Situació
Aspecte exterior de l’absis de l’antiga església monacal.
ECSA - J.A. Adell
Les ruïnes de l’antic monestir canonical de Sant Martí de Cavallera es troben totalment abandonades i isolades al marge d’un prat, a la capçalera del barranc de Sant Martí, que desguassa al riu Éssera.
Mapa: 31-11 (250). Situació: 31TBG815900.
L’accés és difícil i perdedor, per l’emboscament de les ruïnes, que les fa quasi invisibles. Cal sortir del poble abandonat de Cavallera, per una pista, en direcció nord, que neix a l’entrada del poble, i que cal seguir fins arribar al prat de la capçalera del barranc de Sant Martí, on hi ha les restes del monestir. L’indret és identificable per la presència d’una petita borda o pardina situada al costat del camí. Cavallera es troba a uns 6 km de Besians, amb accés per la pista que puja a l’església de Sant Joan de Besians. Fins a Cavallera també s’hi pot accedir per una pista que surt de Santa Liestra. Els dos itineraris parteixen inicialment de la carretera C-139. (JAA-JBP)
Història
L’any 1068, amb motiu de la restauració de la canònica de Roda, el rei Sanç Ramírez donà a Sant Vicenç de Roda l’abadia de Sant Martí de Cavallera amb les seves pertinences, cosa que confirmà en companyia de l’infant Pere de Ribagorça el 1085. Es tracta de la primera notícia sobre aquest monestir. L’any 1092 el bisbe Ramon Dalmau dotà la nova canònica de Roda amb l’església de Sant Martí de Cavallera, amb la totalitat de les seves pertinences i drets parroquials, i poc temps després establí que el prior de Cavallera hauria d’atendre el culte religiós i de nodrir la taula capitular en la festivitat de la Pentecosta.
L’any 1139 el bisbe Gaufred, de comú acord amb els ardiaques i priors del bisbat, arribà a un conveni amb els canonges de Sant Vicenç respecte a les racions que havien d’aportar anualment, de tal manera que la casa de Cavallera proporcionaria per Pentecosta un cafís de forment, una sollada de vi, tres anyells vius, un pernil i una mesura de mel; d’acord amb això, el priorat de Sant Martí era considerat de segona fila dins les honors canonicals.
L’any 1134, quan encara era bisbe electe de Roda i per a l’aniversari del seu germà difunt Alfons el Bataller, Ramir II concedí a Sant Vicenç de Roda la quadra amb l’església de Sant Martí que tenia per domini reial entre Cavallera i Santa Liestra, i, també, el privilegi d’aprisiar i de rompre noves terres al terme de Cavallera.
A més a més, les rendes del priorat foren incrementades amb l’annexió de l’església veïna de Besians i d’altres béns a la vall de l’Éssera i, fins i tot, a Terrantona. L’any 1247 el papa Innocenci IV posà sota la seva protecció la canònica augustiniana de Roda i li confirmà les seves possessions, entre les quals hi havia Sant Martí de Cavallera. Poc després, aquest priorat figura ja unit al càrrec de cambrer de Roda, fet que esdevingué normal des d’aleshores. El 1271, mitjançant carta de composició, quedaren regulades les rendes que el cambrer havia d’aportar al capítol de Roda pel priorat de Sant Martí de Cavallera. (JBP)
Església
Aspecte interior de l’absis de l’antiga església monacal, amb les restes de la cripta ensulsiada fa pocs anys.
ECSA - J.A. Adell
El conjunt de ruïnes de l’antic monestir de Cavallera és format per l’església, construïda sobre un acusat desnivell del terreny, i les restes de diferents construccions, al seu costat sud. Aquestes són cobertes de runes i vegetació, i poden correspondre a les estructures, molt transformades, de les dependències del primitiu monestir, avui totalment inidentificables. Tot i el seu estat, la situació de l’església i la presència d’una porta a la seva façana sud indiquen molt clarament que el monestir era a la banda sud de l’església, on avui hi ha aquestes restes d’edificacions, d’època incerta.
L’església és, tot i el seu estat de ruïna, l’element més important i més conservat del conjunt. La seva estructura és la d’un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó, avui desapareguda, possiblement de perfil semicircular, potser reforçada per un arc toral. D’aquest arc es conserven els pilars rectangulars adossats als murs laterals, però construïts amb independència del mur. Com a l’església de Sant Joan de Besians, l’interior de la nau de Cavallera és dividida en dos trams, amb independència de l’arc toral, de diferent amplada. A Besians pot interpretar-se com un ampli arc presbiteral, però a Cavallera la disposició de l’aresta del canvi d’amplada no sembla avalar aquesta interpretació. Més aviat sembla com un intent d’articular l’espai interior, amb reflex a les façanes de l’edifici, per tal de diferenciar l’espai del cor monàstic de l’àrea dels fidels. Aquesta interpretació aniria avalada per la peculiar situació del presbiteri, que podria fer necessària l’ampliació de l’àmbit del cor.
