Resultats de la cerca
Es mostren 8535 resultats
Rafael Benet i Vancells
Pintura
Pintor i tractadista d’art.
Deixeble de Francesc Galí i del seu oncle Joaquim Vancells, formà part de l’Agrupació Courbet 1919, de Les Arts i Els Artistes, i fou fundador del Saló de Montjuïc President del Cercle Artístic de Sant Lluc 1928-30, exposà a Barcelona, Madrid, Amsterdam, Lisboa, Londres, Berlín i Nova York Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i corresponent de l’Academia de San Fernando El govern francès el nomenà Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres el 1959 Els seus quadres, ben elaborats, amb temes de figures i paisatges, són exquisides…
Sant Martí de Tous
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Tous Inicialment tingué funcions parroquials, les quals encara manté en l’actualitat Les primeres notícies sobre el terme del castell de Tous corresponen a l’any 960, data en què el comte Borrell donà a l’església de Sant Pere de Vic i al bisbe Ató un alou amb el castell de Tous, situat al comtat de Manresa, al terme del castell de Montbui L’església amb les funcions parroquials es documenta en una llista de parròquies datable entre els anys 1025 i 1050, on figura la parròquia de Tous L’advocació de l’església de forma…
Sepultures alt-medievals del Vilar (Sant Pere de Ribes)
Art romànic
En un camp anomenat el Vilar, dins la finca de Can Mercer de la Penya, situada uns 2,5 km del nucli urbà de Ribes, en direcció est, van aparèixer l’any 1900 restes humanes El 1956 es van trobar les restes d’una possible tomba El 1978, en aparèixer una tomba fortuïtament, es decidí fer una ràpida excavació duta a terme per Benjamí Costa, Jaume Gabaldà, Josep, Magí i Xavier Miret i Eduard Riu de la Universitat de Barcelona Es trobaren dues tombes, les quals tenien unes característiques molt similars Totes dues foren excavades a la mateixa terra, amb una planta no gaire regular Eren orientades W…
Fons d’art romànic del Museu Municipal d’Alcover
Art romànic
El museu El Museu Municipal d’Alcover va ser creat el 1970 i té la seu actual a Ca Batistó, en un edifici que manté encara elements arquitectònics medievals com els arcs gòtics de la planta baixa El seu fons comprèn mostres de paleontologia, arqueologia, numismàtica, armes, arts decoratives i etnologia local Pel que pertoca al període medieval cal destacar dues peces escultòriques de factura romànica MaCC Mènsula Mènsula a dalt amb un cap d’animal, i capitell a baix amb una senzilla decoració incisa procedent de la casa Cesari d’Alcover ECSA - I Companys Procedència desconeguda Datació segle…
Louis Marchand
Música
Compositor, clavecinista i organista francès.
A catorze anys era organista de la catedral de Nevers Cap al 1689 s’establí a París, on esdevingué un virtuós molt admirat Entre el 1703 i el 1707 fou organista a Saint-Honoré, i a partir del 1708, un dels organistes del rei, tot ocupant la plaça que havia deixat vacant GG Nivers Entre el 1713 i el 1717 realitzà diverses gires per Alemanya, on tocà davant l’emperador i diversos prínceps electors El 1717, s’organitzà a Dresden una competició d’orgue entre Marchand i JS Bach, però Marchand no s’hi presentà, possiblement per por dels resultats Tornà a París, a l’església dels Cordeliers, on…
Angelo Tarchi
Música
Compositor italià.
Estudià amb L Fago, N Sala i N Tarantino al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, ciutat on estrenà la seva primera òpera, L’archetiello , el 1778 Tres anys més tard es traslladà a Roma per a la representació de les seves òperes A partir d’aquest moment viatjà molt per a fer conèixer la seva obra Fou un període molt productiu per a Tarchi, durant el qual estrenà entre quatre i sis òperes cada temporada, indiferentment de gènere buffo o dramàtic En 1786-87 presentà al Teatro alla Scala de Milà quatre títols nous, entre els quals Il Conte di Saldagna 1787, la seva obra més apreciada…
Giovanni Marco Rutini
Música
Compositor italià.
Estudià amb FN Fago, L Leo i VA Pagliarulo al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols El 1748 es traslladà a Praga, on fou mestre de clavicèmbal El ressò que aconseguí li permeté d’exhibir-se durant els anys següents a les corts de ciutats com Dresden i Berlín Des del 1758 visqué a Sant Petersburg, on les seves composicions i òperes foren molt apreciades El 1761 tornà a Itàlia i es casà a Florència Entre el 1762 i el 1777 compongué catorze òperes, entre les quals destaquen I matrimoni in maschera 1763 i, sobretot, L’olandese in Italia 1765, que del 1765 al 1770 fou representada als…
Johann Melchior Molter
Música
Compositor alemany.
Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, professor i cantor a Tiefenort Posteriorment assistí al Gymnasium d’Eisenach, on JS Bach també havia estat estudiant Formà part del Chorus Symphoniacus sota la direcció del cantor JC Geisthirt, que li donà a conèixer els corrents musicals que es cultivaven a Turíngia en aquell moment El 1717 entrà, com a violinista, al servei del marcgravi Carles Guillem de Baden-Durlach, el qual l’envià a Itàlia perquè es formés en l’estil italià Entre el 1719 i el 1721 residí a Venècia i Roma i, segurament, conegué compositors com A Vivaldi, T Albinoni i A…
Kara Abul’faz ogly Karajev
Música
Compositor àzeri.
Començà els seus estudis musicals a l’Escola Tècnica de Música de Bakú 1930-35 i posteriorment ingressà al Conservatori de l’Estat de l’Azerbaidjan, on fou deixeble, entre d’altres, d’U Hajiveyov En aquest període escriví les primeres composicions i s’inicià en l’estudi del folklore del seu país L’interès per la música popular el portà, el 1937, a encapçalar una expedició per a compilar cançons i danses d’algunes regions de l’Azerbaidjan El 1938 es traslladà al Conservatori de Moscou, i tingué D Šostakovič 1942-46 com a mestre particular El 1945 escriví la seva primera òpera,…
Francisco de Peñalosa
Música
Compositor castellà.
El primer document referit a aquest compositor data del 1498, en què el jove Peñalosa fou acceptat com a cantor a la capella musical de Ferran el Catòlic L’any 1511 fou nomenat mestre de capella de l’infant Ferran d’Aragó El seu nom continuà en els registres de la casa reial d’Aragó fins el 1516 El seus serveis foren recompensats amb una canongia a la catedral de Sevilla, atorgada el 1517, que no arribà a ocupar i que fou la causa de diversos litigis amb el capítol Després de la mort de Ferran, marxà a Roma, on s’establí entre el 1517 i el 1525 De retorn a Sevilla, ocupà el càrrec de tresorer…