Resultats de la cerca
Es mostren 14516 resultats
Negatius amagats. 1939-2004
Entre els anys 1888-89, el reusenc Josep M Cañellas –valorat sobretot perquè es considera que posà les bases del que avui s’anomena fotoperiodisme– comença a fer fotografies instantànies als carrers de París, i durant la dècada de 1930, la fotografia catalana avança i es diversifica El que no s’havia previst és que, a partir del 1939, molts negatius s’haurien d’amagar per a evitar-ne la destrucció o la confiscació, i que no reapareixerien fins més tard, en alguns casos després del 1975 Temàtiques i fotògrafs La feina posterior al 1939 d’alguns dels fotògrafs de l’època ha esdevingut, quan s’…
L’armamentisme
Aquest mapa representa les informacions referides a la construcció i comerç internacional d’armes Malgrat la manca d’informació per a molts estats, es pot apreciar la importància significativa d’aquest capítol encara a l’actualitat Els Estats Units són els principals exportadors de gran armament, només amb la competència de la Unió Europea cal destacar, però, que molts estats exporten armes individuals, les més emprades a la major part de guerres vegeu el mapa Les guerres A final del 1988, M Gorbacˇov anuncià que abans del 1991, l’URSS reduiria unilateralment 500000 homes, 10000 tancs, 8500…
col·lectivització
Economia
Història
Política
Acte pel qual la propietat dels béns de producció (terres, indústries, mines, etc.) és transferida a la col·lectivitat.
És el mètode propugnat pel socialisme per tal d’eliminar les diferències entre les classes socials la propietat collectiva suprimeix la competència i permet d’orientar la producció cap a les autèntiques necessitats collectives Hom manté l’existència del mercat d’intercanvi, però els objectes produïts no són sotmesos a la llei de l’oferta i la demanda Això ha comportat, però, la intervenció de l’estat socialista com a organisme planificador de la producció, i que, de fet, el terme collectivització hagi estat impròpiament utilitzat hom l’ha mantingut, tanmateix, per les seves connotacions…
Josep Sanabre i Sanromà
Historiografia catalana
Arxiver i historiador.
Vida i obra Formà part de la generació de clergues erudits que ompliren bona part de la primera meitat del s XX i que actuaren encara sota els valors de la Renaixença, apresos de la lectura de La Tradició Catalana del bisbe Torras i Bages, com foren també els casos de Manuel Trens, Higini Anglès o el P Miquel d’Esplugues Sanabre seguí estudis eclesiàstics al Seminari de Barcelona i fou ordenat a l’octubre del 1915 Acabada la carrera eclesiàstica, collaborà en les recerques documentals del jurista F Maspons i Anglasell i, en 1917-27, fou subdirector, a petició de Ventura Gassol, del Grupo…
Militar 2011
Militar
Relacions internacionals i conflictes armats L’any 2011 les relacions internacionals van estar marcades per tres fets que sobresurten de manera important sobre la resta d’esdeveniments El primer van ser les revoltes de la “primavera àrab” protagonitzades per una part de les poblacions del nord d’Àfrica i del Pròxim Orient un altre, la guerra lliurada per una coalició internacional contra Líbia, i el tercer, el desè aniversari dels atemptats terroristes contra els Estats Units l’11-S del 2001 i que van donar lloc a la política de guerres preventives a l’Afganistan i l’Iraq Les…
Coratxà
Coratxà
© Fototeca.cat
Poble
Poble (coratxarencs o coratxarers; 1231 m alt.) del municipi de la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat), situat al cim d’un turó.
L’església depèn de la de Boixar La carta de poblament fou atorgada el 1237 per Balasc d’Alagó Pertangué al monestir de Benifassà Al segle XVII, durant la guerra dels Segadors, fou destruït per les tropes franceses Municipi fins el 1972, fou annexat a la Pobla
Lens
Ciutat
Ciutat d’Artois, França, al departament de Pas-de-Calais.
Situada a la conca minera del nord, posseeix una important indústria tèxtil, mecànica i química Antiga plaça forta, durant la guerra dels Trenta Anys fou escenari de la victòria de les tropes del gran Condé sobre les de l’arxiduc Leopold Guillem 6 d’agost de 1648
canal de Kiel
Canal de navegació
Canal internacional del nord d’Alemanya, al S de Jutlàndia.
Comunica la mar Bàltica amb la mar del Nord Construït del 1887 al 1895 El canal fou internacionalitzat pel tractat de Versalles 1919, i, malgrat la denúncia dels seus compromisos feta pel govern alemany 1936, després de la Segona Guerra Mundial fou restablert el règim anterior
reialista
Història
Nom amb el qual foren coneguts, a partir de les corts de Cadis, els defensors de l’Antic Règim i, per tant, contraris a la Constitució del 1812 i a la sobirania popular; sovint foren anomenats també absolutistes.
A Catalunya els reialistes foren nombrosos, especialment entre les classes privilegiades de l’Antic Règim i la pagesia pobra Després de la insurrecció contra el règim constitucional Regència d’Urgell, 1822 i dels avalots i la guerra dels Malcontents 1825-27, forniren la base social del carlisme
onondaga
Etnologia
Individu d’una de les cinc nacions de la lliga iroquesa que vivien a les illes de Sant Llorenç (Canadà).
Estaven dividits en nou clans exogàmics Els onondagues tenien catorze escons en el consell de la lliga i proporcionaven també el president i l’arxiver En la guerra independentista es fraccionaren entre partidaris dels anglesos i dels francesos El 1960 en restaven només uns 1 000 individus