Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
ajut exterior
Economia
Béns de consum, d’equip o de capital cedits per les organitzacions de caràcter internacional, pels organismes crediticis estatals o pel sector privat, a un estat o país amb la finalitat d’assegurar-ne o d’afavorir-ne el desenvolupament.
Un dels exemples més coneguts d’ajut exterior fou el fet sota el Pla Marshall L’ajut exterior per al desenvolupament s’organitza de manera bilateral, és a dir, de país a país, o multilateral Aquest últim el realitzen actualment institucions financeres internacionals com l’Associació per al Desenvolupament Internacional, filial del Banc Mundial, o els bancs regionals de desenvolupament asiàtics, africans i interamericans i organitzacions internacionals com la Comunitat Econòmica Europea Dins de l’OCDE, cal destacar el paper del Comitè d’Ajut al Desenvolupament CAD,…
adulteració d’aliments
Alimentació
Dret
Delicte consistent en la degradació de la qualitat de queviures o begudes destinats al consum públic mitjançant, generalment, la incorporació de substàncies suposadament innòcues o nocives per a la salut.
En sentit ampli, un comestible es considera adulterat quan és brut, podrit o en descomposició quan el seu color és impropi o és envasat en un recipient inadequat i també quan ha estat sotmès a dilucions injustificades, se n'ha substituït algun component o se n'ha extret un d’important La carn és adulterada quan procedeix d’un animal malalt o que ha estat sacrificat de manera no autoritzada alteració d’aliments
alopècia
Patologia humana
Absència de pèl o de cabells a les regions que normalment en tenen.
Pot ésser originada per causes molt diverses malalties infeccioses o parasitàries tifus, grip, sífilis, pneumònia, erisipela, tinya, malalties del cuir cabellut psoriasi, lupus eritematós, efectes de les radiacions raigs X, radiacions atòmiques, acció de diverses substàncies medicamentoses d’aplicació local sals de seleni o no sals de talli, anticoagulants, traumes psíquics emocions repetides o molt fortes, esforços intellectuals, tracció dels cabells artificis de perruqueria, fregament posició de sobines dels infants petits cicatritzacions d’una ferida…
còpia
Dret
Transcripció d’un escrit original que hom reprodueix íntegrament o en extracte.
La còpia pot ésser certificada o simple , segons que certifiqui o no que la còpia és veritable i conforme amb l’original La còpia notarial és una còpia certificada autoritzada pel notari que té el protocol Pot ésser primera trasllat de l’escriptura matriu que els contractants tenen dret a obtenir per primera vegada o segona expedida només per manament judicial i amb citació dels interessats, i té el caràcter d’escriptura pública
taxa
Economia
Sociologia
Preu, import, mesura o percentatge en què hom ha taxat alguna cosa.
Quan hom fa referència a un determinat percentatge o proporció entre diverses magnituds o variables econòmiques, utilitza preferentment el terme “taxa”, en aquells casos en què és fàcilment identificable i relativament estable en el temps Així, hom parla de taxa de canvi, taxa de mortalitat, taxa de natalitat, mentre que en altres casos més diversificats o modificables és utilitzat el terme “tipus” Aquest és el cas de tipus d'interès, tipus de descompte, etc
miocarditis
Patologia humana
Estat patològic caracteritzat per la inflamació del miocardi, generalment en el curs d’una malaltia infecciosa, però també per processos immunològics (com la febre reumàtica) o per acció d’agents tòxics, químics o físics, o d’irradiacions.
Clínicament hom pot observar formes agudes cròniques Les miocarditis agudes es veuen sobretot en malalties produïdes per virus i sovint són banals, per bé que a vegades poden determinar arrítmies i insuficiència cardíaca o poden abocar a formes cròniques, les quals solen causar lesions cardíaques irreversibles També és possible d’apreciar miocarditis en el curs d’altres infeccions com en la toxoplasmosi, la diftèria per acció d’exotoxines o en la malaltia de Chanas En alguns casos, la miocarditis es mostra aïllada i sense causa aparent miocarditis de Fiedler
sentit
Lingüística i sociolingüística
Per a molts lingüistes, terme sinònim de significat o significació
.
Per a d’altres, sentit és el valor precís que pren el significat abstracte d’un signe, situat en un context concret únic És a dir, un signe que, fora de qualsevol context o qualsevol situació, té el significat de la seva diferència amb tots els altres significats exclosos pel seu, pot adquirir connotativament un sentit particular, afavorit per un context o una situació concrets, segons els individus que l’usen Així, solem parlar també de sentits figurats dels mots virtuema
Indíbil

Estàtua d’Indibil i Mandoni al Portal del Pont, Lleida
© Fototeca.cat
Història
Cap o rei dels ilergets.
El nom ha estat transcrit també Andobales Livi i Indevelis Diodor Lluità amb els cartaginesos contra els romans durant la segona guerra Púnica, poc temps després del desembarcament de l’exèrcit romà a Empúries, el 218 aC, any que fou fet presoner, juntament amb el cartaginès Hannó, quan Cneu Escipió avançava cap a l’Ebre Al cap de pocs anys, amb el seu germà Mandoni, lluità al costat romà, sia perquè havia tingut topades amb els generals cartaginesos o perquè s’havia acollit a la política de captació dels indígenes de Publi Corneli Escipió El 207 aC se sollevà, amb Mandoni,…
acadèmia
Entitats culturals i cíviques
Societat literària, artística o científica, generalment fundada o aprovada i reglamentada i sostinguda per l’autoritat pública, constituïda per a l’avançament de les lletres, de les arts o de les ciències, o d’una ciència o art, mitjançant la recepció i discussió de treballs i comunicacions dels seus membres, l’execució o el sosteniment d’investigacions, l’edició de publicacions científiques, la concessió de premis, etc.
Les acadèmies actuals provenen dels intents de restauració de la cultura clàssica propis del Renaixement, especialment de l’italià Inspirant-se en el nom illustre de l’Acadèmia de Plató i en la idea que hom se’n feia a través dels Diàlegs i arran de les sovintejades reunions d’erudits, lletraferits i mecenes, nasqueren al segle XV les primeres acadèmies modernes, de caràcter filosòfic com l’Academia Platonica, de Florència, o bé arqueològic i filològic, com l’Academia Romana dita també Pomponiana , l’Academia Alfonsina dita després Academina Pontaniana, de Nàpols, i l’Academia…
graner
Agronomia
Local o construcció on hom guarda el gra.
Generalment consta d’una cambra o d’unes quantes, de parets llises, eixutes, construïdes de manera que assegurin una bona ventilació i protegides contra els animals mitjançant xarxes metàlliques