Resultats de la cerca
Es mostren 3158 resultats
Estamariu

Vista general del poble d’Estamariu amb la serra del Cadí al fons (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat a la part nord-oriental de la comarca El terme d’Estamariu s’estén enterament a la riba dreta del Segre, que fa de límit meridional del terme Passat el lloc de la Quera Nova, el terme pren la direcció N i passa lo Beneïdor 1682 m i el coll de Jou, i després gira en direcció W fins a trobar el curs del torrent del Coll de Jou, que fa de límit fins a la seva confluència amb el riu de Bescaran Des d’aquest punt el termenal pren novament la direcció N resseguint la carena de la serra de Banat, que separa les valls de Bescaran i d’Estamariu El límit s’…
Rasquera
Rasquera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre, estès als vessants orientals de la serra de Cardó.
Situació i presentació El terme de Rasquera, de 51,31 km 2 d’extensió, es troba a l’extrem SW de la comarca, en contacte amb el Baix Ebre Limita al NE amb Ginestar i a l’E amb Tivissa, seguint el curs del riu Sec, mentre la part més accidentada de ponent el separa de Benifallet, del Baix Ebre El límit NW amb Miravet és més imprecís, igual que els límits meridionals, amb Tivenys i el Perelló, ambdós termes ja del Baix Ebre El territori s’estén al sector de l’esquerra de l’Ebre que no arriba a tocar el terme i passa formant un congost pel pas de Barrufemes molt a prop, entre Miravet i…
excursionisme
excursionisme Una excursió de l’Associació Catalanista de Reus (1884)
© Fototeca.cat
Esport
Exercici i pràctica de fer excursions.
L’activitat excursionista nasqué al segle XVIII com a manifestació de les idees filosòfiques, artístiques i científiques que preconitzaven el contacte amb la natura i el descobriment dels seus valors i secrets Al segle XIX, coincidint amb l’interès pel passat històric i pel desvetllament de tradicions i costums, s’estengué l’afany de viatjar En general, però, l’excursionisme es desenvolupà com a activitat collectiva a la darreria del segle XIX, i fou practicat especialment a través d’itineraris muntanyencs, que hom combinava amb l’acampada, amb fins recreatius o científics Més tard, la…
mort
Cos d’un difunt essent momificat per Anubis, déu egipci dels morts i dels funerals
© Corel Professional Photos
Biologia
Filosofia
Literatura
Religió
Dret
Cessació de la vida.
Tradicionalment, la mort havia estat considerada un pas radical i immediat de l’ésser, de la vida, a un estat oposat, caracteritzat per la passivitat i la immobilitat Aquest concepte, d’oposició vida-mort, s’ha anat transformant en virtut dels progressos científics, tècnics i culturals dels darrers temps Actualment, determinar el moment en què hom pot considerar com a definitivament paralitzat el funcionament vital és com més va més complex i problemàtic Abans hom entenia la mort com a conseqüència de l’aturada de les funcions respiratòries Posteriorment i encara aquesta concepció no ha estat…
barbarisme
Lingüística i sociolingüística
Forma lingüística, particularment lèxica, dins una llengua determinada, d’origen estranger i no assimilada.
Quan l’estrangerisme ha estat assimilat i adaptat al sistema de la llengua, sol prendre el nom de manlleu o préstec lingüístic L’ús del terme barbarisme i la distinció del de manlleu no són prou clars i satisfactoris des d’un punt de vista lingüístic pel fet de connotar més aviat aspectes puristes En tot cas, es tracta de fenòmens que han d’ésser considerats dins l’òptica més àmplia de la interferència lingüística Alguns estenen —impròpiament— el mot barbarisme a tot ús incorrecte de la llengua solecisme Barbarismes freqüents Barbarisme → Forma correcta abarcar → abastar, abraçar,…
Sacramentari gregorià (ms. 41)
Art romànic
Foli 50v del ms 41, amb la representació de l’escena de la Crucifixió, que destaca per la intensitat dels colors ECSA - J Colomé Missal compost per 130 folis 23,5 × 18,5 cm, escrits en lletra francesa de mitjan segle XII, a una columna de 20 línies i amb caixa d’escriptura 17 × 13 cm, de la qual encara queden marques traçades amb un instrument punxant Al llarg del text hi ha petites inicials calligràfiques en tinta vermella i blava i rúbriques en vermell, per a indicar l’inici dels fragments més importants En el foli 1, en blanc, una mà posterior hi va escriure els mots “Fo estimat XXXII sous…
L’apoteòsica visita de Franco a Sabadell
Quan aquell matí de gener —coincidint amb el tercer aniversari de la conquesta de la ciutat per les tropes nacionales —, i en el marc d’una visita a Catalunya, Francisco Franco entrà a Sabadell amb un ampli seguici d’autoritats —ministres, capità general i governador civil, entre d’altres—, enmig d’un espectacular desplegament de mesures de seguretat, el sentiment generalitzat fou d’estupefacció On era el Sabadell republicà i catalanista de pocs anys abans Què n’havia quedat del gros de la combativa militància sindicalista que havia portat el seu màxim dirigent Josep Moix i Regàs al ministeri…
Els nous barris obrers: el cas de Torre-romeu
Partit de futbol a Torre-romeu Sabadell, 1958 AHS-Coll A García / JCL En el procés d’industrialització de la postguerra, els barris obrers de Sabadell van créixer per primera vegada lluny del centre, a la perifèria de la ciutat, amb un predomini quasi absolut d’immigrants procedents, especialment, de terres andaluses En només vint anys, pràcticament es doblà la població de la ciutat, la qual cosa provocà un greu problema d’habitatge Ja durant els anys quaranta es van construir coves i barraques als marges del riu Ripoll i a l’esplanada de Sant Nicolau es tractava d’un sector de l’anomenat “…
Els símbols religiosos: Montserrat i sant Jordi
Si durant la Renaixença cristallitzaven els símbols polítics d’identitat, també ho feien, en un procés molt semblant, els religiosos Els dos més rellevants foren Montserrat i sant Jordi Gravat commemoratiu del Millenari de la Mare de Déu de Montserrat, 1880 MFM / GS La muntanya, el monestir benedictí i la Moreneta han esdevingut un focus potent d’identitat, que ha convertit Montserrat en el santuari nacional per excellència Hom pot veure’n el procés Segons Anselm Albareda i Ramoneda, cal cercar els orígens del monestir en una ermita que existia a la muntanya des de temps molt antic, dedicada…
Luciano Berio
Música
Compositor, director i professor italià.
Vida Procedent d’una família amb tradició musical, en finalitzar la Segona Guerra Mundial inicià els seus estudis de composició al Conservatori de Milà amb Gherini, la influència del qual es feu palesa en les primeres obres, com ara el Concertino 1949 El 1950 es diplomà i es casà amb la soprano Cathy Berberian, circumstància que determinà el desenvolupament de la seva obra vocal El seu encontre amb L Dallapiccola li permeté un primer contacte amb el serialisme Parallelament, s’interessà per la música electroacústica a través de les primeres composicions per a cinta realitzades per Otto…