Resultats de la cerca

Molts d’ells procedien de la Tarraconense i es constituïren en nuclis de refugiats que foren objecte d’una capitular de Carlemany, vers el 780, que facilitava llur establiment a Septimània aquesta capitular fou completada vers el 801 i renovada per Lluís el Piadós el 815 i per Carles el Calb el 844 Entre ells hi havia magnats i eclesiàstics notables, com Teodulf, Àtala, Castellà, Agobard, Claudi i Pirmí, que ocuparen càrrecs importants en l’imperi Carolingi, i també molta gent humil, que foren un factor important en la conquesta i el repoblament cristians dels primers nuclis de la Catalunya…

Fill del comte Pierre de Polignac esdevingut, pel seu matrimoni el 1920, príncep Pere Grimaldi de Mònaco i de la princesa Carlota de Mònaco, duquessa de Valentinès Per renúncia de la seva mare 1944 esdevingué hereu del tron principesc, que ocupà per mort del seu avi el príncep Lluís II El 1956 es casà amb l’actriu de cinema nord-americana Grace Kelly, que li donà tres fills, Carolina 1957, Albert 1958 i Estefania 1965 i de qui enviduà el 1982 Fou succeït per Albert, el qual assumí la regència el març del 2005 un mes abans de la mort del seu pare, el qual es trobava greument malalt

Comte de Bussy Lluità a Flandes i a Catalunya durant la guerra dels Segadors participà en el setge de Lleida 1647 i en la invasió de l’Empordà del príncep de Conti 1654 S'apartà de la vida militar per diferències amb Turenne i fou empresonat un any pel fet d’haver atacat en una poesia la duquessa de La Vallière, amant de Lluís XIV Es retirà als seus dominis de Borgonya, on escriví unes Mémoires publicades el 1696 i des d’on sostingué una extensíssima correspondència amb intellectuals com la marquesa de Sévigné, cosina seva, publicada el 1697 i reeditada més de quinze vegades

Cavaller, net, possiblement, de l’escriptor Domènec Mascó Serví Ferran II en el setge de Màlaga durant la guerra de Granada, i durant la guerra de les Germanies participà, contra els agermanats, en la batalla de Gandia 1521, al costat del lloctinent general Continuà un dietari de la ciutat de València iniciat per Guillem Mir des del 1306 fins al 1491, en el període comprès entre el 1492 i el 1503 —algunes fonts apunten que aquesta atribució no té cap fonament i que el continuador fou Lluís Mascó —, dietari que ja en el segle XIX fou continuat per FX Borrull  amb notícies fins el 1705

Filla de Felip V d’Espanya i d’Isabel de Parma, fou promesa a Lluís XV de França 1721, i fou educada uns quants anys a París 1722-25 Casada el 1727 per poders i el 1729 en persona amb Josep, príncep del Brasil i hereu dels reis de Portugal, el matrimoni no fou consumat fins el 1732 Exercí sobre el seu marit, esdevingut rei Josep I, una forta influència, i fou regent 1758 i 1776 quan estigué malalt Mort el rei, acabà la influència de Pombal, contra el qual havia lluitat, i tingué un fort ascendent sobre la seva filla, la reina Maria I

Fill de Carles i de Maria Amèlia d’Orleans, heretà la corona en morir el seu pare i el seu germà gran, Lluís Felip, víctimes d’un atemptat en el qual ell mateix resultà ferit Malgrat que manifestà un respecte estricte per les normes constitucionals, no pogué superar el desprestigi en què els errors dels seus predecessors havien enfonsat la monarquia, i per l’octubre del 1910 s’exilià a la Gran Bretanya, arran d’una rebellió militar de caràcter republicà A l’exili es convertí en una figura popular de la societat anglesa i es casà 1913 amb Augusta Victòria, filla del príncep Guillem de…

Després d’haver viscut la infantesa a la Martinica, tornà a França, on es casà amb el poeta Scarron Tingué un saló molt famós i fou encarregada de l’educació dels fills del rei i Madame de Montespan Enviudà el 1660 i, morta la reina i caiguda en desgràcia Mme Montespan, contragué matrimoni morganàtic 1684 amb Lluís XIV, damunt el qual influí notablement, especialment en la seva política religiosa Mort aquest 1717, es retirà al monestir de Saint-Cyr i es lliurà a l’educació de noies pobres Els seus conceptes educatius, inspirats en un moralisme rígid, resten exposats en les seves nombroses…

Començà com a dibuixant a Avinyó el 1919 A Canes, el 1926, en contacte amb Picabia, Van Dongen, Cocteau, Picasso, Miró, Max Ernst i, sobretot, Bonnard i Matisse, entrà al món dels marxants El 1945 inaugurà galeria a París, i el 1947 ja féu una gran exposició, dedicada al surrealisme Creador de la Fondation Maeght, l’establí a Sant Pau de Vença el 1964, en un edifici dissenyat per Josep Lluís Sert Representà artistes com Chagall, Calder, Bazaine, Chillida i, entre els catalans, Miró, Llorens i Artigas, Tàpies i Gardy Artigas El 1974 inaugurà galeria a l’antic palau dels Cervelló del carrer de…

Germà del músic Joan Llongueres Estudià a Llotja Acomplí la primera etapa de la seva vida professional, entre el Modernisme i el Noucentisme, a Terrassa i a Barcelona Els anys 1907-08 exercí al taller de la Sagrada Família amb Gaudí, amb qui també collaborà en la Pedrera i en el projecte dels vitralls de la seu de Palma Mallorca Posteriorment s’especialitzà en la decoració d’interiors les cases de Lluís Plandiura, a la Garriga i a Barcelona, l’alcaldia de la casa de la ciutat de Barcelona amb Nogués, el Palauet Albéniz o el Conventet de Pedralbes, que deixà inacabat També exercí com a…

En fou president Ferran Soldevila, i la direcció general en fou encomanada, successivament, a Lluís Orduna, a Pau Garsaball i a Frederic Roda, el qual li donà l’orientació definitiva, clarament eclèctica Malgrat les limitacions que suposava el fet de no ésser un grup professional, significà el primer intent seriós de la postguerra per a incorporar els nous corrents del teatre europeu a l’escena catalana Estrenà obres de Salvador Espriu, Joan Oliver, Manuel de Pedrolo, Joan Brossa, Baltasar Porcel, etc, i donà a conèixer Brecht, Anouilh, Rattigan, Dürrenmatt, Ionesco, etc Fou dissolta de…