Resultats de la cerca
Es mostren 6059 resultats
Ferran II de Nàpols
Història
Rei de Nàpols (1495-96).
Primogènit d’Alfons, duc de Calàbria després Alfons II de Nàpols, i d’Hipòlita Sforza de Milà, accedí al tron de Nàpols en abdicar el seu pare, però s’hagué de refugiar a Ischia, davant la invasió de l’exèrcit francès de Carles VIII i l’entrada i la coronació d’aquest a Nàpols Amb l’ajuda del Gran Capità, aconseguí, tanmateix, de desembarcar a Calàbria i d’entrar triomfalment a Nàpols, insurreccionada contra els francesos 1495 El 1496, després de la victòria d’Atella contra les forces angevines, es casà amb la seva tia Joana d’Aragó per tal d’assegurar-se l’ajuda de Ferran II de…
Ferran I de les Dues Sicílies
Història
Rei de Nàpols (Ferran IV) (1759-99, 1799-1806 i 1815-16), de Sicília (Ferran III) (1759-1816) i de les Dues Sicílies (1816-25).
Tercer fill de Carles VII, rei de Nàpols Quan aquest passà a regnar a Espanya Carles III , el 1759, li deixà els regnes de Nàpols i de Sicília Formà part de la coalició contra França 1793 i violà el tractat del 1796 convingut amb la república francesa el 1799 el regne de Nàpols fou envaït per les tropes napoleòniques Poc després, mitjançant l’ajut dels britànics, aconseguí de regnar novament i declarà la guerra a França Després d’Austerlitz, Napoleó atorgà el tron de Nàpols al seu germà Josep Bonaparte 1806, però el 1815 Ferran tornà a governar com a rei absolut, i el 1816 reuní els seus…
Charles de Lannoy
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Condeixeble a Brusselles de Carles V i després amic fidel seu, fou des del 1515 conseller seu, i posteriorment, virrei de Nàpols 1522-27 Participà en la campanya de la Llombardia i en el setge i en la batalla de Pavia 1525, des d’on, per pròpia iniciativa, conduí Francesc I de França, presoner, fins a Madrid Mogut per la seva francofília, i contra la desconfiança, encertada, del gran canceller Mercurino Gattinara, aconseguí el signament del tractat de Madrid 1526 i acompanyà el rei francès fins a França Represes les hostilitats de la lliga de Cognac, fou vençut per les tropes…
Lluís Mercader i Escolano
Cristianisme
Eclesiàstic i conseller reial.
Es doctorà en dret, a Salamanca, i, el 1468, ingressà a la cartoixa de Valldecrist, d’on fou mestre de novicis i procurador Exercí els càrrecs de prior a Portaceli 1488 i a Valldecrist 1489 i de visitador de la província de Catalunya i de les cartoixes alemanyes Ferran II el trameté com a ambaixador a Hongria, a Alemanya i prop d’Alexandre VI i, el 1504, el nomenà conseller i confessor seu Nomenat prior d’Escaladei, no residí, però, mai al monestir, malgrat la severa censura del capítol general de l’orde, ocupat sempre per missions reials Ferran II aconseguí el seu nomenament com…
Benjamin Louis Paul Godard
Música
Compositor i violista francès.
Estudià composició amb H Reber al Conservatori de Música de París i violí amb H Vieuxtemps Inicià la seva carrera artística com a violista en diversos grups de cambra Com a compositor aconseguí fama gràcies a la seva música de saló i a l’estrena, l’any 1878, de Le Tasse , simfonia dramàtica per a solistes, cor i orquestra, amb la qual guanyà el Premi de la Ville de París A partir del 1880 dedicà els seus esforços a l’òpera, però tan sols la "Berceuse" de Jocelyn 1888 es manté avui en el repertori operístic, amb diversos arranjaments cambrístics Des del 1887 fou professor al…
Victorien Sardou
Música
Dramaturg francès.
Abandonà els estudis de medicina per a dedicar-se a escriure drames en un estil deutor d’Eugène Scribe Com aquest, aconseguí els primers èxits amb vodevils i comèdies lleugeres, alguns de to marcadament reaccionari Posteriorment conreà el drama medievalitzant i patriòtic El 1878 fou elegit membre de l’Académie Française Molt exigent pel que fa a l’acompanyament musical de les seves obres, requerí la collaboració de compositors de renom, com ara Jacques Offenbach La haine , 1874 i Jules Massenet Le crocodile , 1886 Escriví alguns llibrets, dels quals destaquen Le Roi Carotte…
Joseph-Nicolas-Pancrace Royer
Música
Compositor francès.
Estudià amb Marc-Roger Normand, cosí de François Couperin el Gran El 1725 es traslladà a París, on aconseguí una gran reputació com a professor de cant i clavicèmbal i ocupà alguns càrrecs de responsabilitat al teatre d’òpera de la capital francesa Del 1730 al 1733 fou mestre de música de l’Acadèmia Reial de Música i el 1749 arribà a ser director de l’orquestra de l’Òpera de París, on presentà simfonies de JA Hasse, N Jommelli i JWA Stamitz Aprofità l’agitació provocada per la Querelle des Bouffons per a introduir l' Stabat Mater 1753 de GB Pergolesi Royer compongué òperes en un…
Giovanni Porta
Música
Compositor italià.
Fou membre de la capella musical del cardenal Pietro Ottoboni a Roma, de la qual arribà a ser mestre Viatjà a Londres, on el 1720 la seva òpera Numitore inaugurà la Reial Acadèmia de Música Händel prengué algunes parts d’aquesta peça per a les seves obres Samson i Solomon Altra vegada a Itàlia, fou nomenat mestre de cor de l’Hospital dels Incurables de Venècia El 1736 fracassà en el seu intent de ser mestre de capella a Sant Marc, però l’any següent aconseguí aquest mateix càrrec a la cort de Munic, on romangué fins a la seva mort Porta compongué òperes, àries, duets i cantates…
Franz Christoph Neubauer
Música
Violinista i compositor bohemi.
Rebé classes elementals de violí al seu poble natal i després anà a Praga per perfeccionar els estudis Inicià una carrera com a violinista itinerant que el portà per tot Europa, tocant en canvi de menjar i allotjament Al llarg dels seus viatges conegué alguns compositors importants, com ara J Haydn i WA Mozart, que trobà a Viena El 1790 aconseguí la seva primera feina fixa, la de mestre de capella del príncep de Weilburg, càrrec que ocupà fins el 1794 El 1795 succeí a JCF Bach en el mateix càrrec a Bückeburg, però morí al cap de pocs mesos Compongué música per a l’escena, com…
Leopold Fall
Música
Compositor austríac d’origen txec.
Inicià els estudis musicals amb el seu pare i posteriorment entrà al Conservatori de Viena, on fou alumne dels germans Johann Nepomuk i Robert Fuchs Del 1895 al 1906 es dedicà a la direcció d’opereta i actuà a Hamburg, Colònia i Berlín El 1905 compongué la seva primera opereta, Der Rebell 'El rebel' A partir del 1906 s’installà a Viena, on aconseguí èxits que el projectaren internacionalment i el convertiren en un dels compositors d’opereta més famosos del principi del segle XX, juntament amb F Léhar i O Strauss Les seves obres més famoses són Der fidele Bauer 'L’alegre pagès',…