Resultats de la cerca

La part antiga de la ciutat separa la llacuna anomenada Mare Piccolo del Mare Grande que és ja la mar Jònica, amb el qual aquella es comunica per canals És un port comercial i marítim molt important, i seu arquebisbal Colònia de la Magna Grècia fundada pels espartans segle VIII aC, esdevingué una de les ciutats més riques i poblades de la Mediterrània Conquerida per Roma 272 aC, el 125 aC es convertí en colònia romana Colonia Neptunia , bé que conservà durant molt temps la seva empremta grega Conquerida pels gots el 549, passà, successivament, a les mans dels longobards, de l’imperi Bizantí…

Aquesta vall, encaixada entre el massís de la Mariola i la serra d’Agullent, anomenada la valleta d’Agres de la qual ha estat considerat que formaven part Alfafara i Bocairent, és una de les més còmodes vies d’accés a la plana de Cocentaina i a la canal d’Alcoi, utilitzada per la carretera de Bocairent a Muro del Comtat i pel ferrocarril d’Alcoi a Xàtiva, que passa pel congost del riu d’Agres per l’anomenat port d’Agres Són conreades 866 ha de secà i 164 de regadiu, destinades a cereals i, principalment, a l’olivar, apreciat per la qualitat de les olives La terra de conreu està molt…

El poblament de Valldarques sembla que ha estat sempre molt disseminat El nucli principal -l’església parroquial, la rectoria i el que havia estat escola i ajuntament- s’assenta, a 931 m d’altitud, en un característic penya-segat de la vall de Valldarques La festa major s’escau el primer diumenge de setembre, i també és festa per Sant Romà 18 de novembre L’església parroquial de Sant Romà, un dels monuments arquitectònics més sobresortints de la vall, és romànica D’una nau i absis semicircular, el més remarcable és el campanar de torre, adossat a la paret de tramuntana De gran efecte…

Situació Una vista exterior de l’edifici des del costat de migjorn, amb la construcció romànica, al mur de la qual i a través de l’aparell, és perfectament visible la doble campanya de construcció F Tur Carbonils era un lloc de poblament dispers, de masies escampades pel sector de migdia del massís del Fau Avui és pràcticament deshabitat L’església de Sant Feliu es troba isolada a 660 m d’altitud, en un replà enlairat entre les fondalades de les valls de la Muga, a ponent, i del seu afluent el riu Mal, a llevant Mapa 219M781 Situació 31TDG773875 Per arribar a l’església, el millor itinerari…

Actualment, podem distingir, ai territori de les valls del Llobregat i del Besòs, dues pràctiques funeràries diferenciades, les quals coexistiran durant tot el període d’una banda, l’enterrament a redós d’un edifici religiós i, de l’altra, l’enterrament, en espais funeraris aïllats, formant petites necròpolis amb agrupacions de tombes Necròpolis en relació amb una església Fases IA i IB de l’església i necròpoli de Sant Menna Sentmenat, datables entre els segles V i VIII J Roig Ara com ara, al territori estudiat només coneixem pocs casos, constatats arqueològicament de necròpolis associades a…

Situació i presentació Es troba al sector de llevant de la comarca, ja en contacte amb les Garrigues, i limita amb el municipi de Torregrossa Pla d’Urgell al N, amb els garriguencs de Juneda a l’E i Castelldans al S i amb el segrianenc d’Artesa de Lleida a l’W S’estén a la plana regada pel canal d’Urgell, que travessa el territori, i pel Canal Auxiliar i el torrent de la Femosa Els principals nuclis de població d’aquest municipi són el poble i cap de municipi de Puigverd de Lleida i el barri de l’Estació El terme comprèn també zones amb poblament disseminat que corresponen a parcellacions…

Situació i presentació Abans pertanyent a la comarca de la Noguera, forma part del Segrià des de l’any 1989 De 12,31 km 2 d’extensió, s’estén a la dreta de la Noguera Ribagorçana, al límit amb la comarca de la Noguera El límit de llevant del terme passa pel curs del riu esmentat, que fa de divisòria amb el municipi d’Albesa Noguera A ponent el municipi confronta amb Alguaire i amb Vilanova de Segrià i a migdia termeneja amb Corbins, tots ells municipis segrianencs Hi passen diversos recs que s’alimenten del canal de Pinyana entre ells cal esmentar el de Ratera, el Regueret o la Cecleta…

Situació i presentació Limita al N amb la Tallada d’Empordà, a l’E amb Fontanilles, al S amb Ullastret, al SW amb Parlavà, a l’W amb Ultramort i al NW amb Verges S’estén per la plana alluvial a la dreta del Ter, que és el seu límit septentrional El Daró travessa el sector meridional del terme, que també és regat pel seu afluent, la Riera Nova El rec del Molí de Gualta agafa el seu cabal del Ter en aquest terme i diverses séquies de regadiu n’aprofiten l’aigua A l’extrem SE, el municipi s’allarga fins a l’antiga riba septentrional de l’antic estany d’Ullastret El nom del mas de la Bomba, en…

Situació i presentació El terme és situat al N de la comarca, a la vall baixa del Ser, a la seva confluència amb el Fluvià, on hi ha la resclosa de Serinyà, inaugurada el 1929 El límit oriental amb Esponellà coincideix amb l’antic camí veïnal de Banyoles a Dosquers Al S confronta amb el terme de Porqueres, límit que coincideix en gran part amb el curs de la riera de Rodeja i el torrent del Clot de Guixeres, afluent de la riera de Rodeja Al collet de Guixeres, el límit tomba amunt pel cim del serrat que separa el municipi del de Sant Miquel de Campmajor Seguint cap al N, després de travessar…

Situació Aspecte exterior de l’absis de l’antiga església monacal ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’antic monestir canonical de Sant Martí de Cavallera es troben totalment abandonades i isolades al marge d’un prat, a la capçalera del barranc de Sant Martí, que desguassa al riu Éssera Mapa 31-11 250 Situació 31TBG815900 L’accés és difícil i perdedor, per l’emboscament de les ruïnes, que les fa quasi invisibles Cal sortir del poble abandonat de Cavallera, per una pista, en direcció nord, que neix a l’entrada del poble, i que cal seguir fins arribar al prat de la capçalera del barranc de Sant…