Resultats de la cerca
Es mostren 22529 resultats
botulisme
Patologia humana
Forma greu d’intoxicació produïda per la ingestió d’aliments que contenen la toxina botulínica
, produïda pel clostridi
, bacteri que es troba en el sòl i en el tracte intestinal dels animals domèstics.
Els casos de botulisme humà són causats pel creixement del microbi sota condicions anaeròbiques en aliments crus o en conserva, sobretot de carns o de vegetals com les de llegums Entre altres factors, el pH és determinant per al creixement del clostridi productor de la toxina, de tal manera que a un pH inferior a 4,5 el creixement del bacteri és impossible en qualsevol aliment Per aquesta raó, en tecnologia alimentària, hom divideix tant els processos d’esterilització i les especificacions legals dels tractaments com la manipulació dels aliments en condicions estipulades per a aliments de…
ceba
Bulb de la ceba
© Fototeca.cat
Horticultura
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, potencialment biennal, amb un únic bulb gran, de forma ovoide, rodona o deprimida segons les varietats; amb fulles cilíndriques fistuloses i tija florífera de 60 a 120 cm d’alçària, dreta, fistulosa, fusiforme, que duu a l’àpex una umbel·la globulosa de flors blanques llargament pedicellades.
En ésser tallat, el bulb desprèn un oli volàtil sulfurat que produeix llagrimeig per irritació de la conjuntiva La ceba és una de les plantes més conegudes i apreciades als països mediterranis, on el bulb entra en la composició de la majoria dels menjars i és pres de moltes maneres sofregit, estofat, bullit, escalivat, cru, etc també té fama com a planta medicinal, i ha estat usada en el tractament de l’asma, l’ascites, la diabetis, la hidropesia, la hipertensió, etc Originària de l’Àsia central, ja era conreada pels caldeus vers el 2000 aC Planta de fàcil conreu, prefereix els…
Amon
Mitologia
Déu de l’Egipte antic, el nom del qual significa ‘l’ocult’.
D’origen obscur, adquirí relleu a partir de la dinastia XI, en la qual ja apareix associat al Sol Amon-Ra La seva història ulterior demostra la interrelació existent, a l’antiguitat oriental, entre un territori i la seva divinitat principal Déu només de Tebes durant el segon Període Intermedi, passà al primer pla arran de la victòria dels tebans sobre els hikses i ocupà un lloc de privilegi en el panteó, a més d’ésser déu nacional, a partir de l’expansió de la dinastia XVIII, tebana, a Síria-Palestina i Núbia Aquest fet repercutí en el camp religiós fou dotat d’una complexa…
Thomas Becket
Cristianisme
Arquebisbe de Canterbury (1162-70).
Era d’origen normand Es formà a Merton Priory Survey i a París Fou nomenat canceller reial per Enric II Plantagenet 1154 En aquest càrrec confirmà els seus dots de diplomàtic i d’administrador El 1162 el rei el féu elegir, en contra de la seva voluntat, per a la seu primada anglesa, de la qual ja era ardiaca El canvi de vida que es produí en ell l’enfrontà amb el rei per la llibertat de l’Església i rebutjà les constitucions de Clarendon 1164 Malgrat la manca de base de totes les acusacions, en el sínode de Northampton els bisbes, forçats pel rei, el condemnaren, però el papa…
Santa Eugènia de Vila-romà (Palamós)
Art romànic
L’església parroquial de Santa Eugènia de Vila-romà és situada al nucli conegut com Sant Joan de Palamós, cap de l’antic terme de Vila-romà i posterior municipi de Sant Joan de Palamós, el qual fou agregat al de Palamós l’any 1942 Fins l’any 1428 la població de Palamós depengué de la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà L’any 1163 en una butlla del papa Alexandre III hom confirmava l’alou de “ villa Romaní” al monestir de Sant Feliu de Guíxols En una sentència arbitral de l’any 1191 s’esmenta l’ “ecclesiam Sanctae Eugeniae” La “ capellae de Villaromano ” és esmentada en el testament del…
Sant Bernabé d’Ares (Cabó)
La vila d’Ares és esmentada en documents dels anys 1068, 1080, 1090 i 1162 —el castell ja ho era l’any 1027, com a límit pel nord d’un alou de la vila de l’Ametlla—, formant part de la vall de Cabó, domini de la família Caboet i, després del 1185, per l’enllaç matrimonial entre aquesta casa i la de Castellbò, del vescomtat de Castellbò, que gaudia de la jurisdicció criminal i alta, mentre que la jurisdicció civil i baixa era exercida pel capítol d’Organyà Així, en cas de pena pecuniària, la vescomtessa en rebia una meitat i el capítol l’altra Al segle IX el monestir de Sant…
Castell d’Alió
Art romànic
Es tenen poques referències directes d’aquest castell, avui desaparegut, que en altre temps presidí el poble d’Alió La primera referència documental del lloc d’Alió és de l’any 1154, quan en la butlla promulgada pel papa Anastasi IV en què es confirmaven les propietats de l’església de Tarragona surt esmentada ja l’església d’Alió Tot i això, a mitjan segle XII aquesta zona encara no devia estar completament repoblada, atès que el lloc d’Alió fou cedit l’any 1174 per l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Torroja, a Ponç de Bruguera per tal que el repoblés El 1205 un fill de l’…
Castell de Figuerola (Isona)
Art romànic
En relació amb els castells d’Orcau i de Basturs, existents ja al segle XI, el castell de Figuerola es presenta com una construcció tardana, empresa per iniciativa comtal en una segona fase del procés de feudalització En el seu testament sacramental publicat l’any 1071, Ramon Miró d’Orcau deixà Figuerola a la seva muller Maria i disposà que a la seva mort passés al seu fill Pere Pere Ramon i el seu germà Gerbert devien haver mort abans de 1111-12, en què el tercer germà, Tedbald Ramon, qualificat de “ domnum principem Orchaliensis castri ” rebé en feu la vila de Figuerola de mans…
Sant Fruitós de Montjuïc (Barcelona)
Art romànic
La capella de Sant Fruitós ja existia a mitjan segle XI, fet esmentat en un document de l’any 1048 pel qual el levita Bonfill, abans de peregrinar al Sant Sepulcre de Jerusalem, féu testament aquest testament, després de la seva mort el 1051, fou jurat sobre l’altar de Sant Pancraç de l’església de Santa Maria del Pi en l’acta testamentària consta que Bonfill tenia un alou a Montjuïc, vora Sant Fructuós, i ordenà que fos venut Aquesta església, que figura esmentada en les afrontacions territorials d’alguns documents de l’onzena centúria com a sanctum Fructuosum , al lloc de monte…
Vila medieval de Claret (Santpedor)
Art romànic
Aquesta vila també és de les que hom ignoraria si no fos per les convincents dades documentals, car l’aspecte actual dels voltants de l’església no dona peu a pensar que s’hi havia aixecat una vila fortificada entorn de la sagrera documentada el 1130, que ja aleshores tenia cases edificades La primera dada que cita la vila de Claret és del 1168 el 1252 torna a aparèixer amb cases que afronten amb altres cases i amb un carrer, i el 1259 fins i tot amb un nom callo de Poallo Aquesta vila havia estat promoguda per una família de cavallers que prengueren el cognom de Claret Dos…