997 és bisbe secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense Nomenat el 2001 bisbe coadjutor de la diòcesi d’Urgell, al maig del 2003 fou investit bisbe de la Seu d’Urgell i copríncep d’Andorra, en substitució, per jubilació, de l’arquebisbe Joan Martí i Alanis El 2010, atenent a les especials circumstàncies com a copríncep d’Andorra, el Papa Benet XVI li atorgà el títol d’arquebisbe ad personam , que l’equiparava als…

S'encarregava de confeccionar banderes i penons, pintar senyals heràldics i elements decoratius en ciris, draps de respatller, etc, construir cadafals i castells per a entremesos de processó, vestuaris de personatges que hi prenien part, pintar cortines i tota mena d’obra decorativa Hi figuren alguns artistes de mèrit Berenguer Llopart, pintor dels enteixinats de la casa de la ciutat de Barcelona Tomàs i Gabriel Alemany, pintors de retaules Jaume Vergós, Antoni Toreno, Benet Galindo, Francesc Jornet, etc A València abundaren els pintors d’escuts, pavesos i banderes, tant al servei del rei com…

Tenia la seva seu a la Sala Parés La integraven artistes, escriptors i colleccionistes pertanyents en general a l’alta burgesia i a la classe militar Enfront de les tendències artístiques més renovadores del Modernisme, agrupà els noms més destacats de l’art català conservador En foren socis, entre altres, Romà Ribera, M Feliu i de Lemus, Soler i de les Cases, Brull, Tamburini, Cusí, Jaume Vilallonga, Baixeras i Ricard Urgell, el seu element més avançat Celebrà exposicions de conjunt anuals des del 1900, en les quals participaren també Carlos Vázquez, Meifrén, ATolosa, BCasas, Mongrell,…

Succeí el seu pare quan aquest es retirà al monestir de Sant Martí de Canigó, en tots els seus estats menys al comtat de Berguedà, que durant un temps posseí el seu germà Bernat Cobrava paries dels sarraïns i la seva residència habitual era Ix Es casà amb Adela, que li sobrevisqué Havia lluitat contra Urgell, defensat per Ramon Berenguer I de Barcelona, però acabà fent amistat amb aquest vers 1050-51 El 1058 pactà perquè el barceloní l’ajudés a la liquidació de l’enclavament sarraí de les Oluges, a l’alta Segarra, i ell ajudés aquell en l’acció contra els sarraïns de Saragossa,…

Posà terme als conflictes sorgits a conseqüència de la conquesta de Sicília per Pere II de Catalunya Les clàusules essencials foren matrimoni de Jaume II amb Blanca, filla de Carles II devolució de Sicília a la Santa Seu aixecament de les excomunions i entredits i revocació de les donacions i sentències papals renúncia de la casa de França a la donació del papa Martí IV al germà de Felip IV, Carles de Valois, proclamat rei d’Aragó restitució de les Balears al rei de Mallorca, sota sobirania del rei de Catalunya-Aragó arbitratge del papa damunt la Vall d’Aran retorn de les…

La “ capella castri de Fuxano ” és esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 i també el mateix any 1279, en què fou signat en aquesta capella el conveni pel qual el cavaller Berenguer de Sant Martí donava la meitat del delme de Foixà al bisbe Pere de Castellnou En els nomenclàtors del final del segle XIV figura entre les capelles sufragànies amb sacerdot adscrit “ Capella sancte Marie de Fuxano, in parrochia sancti lohannis de Fuxano ” En documents posteriors apareix sota l’advocació de sant Marc L’actual capella ha estat molt modificada l’espai semicircular del seu absis…

El poble de Sopeira és situat a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, a l’inici del pas d’Escales La moderna capella de Sant Climent, actualment dedicada a la Mare de Déu del Pilar, és, tal vegada, la successora de la primitiva església romànica de la població Tanmateix, les referències són imprecises tot i així, la notícia d’un tal Martí, “clericus de Suppetra”, que actuà com a testimoni d’un instrument alaonès datat l’any 1088, pot considerar-se indicativa En època moderna, l’església de Sant Climent consta dintre l’abadiat exempt d’Alaó També se sap que vers l’any 1700,…

Fou canonge de la regla de sant Agustí L’any 1394 fou recomanat a Joan I d’Aragó pel seu ambaixador a Avinyó com a excellent ’sonador d’orguens', i el mateix any ingressà a la capella reial com a organista També hi desenvolupà funcions de xantre D’allí passà a la capella de Maria de Luna i a la del seu espòs, Martí I El seu nom desapareix dels llibres de comptes de la casa reial aragonesa el 1406, en què fou substituït per Anthoni Sanchez Fou l’autor d’un credo a tres veus que gaudí d’una gran divulgació Aquesta composició apareix a la Missa de Barcelona i a la de Tolosa És el…

Cèlebre virtuós de la tenora, fou solista a les cobles La Principal de Cassà de la Selva i Els Montgrins, i del 1922 al 1924, a La Principal de la Bisbal, en la qual rellevà Albert Martí Posteriorment s’integrà a la Cobla Iluro i a la Unió Artística de Vidreres, i fundà l’Amoga És autor de nombroses sardanes, moltes de les quals obligades, destinades al seu lluïment personal, com Si caic no m’aixeco , Va de tenor , Els nou presoners o Gra-gra El seu estil palesa una notòria influència del pasdoble i ha gaudit d’una important acceptació entre el sardanisme més populista admirador…