Resultats de la cerca

Doctor en drets El 1329 ja havia intervingut en l’afer de l’aplicació del fur d’Aragó en algunes localitats valencianes Aconsellà i assessorà jurídicament el rei Pere en el procés contra Jaume III de Mallorca i el 1344 participà en la campanya final mallorquina i en les posteriors negociacions que havien de posar fi a la independència del regne de Mallorca

Professor a la Universitat de Hèlsinki, la seva obra poètica reflecteix una concepció humanística i religiosa de l’existència Cal destacar els reculls Musta runotar ‘La musa negra’, 1932, Näköala vuorelta ‘Vistes des de la muntanya’, 1938 i Tuuli ja ihminen ‘El vent i l’home’, 1945 Fou també apreciat com a crític literari, historiador de la literatura i traductor

Intervingué activament en la guerra dels Cent Anys al servei d’Enric VI d’Anglaterra, que el nomenà comandant en cap de les tropes angleses, primer comte de Shrewsbury i mariscal de França Lluità després a Irlanda 1445-47, on ja havia estat anteriorment Tornà a França per defensar la Guiena la seva derrota i mort facilitaren la reconquesta francesa d’Aquitània

Fill del president William HTaft i membre destacat del sector més conservador del partit republicà, fou senador per Ohio 1938, 1944 i 1950 Malgrat l’oposició dels sindicats, aconseguí l’aprovació de la llei Taft-Hartley 1947, que limita la llibertat sindical i el dret de vaga, ja que dóna poders al president per a suspendre una vaga durant 80 dies

Collaborà al Congrès Archéologique de France dedicat al Rosselló 1955 i hi publicà diversos treballs, ben fonamentats històricament, sobre el Palau dels Reis de Mallorca, l’arquitectura civil de Perpinyà, els castells de Cotlliure i Salses, la plaça de l’obelisc de Portvendres i l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, tema que ja havia estat objecte de treballs seus anteriors

Germà d’Andreu d’Albalat Era persona de confiança de Gregori IX, que, ja el 1231, essent Albalat sagristà de Lleida, l’havia nomenat visitador dels monestirs benedictins de la incipient congregació claustral tarraconense Per manament de Gregori IX i, conjuntament amb Bernat Calvó, bisbe de Vic, elegí i consagrà el primer bisbe de Mallorca El 1240 celebrà un concili a València

Fou deixeble de J L David, bé que la seva obra ja és preromàntica Pintà obres de tema mitològic i d’inspiració literària, com El somni d’Endimió 1792 Musée du Louvre, Les ombres dels guerrers francesos rebuts al palau d’Odín 1801 Musée National de Malmaison, Enterrament d’Atala 1808 Musée du Louvre i Escenes del Diluvi 1811 Musée du Louvre

Ja a la fi del mateix segle, amb la creixent influència de la música que arribava del continent, aquest gènere fou substituït per l’obertura francesa, fet que comportà que els termes curtain tune i ouverture fossin considerats sinònims Alguns dramaturgs anglesos, com J Dryden, donaven instruccions del caràcter que havia de tenir la curtain tune una tempesta, un lament, etc

L’any 886, a causa d’una greu malaltia seva, el prevere cerdà Esclua usurpà la diòcesi urgellenca i el deposà El 890 assistí al concili de Port, prop de Nimes, convocat pel metropolità Teodard, i en aquest concili fou retornat al bisbat ja reintegrat, consagrà 891 les esglésies de Cerdanya d’Ardòvol, a Talló, i Baltarga L’any 893 encara era bisbe

Filla de Gilbert, vescomte d’aquests darrers territoris, i de Gerberga, comtessa de Provença, fou tercera muller 1112 de Ramon Berenguer III de Barcelona Amb motiu del casament, Gerberga, vídua, li donà tots els dominis i heretats del seu marit, donació que estengué al seu gendre Un any més tard, ja morta Gerberga, Dolça féu donació de tot al seu marit