Resultats de la cerca

Líder conservador als comuns, fou primer ministre 1902-05 i formà un govern d’unió que es distingí per la reforma de la instrucció pública i la reorganització i l’augment de la potència militar La qüestió del lliure canvi dividí el partit perdé les eleccions 1906 i dimití 1911 la direcció del Partit Conservador Més tard fou lord de l’Almirallat 1915 i ministre d’Afers Estrangers 1916-19 Com a tal, publicà l’anomenada Declaració Balfour 1917 i signà el tractat de Versalles 1919 Favorable a l’aliança amb els liberals, fou desautoritzat pel propi partit i dimití tots els càrrecs polítics Li fou…

Estudià dret a Barcelona, on collaborà a La Vanguardia Posteriorment s’establí a Madrid i començà a intervenir en negocis de compravenda d’obres d’art, gràcies als quals féu una gran fortuna Fundà les revistes La España Moderna , Revista Internacional i La Nueva Ciencia Jurídica Arran de la proclamació de la Segona República se n'anà a París i, després, a Nova York Retornà a Madrid a la postguerra i reuní totes les obres d’art que s’havia anat reservant per a ell a la seva casa de Parque Florido, on actualment formen el Museo Lázaro Galdiano inaugurat el 1951 S'hi troben notables…

Entre els seus treballs d’astronomia destaca una teoria sobre l’origen del sistema solar , basada en la teoria de Kant cosmogonia i coneguda com a hipòtesi de Kant-Laplace També investigà la trajectòria dels planetes i l’estabilitat del sistema solar Reuní en un tractat titulat Mécanique céleste 1798-1825 tots els treballs de Newton, Halley, Clairaut, D’Alembert i Euler sobre les conseqüències del principi de gravitació universal En el camp de les matemàtiques publicà, el 1812, un important tractat sobre el càlcul de probabilitats, Théorie analytique des probabilités En física, deduí la…

Treballà amb Pontormo a la cartoixa de Val d’Ema 1522-25 Gràcies a la decoració de la capella d’Elionor de Toledo al Palazzo Vecchio de Florència ~1545 esdevingué retratista oficial dels Mèdici retrats de Cosme I, d’Elionor i el seu fill, i de Lucrècia Panciatichi, tots tres a la Galleria degli Uffizi, Florència A l’atreviment estilístic de la primera generació manierista, enfrontà un estil serè, aristocràtic, servit per una paleta freda, i l’imposà les seves obres exemplars són els retrats, en els quals accentua la importància de les joies, les sedes, l’actitud noble i una certa idealització…

Estudià piano i composició al Royal Manchester College of Music, i després passà un any al Conservatori de Munic, on conegué la música de Karl Amadeus Hartmann Debutà com a compositor el 1963 amb l’estrena del Concert per a Violí 1959, i en el seu catàleg destaquen obres com The Chagall Windows , per a orquestra, o els ballets Edward II i Arthur Com a pianista s’especialitzà en la música anglesa del segle XX i en l’obra de Haydn les seves Haydn Variations per a piano esdevingueren mítiques La seva música conté elements de les principals tendències del segle XX, excepte de l’avantguardisme, i…

La seva família procedia de Pèrsia Treballà a Bagdad, on ja era conegut cap al 1250, al servei del darrer califa, al-Musta'ṣim bi-Llāh, com a músic i bibliotecari Després del saqueig mongol de Bagdad de l’any 1258 continuà al servei dels ocupants i de la família al-Guwayni fins a la seva caiguda l’any 1284, moment en què Ṣafi al-Dīn perdé tots els seus privilegis Escriví diverses obres teòriques en les quals tractà d’aspectes com el ritme o els modes i la divisió de l’escala La seva aportació més rellevant fou la proposta de divisió de l’octava en disset intervals També dissenyà nous…

Són escasses les dades que es tenen sobre la seva biografia, i sovint ha estat identificat amb un monjo benedictí actiu a Gegenbach Realitzà una important contribució a la teoria musical de l’època amb el tractat Der wohl unterwiesene General-Bass-Schüler 1751, la primera part del qual inclou els fonaments per a la interpretació dels instruments de tecla, així com els principis de la numeració del baix La segona part tracta dels acords sobre tots els graus de l’escala, les regles sobre les progressions i la preparació i resolució de les dissonàncies, entre altres qüestions Hahn és autor de…

És anomenat esteatorrea un excés de matèria grassa en les matèries fecals, que es produeix quan per alguna raó hi ha una dificultat per a digerir o assimilar les substàncies nutritives grasses al tub digestiu i, per tant, són evacuades en quantitats elevades en les matèries fecals Les causes més freqüents d’esteatorrea són insuficiència pancreàtica, insuficiència hepàtica i tots els trastorns que ocasionen síndrome de malabsorció En el cas d’esteatorrea, la matèria fecal adopta un aspecte brillant, una consistència tova i una tonalitat d’un color groguenc que n’és característica Igualment, l’…

Dins de l’ou hi ha totes les substàncies nutritives que necessita per al normal desenvolupament, una closca protectora més o menys gruixuda i, a vegades, un reservori d’aire i una bossa on s’acumulen les defenses de la respiració Són ovípars quasi tots els animals, llevat de la majoria dels mamífers, bé que en alguns grups, com en els amfibis urodels, algunes sargantanes, determinats taurons, alguns crustacis, els escorpins i alguns dípters, hi ha viviparisme total o parcial De l’ou, segons la quantitat de vitel que té, pot sortir ja l’animal perfectament format o una forma encara embrionària…

La capacitat d’un conductor és definida com el quocient entre la seva càrrega elèctrica i el seu potencial, suposant que tots els altres conductors són infinitament allunyats o bé, si no ho són, que llur potencial és nul La capacitat d’un condensador és el quocient entre la càrrega elèctrica d’una de les armadures i la diferència de potencial existent entre elles El símbol de la capacitat és C , i la seva unitat en el sistema internacional SI, el farad , bé que en la pràctica hom sol emprar els seus submúltiples pel fet d’ésser aquesta unitat massa gran Correntment són emprats el microfarad…