Resultats de la cerca

Aquesta església és la parròquia de la vila de Sornian, situada a la riba esquerra de l’Adasig, un afluent de l’Aglí L’esment més reculat del lloc de Sornian es troba en una butlla que l’any 950 el papa Agapit II atorgà a Sant Miquel de Cuixà, on li confirmà un alou que aquest monestir tenia a Sornian Cal esperar fins a la fi del segle XIII per tenir notícia de l’església parroquial de la vila El 1298 Viadera Raolf, de Sequèra, llegà dos sous a l’església de Sequèra i 12 diners a l’església de Santa Maria de Sornian L’edifici actual és del segle XVII

Aquest antic santuari, edifici gòtic en ruïnes, es localitza al sud-oest de Roda, vora la Torre de Marcedo D’antic va pertànyer al monestir d’Ovarra, fins que l’any 1296 passà a Sant Vicenç de Roda Llavors l’abat Bernat de Sant Victorià d’Assan assignà al priorat d’Ovarra deu cafissos anuals de les rendes que tenien a la vall de Lierp i una vinya a Coscollola, terme de Graus, com a compensació per la pèrdua de les esglésies de Sant Jaume de la Pobla de Roda i Santa Maria d’Estet Es conserva una imatge de la Mare de Déu d’Estet a l’antiga catedral de Roda

Als peus d’Estopanyà, vora la font de la Canal i la capçalera del Reguer, hom pot trobar el primitiu emplaçament d’aquesta església i veure’n els carreus reaprofitats en les parets dels horts Hi ha qui creu que fou un antic monestir, altres opinen que es tractava d’una església dels templers La seva fundació potser va estar relacionada amb el cavaller Galceran Erimany, ja que el testament consigna heretats al riu Reguard i al “mont de Sega” 1094 En l’inventari de Sant Pere d’Àger de mitjan segle XII figura una terra a Sant Cristòfol d’Estopanyà que afrontava amb una terra de…

El petit nucli de Magarrofes, ara despoblat, es localitza entre Vilacarle i les Cases de Sant Aventí, al quilòmetre 4 de la carretera local Els alous comtals a l’indret foren adquirits pel monestir d’Ovarra l’any 1004 Vers el 1076 el rei Sanç Ramírez confirmà la falsificació del comte Bernat que concedia a Ovarra el vilatge de Magarrofes El 1119 consta dins el domini jurisdiccional d’Ovarra El 1296 l’abat de Sant Victorià d’Assan concedí al priorat una part de les rendes de Magarrofes No es tenen notícies històriques de l’església del llogaret Es tracta d’una petita capella que…

La reunió celebrada el 18 de desembre del 993 al castell de Castellnou, a fi de delimitar el territori de Torderes alludeix a una creu de camins, entre “la via que ve de Sant Pere de Paçà i el sender que ve de Sant Esteve” És la primera menció d’aquesta església, encara esmentada del segle XII al segle XV “via qui vadit de Pacíano ad Sanctum Stephanum” , 1198 “ecclesia d Stephanide Vineis” , 1163 “S Stephanys de Vineis, parrochie S Petri de Passano” , 1409 Fou donada amb la parròquia de Sant Pere al monestir del Camp pel bisbe Udalgar entre el 1130 i el 1148 Aquesta església…

Església desapareguda, situada al lloc dit Candell , al nord-est del poble, a la riba dreta del Rard L’any 946 fou venuda juntament amb altres béns, per una dona anomenada Ermetruita l’arxipreste Amalric d’Elna Poc després va passar a dependre del monestir de Sant Andreu de Sureda, que encara la conservava en el moment de redactar-se l’acta de consagració d’aquest cenobi de l’any 1121 Al segle XII es documenta sota la doble advocació de sant Miquel i sant Salvador 1173 Per raons que desconeixem Sant Miquel de Candell passà al segle XIII a dependre de Sant Salvador de Cirà,…

Situada al coll de Can Cuiàs, hi havia una comunitat de donades, l’església de les quals és documentada el 1277 i el 1288 El 1348 Bernat Sarrovira llegà 10 sous al monestir, que, en alguns documents posteriors, és anomenat Sant Joan Salerm El 1361 l’església amenaçava ruïna El 1419 hi havia un benefici a Santa Maria, alguns beneficiats del qual es traslladaren després a Sant Marçal de Molins de Rei Les monges s’havien traslladat a Barcelona el 1450 i el 1466 es fusionaren amb les monges de Montealegre El lloc fou venut al segle XVIII i l’altar de Sant Joan Evangelista fou…

La seva formació musical tingué lloc a l’Escolania de Montserrat El 1689, després del canvi de la veu, ingressà en l’orde benedictí B Saldoni destaca el seu "notable i extraordinari aprofitament" en els estudis musicals, per la qual cosa fou nomenat mestre de l’Escolania i de la capella del monestir, on ocupà, a més a més, diversos càrrecs de responsabilitat, entre els quals el de mestre de novicis Autor de diverses obres litúrgiques i de romanç, que desaparegueren en l’incendi del 1811, resta el testimoni escrit del seu prestigi, que el situava, segons Saldoni, "entre els músics…

Es formà a l’abadia benedictina de Prüm, de la qual arribà a ser prebost i abat l’any 892 Des del 899 fou abat del monestir de Sant Martí de Trèveris Destacà per la seva copiosa obra canònica i litúrgica Escriví un tractat en forma de carta conegut amb el nom d' Epistola de harmonica institutione , consagrat a les entonacions dels cants de la missa i els oficis amb la voluntat de restaurar-ne la puresa Al segle XI se’n feu una versió abreujada amb el títol de Breviarium de musica , que circulà profusament També deixà un complet tonari amb una part molt important del repertori…

Fou monjo al monestir d’Afflighem, prop de Brusselles La seva obra més coneguda, el tractat De musica cum tonario , dedicada a l’abat Fulgenci, també ha estat atribuïda a l’anglès John Cotton, encara que aquesta teoria no és vigent en l’actualitat L’obra està basada en el Micrologus de Guido d’Arezzo, que cita com una autoritat al costat de Plató, Boeci, Isidor de Sevilla o Hermannus Contractus Conté també un tonari i es caracteritza per abordar per primer cop la descripció d’un organum Fou un dels tractats musicals més copiats i citats durant l’Edat Mitjana Se n’han conservat…