Resultats de la cerca
Es mostren 6864 resultats
pasquí
Història
Política
Escrit anònim que s’afixa en un lloc públic, amb expressions satíriques contra el govern, un personatge, etc.
El nom prové d’un tors escultòric mutilat fet fer el 1501 pel cardenal Oliviero Carafa, conegut amb el nom de Pasquino i que anualment per Sant Marc era camuflat en divinitat pagana o personatge del món antic, i hom hi posava epigrames allusius a aquest que després eren publicats Aviat s’hi afegiren també allusions satíriques anònimes, en italià, com posades en boca del mateix Pasquino, en vers o en prosa, contra els papes i la política vaticana A València, a l’inici de l’episcopat de Juan de Ribera 1569, el Pasquino de la Llotja, en Gonnari, aguditzà les seves sàtires contra els intents de…
Narcís Basté i Basté
Cristianisme
Eclesiàstic.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona el 1890, aquest mateix any ingressà a la Companyia de Jesús Ordenat sacerdot el 1899, el 1901 fou destinat a València per ocupar la direcció de la Congregació Mariana del Patronat de la Joventut Obrera, institució que dirigí fins el gener del 1932, quan la Companyia de Jesús fou dissolta pel Govern de la Segona República Durant aquests anys dugué a terme diverses iniciatives, com ara les primeres colònies escolars de València 1906, la Casa dels Obrers 1908, l’equip de futbol Gimnàstic Patronat 1909 i el Parc Escola 1928 Morí assassinat per…
Laura Chinchilla Miranda
Política
Política costa-riquenya.
Estudià ciències polítiques i el 1986 anà als EUA a ampliar estudis, on obtingué un màster de la Universitat de Georgetown Els anys següents treballà en diverses institucions internacionals regionals dedicades a promoure la cooperació, l’estabilitat i el desenvolupament a l’Amèrica Llatina, entre les quals el Banc Interamericà de Desenvolupament i la Fundació Arias per a la Pau i el Progrés Humà Durant el mandat de José María Figueres Olsen fou viceministra 1994-96 i ministra 1996-98 de seguretat pública i cap de diversos òrgans dedicats a la lluita contra el narcotràfic Elegida diputada pel…
Tarcisio Pietro Evasio Bertone
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Estudià teologia i el 1960 fou ordenat sacerdot El 1967 obtingué la càtedra de teologia moral especial a l’ateneu salesià, del qual fou rector 1989-91 L’any 1991 fou ordenat arquebisbe de Vercelli, i el 1995 el papa Joan Pau II el nomenà secretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, en la qual fou un estret collaborador del cardenal Joseph Ratzinger L’any 2003 esdevingué el nou arquebisbe de Gènova i cardenal Amb l’accés de Ratzinger al papat, el 2006 fou nomenat nou secretari d’estat de la Ciutat del Vaticà Des del 2007, també ocupa el càrrec de cardenal camarlenc L’…
Cordell Hull
Política
Advocat i polític nord-americà.
Llicenciat en dret 1891 a la National Normal University a Lebanon, Ohio, s’inicià en el món de l’advocacia quan entrà a treballar en un bufet d’advocats de Celina, pràctica que abandonà al cap de poc per dedicar-se a la política S'incorporà a la Cambra de Representants dels Estats Units per l’estat de Tennessee, càrrec que exercí durant onze legislatures en 1907-21 i 1923-31 El 1931 fou escollit senador però dos anys més tard hi renuncià en ser nomenat secretari d’estat pel president Franklin Roosevelt, càrrec en el qual es mantingué durant onze anys fins que el 1944 hi renuncià per motius de…
Antonio Chavarrías Ocaña
Cinematografia
Realitzador i productor cinematogràfic.
Des del deu debut com a director, Una ombra al jardí 1988, pellícula per la qual guanyà el premi de Cinematografia de la Generalitat, ha mostrat interès pel cinema policíac urbà, en la tradició clàssica del thriller barceloní Manila 1991, Susanna 1995, Volverás 2002, Las vidas de Celia 2006 i Dictado 2012 L’excepció ha estat la comèdia L’enfonsament del Titanic 1993 També ha produït diverses pellícules d’autor, com ara L’arbre de les cireres 1998 i Pau i el seu germà 2000, de M Recha Aro Tolbukhin dins la ment de l’assassí 2002, d’A Villaronga, LZ immerman i IP Racine, La doble…
Paul Kagame
Política
Polític ruandès.
Creixé a Uganda, on la seva família hagué de fugir el 1959 arran de l’enderrocament de la monarquia tutsi Diplomat en Administració d’empreses per l’Open University de Londres, el 1981 ingressà a l’Exèrcit de Resistència Nacional NRA de Y Museveni, que combatia el govern ugandès de M Obote Amb Museveni al poder 1986, organitzà el Front Patriòtic Ruandès FPR, que combaté el règim prohutu de Kigali Malgrat la signatura d’un acord de pau el 1993, l’assassinat l’any següent del president Habyarimana desencadenà el genocidi de la població tutsi de Ruanda El 1994 fou nomenat…
cal·lionímids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes que agrupa formes marines, bentòniques i costaneres, de 10 a 30 cm de llargada.
Tenen el cos fusiforme, el cap ample i deprimit, amb els ulls i les obertures branquials petits situats a la part superior del cap La femella és més petita i de coloracions més suaus i uniformes que el mascle, el qual porta un fibló preopercular de diverses puntes, que utilitza per a la defensa i per a subjectar la femella durant la fresa No tenen escates i presenten dues aletes dorsals, la primera més curta que la segona en les femelles, i més llarga en els mascles, en els quals constitueixen, juntament amb les coloracions brillants de la lliurea, un distintiu nupcial clar les aletes…
Comissió Teològica Internacional
Grup de teòlegs catòlics que reflexionen sobre qüestions doctrinals.
Organisme de la cúria vaticana creat l’any 1969 i integrat —al costat de la Comissió Bíblica— dins la Congregació per a la Doctrina de la Fe, publica documents sobre qüestions doctrinals d’actualitat Entre els seus membres hi ha destacats teòlegs d’arreu del món D’ençà del 1992 en formà part el jesuïta mallorquí Lluís FLadaria Joan Pau II presidí un acte a Roma el 12 de març de 2000 en el qual entonà un mea culpa sobre la base del que afirmà el document de la Comissió Teològica Internacional Memòria i reconciliació l’Església i les culpes del passat 2000, en què es demanava perdó…
amenaça
Dret penal
Delicte consistent a intimidar algú amb l’anunci de causar un mal (a ell, a la seva família, persona, honra o propietat) sigui per tal d’aconseguir una determinada finalitat, sigui com a expressió de rancor o d’ira.
Segons a qui s’adreça l’amenaça cap de l’estat, autoritats, etc, segons el mal anunciat, segons si hom ha assolit o no el propòsit perseguit, i segons el moment i la forma de la intimidació, la penalitat és més o menys severa El dret antic qualificava aquest delicte en funció del mal delictiu comminat, i el considerava com una mena de temptativa imperfecta El dret modern ha donat al delicte d’amenaces base substantiva, autònoma, i la majoria de legislacions sancionen aquest fet i varia tan solament la natura del bé jurídic que consideren vulnerat la llibertat personal Alemanya, Brasil, la…