Planta de l’església —la part de ponent de la qual és totalment arruïnada—, on s’ha indicat l’esvoranc ocasionat per la caiguda de les voltes de la cripta.
J.A. Adell
Planta de la cripta.
J.A. Adell
La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau, i amb el paviment elevat amb relació a la nau per la presència d’una cripta. Aquesta s’estén per sota l’absis i el tram immediat de la nau, formant un presbiteri elevat.
La cripta es troba actualment en ruïna total, però l’any 1988 encara conservava dempeus dues columnes i part de les voltes de la seva nau nord, avui aterrada del tot. Originalment constava de tres naus, cobertes amb voltes per aresta, suportades per pilars rectangulars adossats als murs perimetrals i per quatre columnes centrals. Aquestes es caracteritzaven per un fust cilíndric, amb capitells geomètrics, sense decoració, i bases molt curioses formades per dos torsos del mateix diàmetre, separats per una estreta escòcia.
L’accés a la cripta s’efectua per una porta, d’arc de mig punt, de petites dovelles, situada a l’angle nord-oest. No podem descartar que a l’angle sud-oest existís una altra porta, atesa l’acumulació de runa i vegetació en aquest indret, que fa pensar que no hi existia mur sinó l’obertura d’una porta. Tot i que sembla improbable per l’estructura constructiva de l’edifici, la solució del doble accés a la cripta, deixant l’accés al presbiteri en una posició central, és perfectament coherent amb la tipologia arquitectònica de la cripta. Així, segueix el model de les criptes del segle XI, com la de Sant Vicenç de Roda, Sant Pere de Vic, Sant Vicenç de Cardona o Sant Esteve d’Olius, on es conserven les traces del seu doble accés frontal, per sota de les modificacions que alteraren aquesta disposició original.
La ruïna de l’església de Cavallera degué tractar-se d’un fenomen progressiu. Sembla que el sector de ponent de la nau hauria estat el primer d’ensulsiar-se, ja que es construí un mur que tanca la nau, incorporant els pilars del possible arc toral. En aquest mur s’obre una porta adovellada, que podria, perfectament, aprofitar elements de la porta que se situaria a la desapareguda façana de ponent. En un moment posterior, aquesta porta es va paredar i se’n va obrir una altra, sense caràcter, al mateix mur que escurça la nau.
L’única porta original que es conserva, a part de la de la cripta, s’obre a la façana sud, amb arc de mig punt. Probablement a la desapareguda façana oest es devia obrir una altra porta, de relació amb l’exterior, i no podem descartar la presència d’una tercera porta al tram desaparegut del mur nord.
A la cripta s’obre una finestra de doble esqueixada i al semicilindre absidal n’hi ha tres més del mateix tipus, totes amb arcs ben adovellats, al contrari de l’altra finestra, situada a la façana sud, prop de l’obertura absidal, també de doble esqueixada, però amb llinda a l’interior i l’exterior.
Les façanes són totalment mancades d’ornamentació, llevat d’un senzill ràfec en cavet, del qual només es conserven alguns fragments a la façana absidal. També són presents uns contraforts rectangulars als angles de llevant de la nau, sense saber si es repetien als desapareguts angles de ponent.
Els paraments, desproveïts de revestiments, trenen un aparell de carreus, sense polir, disposats molt ordenadament en filades uniformes i regulars, amb interposició de filades de grans carreus, especialment al costat sud de la nau.
L’estructura arquitectònica i constructiva de Sant Martí de Cavallera es pot relacionar amb altres, tres de la conca mitjana de l’Éssera, construïdes al segle XII, especialment amb Sant Joan de Besians, Sant Martí d’Avenoses o l’església de Santa Engràcia del castell de Panillo, dins una manera de fer que s’emparenta amb models definits a l’obra de Santa Maria d’Alaó. Al mateix temps, abandona els repertoris ornamentals llombards en benefici d’una progressiva austeritat en la composició de les façanes, que conserven els contraforts angulars com a instrument d’articulació dels volums i les superfícies murals.
D’altra banda, és molt notable la presència d’una cripta i un presbiteri elevat a l’església de Cavallera, que representa un model molt més elaborat i fidel a l’ortodòxia tipològica que la senzilla cripta de Sant Joan de Besians. (JAA)
Bibliografia
- Villanueva, 1851, vol. XV, ap. XLIX, pàgs. 301-304 i ap. L, pàgs. 304-306
- La Canal, 1856, vol. XLVI, ap. V i XXXVII
- Huesca, 1887, vol IX, pàg. 209
- Iglesias, 1985-88. vol. 1/3, pàgs. 24-29
- Castillón, 1989a, doc. 1, pàgs. 62-63