Resultats de la cerca

L’escut de la vila en el Llibre de Consells de la Universitat de la Vila i Terme de Terrassa , de 1414-21 AHT La vila de Terrassa, a la plana vallesana, és solcada per torrents i rieres que defineixen en els seus interfluvis petits aturonaments Sobre un d’ells, entre la riera del Palau i el torrent del Palau, se situà el castell palau de Terrassa i la vila medieval La primera referència documental al topònim Terrassa es troba en el capitular atorgat per Carles el Calb el 844 a favor dels habitants del “ Terracium castellum” , dins el comtat de Barcelona El poblament al voltant de les…

Situació i presentació Limita al N amb Esplugues de Llobregat i Barcelona al S amb el Prat de Llobregat la riba oriental del riu i Barcelona, i a l’W altra vegada amb Esplugues i Cornellà D’acord amb la divisió comarcal del 1987, basada en l’establerta el l936, pertany a la comarca del Barcelonès, que comprèn des del Besòs fins al Llobregat Malgrat l’adscripció, l’Hospitalet és en la realitat una ciutat entre el Barcelonès i el Baix Llobregat, i la seva vida es mou a cavall d’aquestes comarques, oscillant cap a l’una o cap a l’altra segons els atzars del moment El consistori aprovà el 1987…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Priorat amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Quan la Ponència per a la Divisió Territorial de la Generalitat de Catalunya, creada el 1931, es va encarar amb la delimitació del Priorat, van sorgir diverses propostes, com la creació d’una demarcació que l’englobava amb l’actual Baix Camp a causa de les relacions humanes i econòmiques entre ambdues zones, o bé s’intentà donar-li un nom geogràficament adient, com el de la Conca del Siurana perquè la comarca actual és exactament això Però no va prosperar davant un nom més…

Existia ja el 1099, i la seva demarcació formà sempre part del terme jurisdiccional de Sau La seva església fou reedificada entre els anys 1780 i 1782 avui es troba tancada i sense culte El seu cens normal era de 10 masies el 1885 tingué un màxim de 26 famílies la principal, el mas Tortadès, amb planters d’avets i altra flora especial

Són al SW de l’estany de Banyoles, del qual depenen tectònicament i hidrològicament, i són residus de la primitiva extensió d’aquest, com palesen els materials travertínics El diàmetre és de 6 a 30 m, i els principals s’anomenen estanyols de la Cendra, d’en Rovira, de la Guàrdia, de la Sorra, d’en Coromines, d’en Camós, de Plana-ferrana i Negre

El nom prové del llinatge dels prohoms d’aquest nom, el més important dels quals fou Ramon de Plegamans A l’emplaçament original del poble s’aixeca el castell on, fins el 1936, que fou destruïda, hi havia l’església romànica de Sant Genís Afavorí l’expansió de la població el ferrocarril de via estreta dit popularment El Calderí 1880-1932 1936-39, entre les poblacions de Mollet i Caldes de Montbui Al N i al S es formaren els barris del Carrer de Dalt i del Carrer de Baix El lloc de Plegamans és esmentat ja el 962 hi tingué drets el monestir de Sant Cugat del Vallès La parròquia de Sant Genís…

És un sector residencial obrer

La seva església parroquial Sant Miquel depèn de la d’Hortsavinyà, municipi del qual depengué fins al primer quart del s XX

L’església parroquial Sant Just pertany, a diferència de les altres del municipi, al bisbat d’Urgell La jurisdicció pertanyia al capítol d’Urgell El lloc és esmentat ja el 839 als s XIV i XV és esmentat el castell de Valldan , pertanyent al comtat de Cardona Formà, al s XIX, un municipi amb la Móra Comdal i Sàlzer

La zona residencial es començà a construir al primer quart del s XX, damunt els terrenys comprats per la Societat Ribes i Companyia, entorn de l’antiga masia de Can Falguera i al costat del baixador del Ferrocarril de Catalunya seguí un projecte d’urbanització A partir del 1910 ha anat canviant d’aspecte s’hi establí població immigrada en edificacions de tipus barraquístic, i els anys seixanta hom començà a installar-hi indústries