Resultats de la cerca
Es mostren 4533 resultats
audiència reial
Història
Història del dret
Òrgan d’administració de justícia creat per Ferran II als països de la corona catalanoaragonesa.
Les audiències amb veritable estructura moderna foren fruit de les reformes decisives de Ferran II i els seus successors immediats a través de disposicions diverses que les establiren i les adaptaren als països respectius Com a nota comuna conservaren la vinculació reial —de tradició medieval— significada ara en l’estructuració de la lloctinència, per la presidència primacial i en part ben efectiva del lloctinent respectiu i més efectiva encara per la de canceller, vicecanceller o regent en algunes de llurs sales o seccions Però la del Principat es distingí pel fet d’ésser tribunal suprem,…
seljúcida
Història
Membre d’una dinastia turca que governà (segles XI-XIII) l’Àsia Menor i el Pròxim Orient.
Bé que fou fundada pel seu epònim Selǧūq ibn Duqāq , la dinastia no es consolidà fins que Togrïl Beg no vencé els gaznèvides, s’establí a Coràsmia 1038 i es féu reconèixer soldà 1055 pel califa de Bagdad Després dels esplendorosos governs d' Alp Arslān i de Malik Šāh , ajudats ambdós per llur visir Niẓām al-Mulk , l’imperi seljúcida, dividit entre fills i germans, inicià la seva davallada i disgregació els atabegs s’independitzaren i aparegueren diverses dinasties locals, de vida molt heterogènia, a Síria, Mesopotàmia, Armènia i Pèrsia De la branca principal, anomenada dels…
José Manuel Lara Hernández
Economia
Disseny i arts gràfiques
Edició
Empresari editorial.
Fill d’un metge, a disset anys anà a Madrid i treballà en feines diverses En esclatar la Guerra Civil Espanyola s’allistà a l’exèrcit franquista i entrà a Barcelona amb la Legió Installat en aquesta ciutat, es casà amb Maria Teresa Bosch i Carbonell, que tingué una gran influència en la seva trajectòria empresarial, iniciada com a impulsor d’acadèmies per a preparar oposicions Posteriorment es dedicà a la compravenda de llibres i el 1944 adquirí l’editorial Tartessos, embrió d’ Editorial Planeta Fundada el 1949, a l’inici publicà preferentment obres d’autors espanyols, i rebé un…
higienisme
Sociologia
Medicina
Corrent de pensament desenvolupat al segle XIX, dirigit generalment per metges, que denunciava la manca de salubritat i d’higiene a les ciutats industrials.
Els seus adeptes cridaren l’atenció sobre les altes taxes mitjanes de mortalitat i les freqüents epidèmies còlera, tifus, paludisme L’higienisme es manifestà principalment a Anglaterra, amb obres com ara Report on the Sanitary Conditions of the Labouring Population 1842, d’E Chadwick, que contribuí a l’aprovació el 1848 de la primera Public Health Act, o en l’obra de BW Richardson, creador del Journal of Public Health and Sanitary Review 1855-59, de la Social Science Review 1862 i de la utopia Hygeia, or the City of Health 1875 A França hom publicà obres com el Tableau de l’état physique et…
la Galera

Editorial
Editorial dedicada a obres infantils, juvenils i pedagògiques.
Fundada el 1963 per Andreu Dòria , contribuí notablement a donar un aire modern, en el text i en la illustració, als llibres per a infants Des de la seva fundació fins al 1978 fou dirigida pel seu fundador, any que cedí la direcció al seu fill Romà, tot i que no abandonà la vinculació a l'editorial fins a la seva integració el 1992 al Grup Enciclopèdia Catalana Romà Dòria fou director fins el 1995, càrrec que també han ocupat Xavier Blanch 1995-2004, Lara Toro 2004-09, Iolanda Batallé 2009-18 i Ester Pujol i Arderiu des del 2018 De la seva extensa producció en català, nombrosos…
Editorial Bruguera
Editorial
Editorial constituïda el 1942 i vigent fins el 1986, que destacà per l’edició de còmics.
Té l’origen en l’empresa editorial El Gato Negro fundada el 1910 per Joan Bruguera i Teixidó Barcelona, 1885-1933, dedicada a la publicació de gèneres populars fulletons, novella rosa, policíaca i d’aventures, historietes illustrades, acudits, etc A la mort del fundador, els seus fills Francesc Barcelona, 1910-1962 i Pantaleó Bruguera Grané Barcelona, 1912-1990 continuaren el negoci El 1921 llançaren el setmanari infantil Pulgarcito , base de la reorientació posterior, centrada en el còmic, de l’editorial El 1942 l’empresa es redenominà Editorial Bruguera Installada al barri del…
TecnoCampus Mataró-Maresme

