Resultats de la cerca
Es mostren 2681 resultats
Els briozous
Característiques generals L’aspecte extern de les colònies de briozous pot ésser molt variat Nombroses espècies són extremament semblants al seu entorn i passen fàcilment desapercebudes, mentre que d’altres tenen una gran vistositat, com les dels ascòfors que veiem en les fotografies a l'esquerra, les boniques colònies de l’anomenat fals corall Myriapora truncata , una espècie que és molt abundant en els substrats durs dels primers 10 m de fondària i a la dreta, les grans colònies erectes de Pentapora fascialis Xavier Sanfont / M Alba Camprubí i Lluís Dantart Els briozous formen un grup de…
Polònia

Estat
Estat de l’Europa central, limitat per la mar Bàltica al N, l’enclavament rus de Kaliningrad i Lituània al N, Bielorússia i Ucraïna a l’E, Eslovàquia i Txèquia al S i Alemanya a l’W; la capital és Varsòvia.
La geografia física Més del 90% del territori de Polònia és format per planes i només hi ha muntanyes al S Al llarg del litoral bàltic s’estenen planes compostes essencialment de sediments marítims i alluvions més al sud es troba un cinyell de turons glacials de fins a 329 m d’altitud Wieżyca Una extensa zona al centre de Polònia és ocupada per planes estratificades Gran Polònia, Masòvia i Podlàquia, i al sud hi ha una zona d’elevacions asimètriques, de 300-600 m d’altitud, desmembrades per rius i barrancs Silèsia, Petita Polònia i Lublín Al llarg de la frontera meridional s’estenen els…
Berga
El nucli antic de la ciutat de Berga, vist des del castell
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Berguedà, a la vall alta del Llobregat, en un dels sectors més alts de la Depressió Central Catalana i al començament dels Prepirineus.
Situació i presentació Al N i NE limita amb Cercs, al SE amb Olvan, al S amb Avià, al SW amb Capolat i al NW amb Castellar del Riu Al N gran part del límit municipal és marcat pel riu Demetge, fins a l’indret on desguassa al Llobregat Aquest riu també assenyala gran part del límit oriental, fins a arribar als confins de la colònia de Cal Rosal, a l’extrem S, on rep la rasa dels Molins El municipi es pot dividir en tres sectors el que inclou les darreres elevacions meridionals dels Prepirineus la zona de contacte entre els Prepirineus i la Depressió Central, amb un escarpament tectònic…
El País Valencià, de Zaplana a Camps
El context Les eleccions autonòmiques del mes de maig del 1995 van marcar un punt d’inflexió decisiu en l’evolució política del País Valencià Els socialistes van perdre per primera vegada el govern després de la recuperació plena de les institucions autonòmiques a l’inici de la dècada dels huitanta El Partit Popular PP es va convertir en la primera força política valenciana encara que no va assolir la majoria absoluta, va obtenir poc més d’un milió de vots, la qual cosa suposava el 43,3% dels sufragis El Partit Socialista del País Valencià PSPV-PSOE, per la seva banda, va aconseguir el 34,3%…
Lingüística 2015
Lingüística i sociolingüística
En els tres grans territoris el 90,8% de la població entenia la llengua catalana, el 64,3% declarava saber-la parlar, el 70,5% manifestava saber-la llegir i el 46,1% afirmava que la sabia escriure © Fototecacat / Dmitry Shirmosoz / Dreamstimecom El 2015 es va disposar de les dades definitives del cens del 2011 sobre la situació sociolingüística del català, en concret, sobre la competència lingüística a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i, per primer cop, la Franja, encara que amb un tractament sensiblement diferent de la resta de territoris En termes generals, en els…
Literatura 2019
Literatura
Literatura catalana
literatura castellana
Literatura anglesa
Literatura francesa
Literatura italiana
Literatura alemanya
Literatura catalana Inauguració de l’exposició commemorativa, un dels actes de l’Any Brossa, “La xarxa al bosc Joan Brossa i la poesia experimental, 1946-1980” © Fundació Joan Brossa - Sílvia Poch La celebració important del 2019 va ser l’Any Brossa Les lletres no només viuen dins dels llibres i l’ull que sap mirar pot trobar poesia en qualsevol lloc, fins i tot caminant pel carrer Joan Brossa ho sabia i, per això, més que un poeta, va ser un artista amb tota la magnitud de la paraula, perquè aquest creador avantguardista nascut a Barcelona…
Isona i Conca Dellà
Vista general d’Isona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Jussà, a la conca de Tremp (conca de Dellà).
Situació i presentació L’actual municipi d’Isona i Conca Dellà, de 139,36 km 2 es creà el 1970 amb l’agregació a l’antic municipi d’Isona 38,7 km 2 de 5 municipis més Benavent de la Conca o de Tremp, Conques, Figuerola d’Orcau, Orcau i Sant Romà d’Abella Es troba al SE de la comarca del Pallars Jussà, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, i constitueix el centre neuràlgic de la Conca Dellà o d’Isona El municipi limita al N amb el municipi de Conca de Dalt, a l’E amb el d’Abella de la Conca i un bocí del de Coll de Nargó Alt Urgell, al SE amb la Baronia de Rialb Noguera i les terres més…
La rondalla
Gènesi i pervivència de la rondalla R Opisso illustrà la portada d’aquest volum, el XV, de l’obra Rondalles Populars , publicat per l’editorial Políglota l’any 1933 Biblioteca de Catalunya L’oralitat, des dels temps més remots, ha estat el principal vehicle de comunicació entre els humans A través de la paraula, els homes i les dones es transmetien les informacions sobre el món material, però també a través de la paraula podien construir un món imaginari, expressar sentiments, records, vivències, inventar històries, intentar explicar allò que els resultava sorprenent o incomprensible Així, la…
1789-1840: Canvi institucional i el creixement econòmic
Introducció Ban de la Junta Superior de Sanitat Epidèmia de febre groga de Catalunya, 1821 L’epidèmia de febre groga el 1821 A l’inici del segle XIX, Catalunya presentava símptomes clars d’esgotament Fam, epidèmies i guerres se succeïen A l’acabament del segle XVIII i a l’inici del XIX la població de Catalunya, com la de la resta dels territoris peninsulars i la d’una gran part del continent europeu, presentava símptomes clars d’esgotament Fam, epidèmies i guerra se succeïen i haurien fet creure en una immediata fractura en la trajectòria ascendent que venia mostrant la població durant cent…
Xina

Estat
Estat de l’Àsia oriental.
Limita al N amb Corea del Nord, Rússia, Mongòlia, el Kazakhstan i el Kirguizistan, a l’W amb el Tadjikistan i el Pakistan al S amb l’Índia, el Nepal, Bhutan, Myanmar, Laos i Vietnam, i a l’E amb l’oceà Pacífic de S a N, mar de la Xina Meridional, mar de la Xina Oriental i mar Groga La capital és Pequín La geografia física El relleu Per la seva extensió, l’estat xinès presenta una gran varietat d’aspectes litològics i morfològics Els relleus del SW i del NW pertanyen al període arcaic, i els de la Xina oriental pertanyen als plegaments caledonià, hercinià i alpí El Quaternari és present a les…