Resultats de la cerca
Es mostren 7627 resultats
Joan Creus i Molist

Joan Creus i Molist
© ARXIU FUNDACIÓ BÀSQUET CATALÀ
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Conegut esportivament amb el nom de Txitxi Creus , començà als equips inferiors del CB Ripollet, amb el qual debutà a setze anys a la segona divisió estatal i posteriorment jugà en el primer equip 1973-75 El 1975 fitxà pel CB l’Hospitalet, en el qual debutà en la màxima categoria del bàsquet espanyol, i després passà per l’Areslux Granollers 1977-80 i el Futbol Club Barcelona 1980-82 L’any 1982 fitxà pel Cacaolat Granollers, club on jugà durant deu temporades, i el 1993 pel TDK Manresa, equip en el qual es retirà el 1999 Durant la seva llarga trajectòria esportiva conquerí dos títols de Lliga…
,
Joan de Pròixida
Història
Alt funcionari reial.
Fill d’Andrea da Procida i de Beatrice de Chiaramonte Metge de l’emperador Frederic II, fou senyor de l’illa de Procida Serví el rei Manfred I de Sicília com a metge i canceller i, en morir el monarca, continuà fidel a Conrad II i conspirà contra Carles I de Nàpols 1266-68 Mort Conrad II, es refugià a Venècia Carles I li confiscà els estats Anà a Praga i a diverses ciutats alemanyes per tal de convèncer el landgravi Frederic de Turíngia d’ésser rei de Sicília 1270 Fallit l’intent, es presentà a la cort de Jaume I de Catalunya-Aragó vers el 1275 L’infant Pere, gendre de Manfred I, li premià…
Oscar Peterson
Música
Nom amb el qual és conegut Emmanuel Oscar Peterson, pianista de jazz canadenc.
Cursà estudis de piano des que tenia sis anys Fou un músic local a Mont-real fins que l’empresari Norman Granz l’incorporà al programa dels concerts de Jazz at the Philharmonic de Nova York el 1949 Peterson ja es mostrà llavors com un virtuós amb un estil que es caracteritzava per un swing potent i una extraordinària riquesa de recursos, i que reunia elements dels estils d’altres pianistes, sobretot de Nat King Cole i d’Art Tatum, amb el qual compartia el virtuosisme Durant els anys cinquanta formà el seu propi trio amb una guitarra i un contrabaix, amb el qual enregistrà At The Concertgebouw…
,
Jean-Paul Marat
Jean-Paul Marat mort , pintura de Jacques-Louis David
© Fototeca.cat
Història
Revolucionari francès.
Estudiant de medicina, es traslladà a Anglaterra, on començà també la carrera d’escriptor polític, i es féu maçó 1774 ja doctorat 1775, tornà a França Metge de la guàrdia de cos del comte d’Artois 1777, el caire escandalós dels seus escrits li féu perdre el càrrec 1783 Dedicat des d’aleshores a la propaganda política, el 1789 edità el “Publiciste Parisien” i l’"Ami du Peuple” El radicalisme polític de les idees que hom hi defensava i les crítiques a Necker, al rei i, més tard, a La Fayette li valgueren denúncies, empresonaments i exilis Identificat amb les necessitats i les aspiracions del…
Vicent Macip
Pintura
Pintor.
Una sèrie de documents apareguts darrerament comencen a aclarir una personalitat absorbida sovint pel seu fill Joan de Joanes, mentre que continua essent problemàtic de discernir l’obra de l’un de la de l’altre, probablement perquè una bona part de les pintures atribuïdes a cadascun són fetes en collaboració entre ells Casat amb Isabel Navarro en 1503-06 Gairebé tots els documents referents a la seva activitat l’assenyalen com a mestre pintor El més antic és del 1513, i es deu referir al principi de la seva activitat de pintor independent a València, potser a la tornada d’una estada a Itàlia…
Miquel López
Música
Compositor i organista.
Vida i obra Ingressà com a novici l’any 1684, i fou monjo profés el 1686, a l’abadia de Montserrat, després d’haver-se format a l’ Escolania des del 1678 o el 1679 fins al 1684 Sembla que fou deixeble de Joan Cererols i de Joan Garcia Continuà els seus estudis al monestir de San Martín de Madrid 1686-96 Fou mestre de capella i de l’Escolania de Montserrat en un període del 1697 al 1720, que alternà com a organista de San Benito del Real de Valladolid 1705-15 El 1722 fou nomenat prior d’Alcanyís La seva producció s’emmarca en l’evolució de l’obra de Cererols i contribuí a la consolidació del…
,
Andreu Colomer i Munmany
Economia
Empresari i mecenes.
Provinent d’una nissaga de pelleters sorgida el 1792, els anys anteriors a la guerra civil de 1936-39 milità en la Federació de Joves Cristians de Catalunya , i el 1936 anà a Brusselles, on perfeccionà els seus coneixements professionals i es formà com a empresari Retornat a Vic el 1939, continuà el negoci familiar Colomer i Munmay SA, que modernitzà i n'inicià l’expansió internacional, tot orientant-lo envers l’exportació i establint fàbriques a Grècia, l’Iraq, el Brasil i altres països Fou membre de Foment del Treball i de l’Organització de les Nacions Unides per al…
Granell
Família d’artistes.
Jeroni Granell i Barrera , mestre d’obres titulat el 1835, treballà a Barcelona i a Sarrià Probablement fou fill seu Jeroni Granell i Mundet Barcelona 1834 — 1889, mestre d’obres titulat el 1854, director de camins veïnals 1855 i pintor decorador Féu diverses obres a Barcelona, com el desaparegut edifici d’exposicions d’art de la Granvia 1869, l’altar major de la Concepció església de la qual dirigí el trasllat al nou emplaçament 1871-88, el nucli primitiu de l’Hospital del Sagrat Cor 1885, etc, i a Vilanova i la Geltrú construí la Biblioteca Museu Balaguer 1882-84 És un representant típic de…
Cambres Agràries de Catalunya
Agronomia
Organisme vigent del 1993 al 2014 amb atribucions consultives i de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya en matèries d’interès agrari.
Era un tipus de cambra d’agricultura El seu funcionament i la seva estructura es regien per principis democràtics Hi eren representats les organitzacions professionals agràries o els sindicats agraris, elegits mitjançant llistes tancades Era composta de quatre cambres, corresponents a les quatre províncies catalanes, cadascuna de les quals tenia vint-i-cinc membres que formaven el Ple, el qual en constituïa l’òrgan sobirà A més de les funcions de representació i de consulta, podien també exercir competències delegades en els termes establerts pel Departament d’Agricultura,…
Júlia Bonet i Fité
Economia
Empresària.
A disset anys obrí una perruqueria als baixos de la casa familiar Per tal de subministrar els productes necessaris per a aquesta activitat, viatjà sovint a França Amb el temps, la venda d’aquests i altres productes, inexistents tant a Andorra com a Espanya durant els primers anys del franquisme, es convertí en la base del negoci Finalment centrada en la branca de la perfumeria, aprofità el turisme comercial que, impulsat per la prosperitat dels anys seixanta, trobava al Principat d’Andorra uns preus i un assortiment de productes inexistents a l’Estat espanyol L’obertura d’una perfumeria el…