TecnoCampus (Mataró)
© Xevi Varela
Parc científic i de formació i innovació tecnològica inaugurat al novembre del 2010, amb seu a la ciutat de Mataró.
El TecnoCampus arrenca del projecte de prop d’un centenar de professionals del Maresme d’impulsar i implantar les tecnologies de la informació TIC a la comarca, objectiu que posteriorment amplià a altres àmbits empresarials, universitaris i tecnocientífics El 1999 l’Ajuntament de Mataró constituí la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme per a gestionar-ne la realització Hi participen també altres organismes, com ara el Consell Comarcal, i en són patrocinadors diverses empreses privades Pel que fa al finançament, hi han collaborat el Ministeri d’Innovació i Ciència, la Diputació de Barcelona, la…
ensenyament normal
Educació
Antigament, ensenyament impartit a les escoles normals, en les quals hom feia els estudis i la pràctica (aquesta a les anomenades escoles annexes
) necessaris per a obtenir el títol de mestre de primer ensenyament.
Als Països Catalans, fins al s XIX, les llicències per a exercir el magisteri foren concedides per entitats de caire gremial El 1804 hom creà a Barcelona una Junta Especial d’Exàmens, però, de fet, fins el 1834 no foren organitzades escoles especials de mestres Sostingudes per les respectives diputacions, hom creà escoles normals de mestres a Palma 1842 i a Barcelona 1845 L’ensenyament normal per a dones no fou iniciat fins el 1860 el 1864 a València, i fou declarat oficial i obligatori el 1868 A Palma, el 1872 fou fundada l’Escola Normal de Mestres de Balears femenina, continuació del…
Manuel Serinanell i Mir
Astronomia
Meteorologia
Eclesiàstic, astrònom i meteoròleg.
Ordenat el 1932, fou successivament vicari de Perafita i Sau 1933, Tona 1936, de la Pietat de Vic 1943, ciutat de la qual fou beneficiat de la catedral , director del Casal Diocesà d’Acció Catòlica, delegat diocesà de Migracions i oficial de Secretaria del Bisbat 1951, capellà del Monestir de Carmelites de l’Antiga 1955 i canonge honorari de la catedral 1996 Interessat de molt jove per l’astronomia, fou deixeble de Josep Pratdesaba mentre seguia la formació eclesiàstica al Seminari Tridentí de Vic L’any 1925 ingressà a la Sociedad Astronómica de España y América i el 1929 a la Société…
colònia romana

Vista del temple capitolì de la colònia d'Empòrion (segle I aC- II dC)
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Història
Grup de ciutadans o aliats que, sota l’autoritat del senat i, després, de l’emperador, creaven una ciutat en territori conquerit.
Durant la República, les colònies foren de diverses classes de ciutadans romans, originàriament establerts en algun lloc d’Itàlia, que foren les primeres llatines, d’origen o bé de gent amb dret llatí agràries, amb finalitats socials o econòmiques, com les de les reformes dels Gracs i militars, per tal d’establir-hi soldats veterans llicenciats Aquestes darreres, començades en temps de Sulla i més àmpliament en temps de Juli Cèsar, foren les generals durant l’època imperial A vegades, però, els emperadors donaren el dret de colònia, amb dret romà o llatí, a ciutats d’origen indígena, i així…