Resultats de la cerca
Es mostren 10006 resultats
Antoni Cardoner i Planes
Metge i historiador de la medicina a Catalunya, continuador de l’obra iniciada per Lluís Comenge.
És autor, entre altres treballs, de Creació i història del Real Colegio de Cirugía de Barcelona 1936, Estudi crític de l’obra científica de Ramon Turró 1950, La medicina astrológica durante el siglo XIV en la Corona de Aragón 1959, L’ensenyament de la medicina a Barcelona del segle XII al segle XX 1971 i Història de la Medicina Catalana a la Corona d’Aragó 1973
Mestre d’Estamariu
Pintura
Nom donat a l’autor del retaule gòtic i el baldaquí de Sant Vicenç d’Estamariu (Museu d’Art de Catalunya), identificable potser amb un cert Arnau, pintor documentat del 1357 al 1385.
Per similitud estilística, hom ha atribuït a la mateixa mà l’arca funerària de Bernat de Travesseres catedral d’Urgell, el retaule de Santa Llúcia procedent d’Arcavell El Prado, Madrid, el de Vilamur Fundació Pérez-Rosales, Sitges i les taules Trànsit i Coronació de la Mare de Déu Museo de Bellas Artes de Bilbao Hom situa aquest grup d’obres dins l’òrbita de Ramon Destorrents
Sant Pere del castell de Sersui (Gerri de la Sal)
Art romànic
Aquesta església del castell de Sersui ara Sellui és documentada per primera vegada a mitjan segle XI, en el testament de Ramon Miró de Sersui, senyor del lloc L’església de Sant Pere del castell apareix en la butlla del papa Alexandre III del 1164 a favor de Gerri com una de les esglésies dependents del cenobi, juntament amb Santa Coloma i Sant Andreu de Sersui
Santa Magdalena de Bonastre
Art romànic
El lloc de Bonastre és documentat des de l’any 1011 De l’església de Santa Magdalena de Bonastre Alastre no se’n fa esment, però, fins a l’any 1270, que apareix en el testament de Ramon de Noguera d’Albinyana És probable que fos sufragània de Sant Bartomeu de Puigtinyós, esmentada l’any 1214 L’església actual és una construcció d’època barroca
Castell de Montner
Art romànic
El primer esment del topònim Montner és de l’any 959 El castell que s’aixecà al lloc és conegut des del 1240, en què Ramon de Tor jurà vassallatge a Nunó Sanç sobre aquesta fortalesa Al principi del segle XIV consta que el domini del terme era de Bertran de Sant Marçal A la darreria de segle s’incorporà al vescomtat de Perellós
Rossend Rull i Trilla
Historiografia catalana
Historiador i mestre.
Vida i obra Doctor en filosofia i lletres, es dedicà a l’ensenyament i a la història Fou director de l’Escola Normal d’Osca És autor d’un Diccionario Municipal de Cataluña 1915 i de la monografia Falset 1915 Lectures FUSTÉ, RM Bibliografia de Falset les publicacions periòdiques de Falset del 1909 al 1936 , Diputació de Tarragona / Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1990
Alfonso de Montagut Biada
Vela
Regatista.
Membre del Club Nàutic Arenys de Mar, destacà en diferents classes de vela lleugera Fou campió d’Espanya de la classe 420 1966, 1967 amb el seu germà Ramón-Felipe Posteriorment navegà amb Emili Gras, amb el Duende I i el Duende II , i assolí el Campionat de Catalunya 1970 i el d’Espanya 1971 També guanyà tres Copes d’Or i participà en diferents proves internacionals
Jaume Miró Montoliu
Gimnàstica
Entrenador de gimnàstica artística.
Començà a exercir d’entrenador durant la dècada de 1970 a l’escola municipal de gimnàstica artística de Vilanova i la Geltrú, però al cap de poc fundà el seu propi gimnàs, Eurytmia, precedent del Club Gimnàstic Vilanova Allà formà diversos gimnastes internacionals, com Aurora Morata, Josefina Gomáriz, Montserrat Ubia i Ramon Llaverias També fou entrenador de la selecció catalana i del Grupo Cultura Covadonga de Gijón
José Luis Estudillo Vela
Altres esports de combat
Taekwondista.
Aconseguí dues medalles de bronze individuals en la modalitat de pumse als Campionats d’Europa 2009, 2011 i també en la categoria de trio masculí, fent equip amb Alberto Jo Lee i José Manuel Ramón Salguero Participà en diversos trofeus, com el Poomsae Open, on assolí la medalla d’or en la prova de trio masculí 2010 Formà part de la selecció espanyola d’aquesta modalitat
Partit Republicà d’ordre de Catalunya (Partit Català de Centre)
Partit polític
Partit fundat al juliol de 1931 amb l’objectiu de “l’apoyament de la República aixís com també la defensa dintre els camps d’ordre dels interessos totals de Catalunya”.
També utilitzà la denominació de Partit Popular Radical d’Ordre de Catalunya El president, Ramon Pociello i Forradelles, es presentà a les eleccions del juliol de 1931 per Barcelona 684 vots Els vicepresidents foren Manuel Ferrer Maluquer i Rafael Corbella i Amat Al novembre de 1933 ingressà a Lliga Catalana , però el 1934 Pociello i els seus seguidors abandonaren aquesta formació i constituïren Renovación Catalanista Republicana