Resultats de la cerca

Fill d’una família de fabricants de seda, des de molt petit demostrà el seu interès per la música Durant l’ocupació francesa entrà en contacte amb l' opéra comique , fet que resultà clau en la seva carrera La primera aproximació al gènere fou com a traductor de llibrets, i el seu entusiasme el dugué a escriure la seva primera obra, Der Töpfer 1773, un singspiel que li valgué el reconeixement de Goethe A partir d’aquí començà la seva carrera com a compositor i editor de música, i el 1774 creà una editorial pròpia El 1776 fou nomenat director adjunt al Teatre Theiohil Doebbelin de Berlín, on…

Es matriculà a la Hochschule für Musik de Breslau, on estudià flauta, direcció i composició El 1938 inicià la seva carrera com a solista al mateix temps que començà a fer classes al Mozarteum de Salzburg El 1941 fou contractat com a membre de l’orquestra de l’Òpera de Munic Acabada la guerra, fou professor de la Nordwestdeutsche Akademie de Detmold fins el 1953 A partir del 1950 començà a actuar regularment fora d’Alemanya El 1953 fundà l’Orquestra Pro Arte a Munic, amb la qual feu gires arreu del món També fundà el Festival de Pasqua de Lorda, que dirigí durant vint anys, i fou director…

Estudià a Frankfurt amb A Moodie Cursà estudis universitaris a Berlín i Colònia, ciutat on es doctorà el 1941 amb una tesi sobre la tècnica interpretativa del violí al segle XVIII El 1948 formà un trio amb G Schmid i H Münch-Holland A partir de la dècada dels cinquanta encaminà la seva carrera cap a la direcció orquestral i el 1955 fundà l’Orquestra de Cambra de Magúncia Dirigí la Hochschule de Magúncia del 1953 al 1961, any en què passà a ser professor de música de cambra de la Hochschule de Colònia, on romangué fins el 1987 Enregistrà els quintets de L Boccherini i diverses obres de música…

Estudià a Colònia i a partir del 1907 s’inicià en la música de cambra amb Max Reger A vint anys debutà com a solista al Konzertverein de Viena El 1918 fou nomenat professor de la Hochschule de Berlín i un any més tard fundà un quartet de corda Amb l’adveniment del nazisme abandonà Alemanya i es traslladà a Suïssa 1935, després a Anglaterra i finalment, el 1939, als Estats Units L’any 1950 fundà l’Escola de Música de Marlboro Fou professor, entre d’altres, de Yehudi Menuhin

Fou alumne predilecte de N Porpora, de qui prengué el sobrenom El 1741 es traslladà a Berlín, on fou cantant de cambra de Frederic el Gran, el qual compongué per a ell una cantata profana i les variacions sobre l’ària "Digli ch’io son fedele" de l’òpera Cleofide 1731, de JA Hasse Gaudí de gran prestigi a Alemanya com a cantant d’òpera italiana El 1742 interpretà a Venècia la Statira , de Porpora

Vida Es formà amb WJ Tomášek, reconegut professor de música a la Praga de mitjan segle XIX, i estudià dret a la universitat local Escriví per a diversos diaris i revistes musicals "Neue Zeitschrift für Musik", "Sonntagsblätter", "Wiener Zeitung" i treballà al ministeri de cultura fins que el reconeixement del seu llibre més important, Del bell musical 1854, li obrí les portes de l’ensenyament universitari Fou també un dels promotors de l’estandardització de l’afinació musical Hanslick intentà redefinir allò estrictament musical en la música, l’assumpte musical pur i dur, tant davant les…

Estudià musicologia a les universitats de Heidelberg, Munic -amb A Sandberger- i Leipzig, centre aquest darrer on fou alumne de Th Kroyer i es doctorà el 1927 amb una dissertació sobre la música antiga per a orgue També estudià història de la música i de la literatura, filosofia i economia Fou professor al seminari de musicologia de la Universitat de Königsberg, on obtingué un postdoctorat el 1929, i també impartí classes a les universitats de Bonn 1932-38, Yale 1938-58 i Basilea 1958-64 Fundà 1947 i edità 1947-58 The Yale Studies in the History of Music i la sèrie de partitures Yale…

Format al Conservatori de Música de Colònia, entre el 1924 i el 1930 realitzà estudis de musicologia a la universitat d’aquesta ciutat Fou el redactor dels programes de mà dels concerts Gurzenich, organitzats per la Konzertgesellschaft Societat de Concerts, del 1925 al 1969, activitat interrompuda entre el 1933 i el 1944 Dirigí diversos programes musicals nocturns a la Ràdio de l’Alemanya Occidental entre el 1948 i el 1965 on, el 1951, fundà el primer estudi de música electrònica També es dedicà a la docència i en 1965-71 exercí de professor a la Musikhochschule de Colònia En el seu catàleg…

Estudià a les universitats de Tübingen i Göttingen, i es doctorà a Berlín el 1928 El 1936 emigrà als Estats Units, on ocupà diversos llocs en biblioteques i departaments universitaris Entre els anys 1945 i 1950 dirigí el departament de musicologia de la Southern Methodist University, a Dallas El 1950 s’incorporà a la Universitat de Michigan La seva activitat investigadora girà principalment al voltant de la figura de JS Bach Les seves aportacions més importants són els llibres Bach’s Musical Offering History, Interpretation, and Analysis Nova York, 1945 i The Bach Reader , aquest darrer en…

Es formà musicalment a Frankfurt i a les universitats de Heidelberg, Berlín i Basilea Entre els seus mestres, cal esmentar H Besseler, H Sachs, F Blume, J Handschin i P Hindemith Després d’un període dedicat a l’ensenyament en diverses universitats europees, el 1939 emigrà a l’Amèrica del Nord, on el 1941 esdevingué professor a Berkeley Com a investigador treballà en camps tan diversos com la música anglesa dels segles XIV i XV o la música barroca El seu llibre Música en l’època barroca 1947 fou durant molt temps el principal manual sobre la història de la música d’aquest període