Resultats de la cerca

Marquès d’Alòs, fill de Josep d’Alòs i Bru Fou nomenat tinent general el 1814 i fou ministre de la guerra i interí de marina, del juny de 1819 al març de 1820, de manera que ocupava aquests càrrecs en produir-se la insurrecció de Riego El 1825 fou nomenat capità general de les Balears Fou ben considerat pels mallorquins, però entrà en conflicte amb el bisbe, l’intendent, el comte de Montenegro i alguns eclesiàstics locals aquests el denunciaren a Ferran VII i aconseguiren que fos destituït el 1828 Alòs pogué, però, justificar-se i fou nomenat conseller de guerra

Mercedari 1594, féu els estudis a Valladolid, Toledo i Salamanca Després d’exercir diferents càrrecs de comanador dins l’orde fou elegit mestre general 1622-26 Assistí a les corts de Montsó 1626 i fou elegit bisbe de Solsona el 1630 però no arribà a prendre'n possessió, car el rei el traslladà el mateix any a l’Alguer Sardenya, d’on fou lloctinent general 1631-32 Traslladat a la diòcesi d’Elna 1636, donà una sèrie de decrets el 1637 en pro de la moralitat És autor de dos tractats sobre la manera de fer les corts a la corona catalanoaragonesa

Estudià a la Universitat de Leeds i fou deixeble de RNorrish a Cambridge, amb el qual collaborà en les investigacions encaminades a l’obtenció de reaccions químiques ultraràpides, basades en l’aplicacióde feixos lluminosos ultracurts sobre mostres reaccionants, de manera que es pogguessin determinar els estats intermedis de les reaccions i els seus mecanismes Aquests treballs foren recompensats amb el premi Nobel de química l’any 1967, que compartiren amb l’alemany MEigen S'especialitzà posteriorment en l’estudi de la fotosíntesi Fou president de la Royal Society of London for…

Formà part de l’Escola de París, ciutat on s’establí el 1923 A partir d’aquest moment inicià un procés vers l’abstracció que desenvolupà progressivament, fins que, el 1938, connectà personalment amb WKandinsky i RDelaunay Exposà al Salon des Indépendents, als Salons de Mai i als de Réalités Nouvelles Guanyà el premi Kandinsky el 1948 La seva pintura es caracteritza per la producció d’un espai pictòric compost per formes planes, com si fossin plaques, que s’articulen a la manera d’un mosaic El color és sempre molt càlid, ric i modulat en la seva tonalitat

Amb un gran domini del llenguatge i amb l’ús amesurat de les possibilitats expressives de la parla rural, compongué narracions on un món de misteri i de superstició troba una expressió culta, a la manera d’un Poe rural gallec L’humor, l’expressivitat i la captació matisada de tipus i d’ambients en fan un dels escriptors gallecs actuals més llegits La seva obra narrativa és recollida en els llibres A lus do candil 1953 i Terra Brava 1955, Contos da neboa 1973 i Historias que ninguén cré 1981 També ha conreat el teatre Pauto do demo , 1958

Del 1923 al 1926 acompanyà les grans cantants de blues , entre elles Bessie Smith, després tocà a les orquestres de Walter Page i Bennie Moten, fins que l’any 1935 fundà a Chicago la seva orquestra Com a pianista posseïa un estil potent, ple de swing Fou important com a solista i com a director de la seva orquestra, especialment pels seus arranjaments musicals El seu estil interpretatiu es caracteritzava per la repetició d’una sèrie de riffs , breus frases ritmicomelòdiques a manera d' ostinato , que variava inesperadament amb la introducció d’un acord original i impensat

Estigué al servei del marquès de Los Vélez, al qual seguí en els seus càrrecs de lloctinent de Catalunya 1640-41, d’ambaixador a Roma i virrei de Sicília 1644-47 Conreà la poesia Donaires del Parnaso , 1624 i el teatre, però excellí en el conte, a la manera de les novelle italianes Noches de placer , 1631 Los alivios de Casandra , 1640, i en la novella llarga de tradició picaresca, bé que evolucionada cap a un cert costumisme Las harpías de Madrid 1631, La niña de los embustes 1632, El bachiller Trapaza 1637 i, sobretot, La Garduña de Sevilla 1642

Cantant de cabaret i trompetista de jazz , fou enginyer i periodista, i també es dedicà al cinema Relacionat en certa manera amb el surrealisme i l’existencialisme, dintre de la línia de l’absurd, el seu món de ficcions contribueix a donar una visió desintegradora i corrosiva de la realitat La seva obra causà en el seu moment, un gran impacte Cal destacar-ne les novelles J'irai cracher sur vos tombes 1946, L’automne à Pékin 1947 i L’écume des jours 1947, i les peces teatrals Les bâtisseurs d’empire 1959 i Le goûter des généraux 1964

Treballà un any amb Karel van der Stappen, però es formà d’una manera pràcticament autodidàctica Partí d’un realisme molt minuciós, sovint de tema social, però arribà a un simbolisme estilitzat i pur Fontaine aux agenouillés , 1898, que hom ha relacionat amb les inquietuds estètiques del seu amic Maeterlinck Retirat a Laethem-Saint-Martin 1899, esdevingué el líder de l’anomenada primera escola de Latem Exponent destacat de tot un corrent de l’escultura europea oposada al naturalisme i l’impressionisme rodinià aleshores en voga, influí especialment a Alemanya, en particular…

Rebé del seu pare, també escriptor, una àmplia educació literària Dama d’honor de l’emperadriu Sadako, a la mort d’aquesta 1000 entrà en un convent Intelligent i molt cultivada, d’esperit molt viu i cínic, escriví el Makurna no Sōshi ‘Notes de capçalera’, deliciós recull d’impressions, de judicis, d’estats d’ànim, etc, primera producció anomenada zuihitsu , on no existeix la composició i on tot és escrit a l’atzar de la inspiració, de la impressió, de les circumstàncies, on descriu d’una manera molt brillant i viva la vida de la cort