Resultats de la cerca

Llicenciat en dret i doctor en ciències econòmiques, el 1965 guanyà la càtedra de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona i fou degà de la seva facultat 1970-73 i 1979-84 director de l’obra collectiva El desarrollo industrial de Cataluña 1968-70 i de la revista Cuadernos de Economía , fundà l’Institut d’Economia Regional Regidor de Barcelona 1979 i diputat al Parlament català per Esquerra Republicana de Catalunya 1980 i 1984, renuncià a l’escó el 1984 en ésser nomenat conseller d’indústria i energia de la Generalitat de Catalunya, càrrec al qual renuncià el 1987 en ésser elegit…

El 1906 fou becat per l’ajuntament de Barcelona per a estudiar les darreres experiències pedagògiques als EUA, on estigué un temps a la Universitat d’Urbana estat d’Illinois, i, el 1908 passà a estudiar a la Universitat de Chicago També fou secretari del Museu d’Història Natural de l’Escola d’Educació de la mateixa universitat Durant la seva estada als EUA publicà a La crònica de Valls , diversos articles sota l’epígraf de Cròniques quinzenals nord-americanes La Societat d’Atracció de Forasters el nomenà, el 1909, corresponsal general de la revista als Estats Units De nou a Barcelona, el…

Metge pediatre 1953, ingressà al PSUC el 1959 i desenvolupà una intensa activitat clandestina en el si del partit, de l’Assemblea de Catalunya i del Consell de Forces Polítiques, a desgrat de diversos empresonaments 1962-65, 1973 Elegit secretari general del PSUC el 1977, la momentània derrota de l’eurocomunisme en el V congrés provocà la seva dimissió el 1981, bé que tornà al càrrec l’any següent, arran del VI congrés, i hi fou reelegit el 1985 en el VII congrés, per abandonar-lo el 1986 Fou diputat al Congrés de Madrid 1977-78, conseller de la Generalitat de Catalunya 1977-80,…

Heretà del seu cosí Renat de Nassau-Breda el principat d’Orange 1544 Educat per l’emperador Carles V, el serví com a diplomàtic i fou nomenat membre del consell d’estat 1555 i governador i lloctinent d’Holanda, Zelanda i Utrecht A poc a poc s’apartà de la política intolerant de Felip II de Castella envers els Països Baixos, i el 1568, després de la revolta de diverses ciutats de Flandes, fou citat al Tribunal de la Sang i li foren confiscats els béns El mateix any atacà, sense èxit, l’exèrcit del duc d’Alba i es refugià a Alemanya Sostingué els hugonots 1569, que l’ajudaren en la lluita…

Net d’Eduard III i fill de Joan, duc de Lancaster, fou comte de Derby 1377 i duc de Hereford 1397 El 1399 succeí el seu pare en el ducat de Lancaster, i aquell mateix any, per problemes amb el duc de Norfolk i per la seva oposició a Ricard II, hagué d’abandonar el país, i li foren confiscades les propietats Però canalitzà l’oposició existent contra el rei i, amb l’ajut de la cambra dels comuns, partidària dels Lancaster, aconseguí de fer-lo abdicar i es proclamà rei d’Anglaterra Malgrat tot, la seva posició era feble, i es produïren revoltes en tots els punts conflictius del regne una…

El seu àmbit d’actuació és aquest municipi i la subcomarca del Baix Gaià L’òrgan màxim de representació és l’assemblea general de socis i el consell rector Acull uns 360 socis, així com la collaboració d’investigadors també es beneficia dels intercanvis amb més de trenta centres d’estudi El Centre se subdivideix en diverses seccions i disposa d’un arxiu i una biblioteca amb més de 3 000 volums També publica les revistes Estudis Altafullencs i L’Oliverot , així com una collecció de monografies Els seus orígens es remunten al 1965, any en què un grup de joves del municipi crearen…

Mariscal de camp de Lluís XIII Iniciada la Guerra dels Segadors 1640, participà en la defensa del coll de Balaguer, i després en la de Barcelona, contra les tropes reials En recompensa als seus serveis rebé el títol de vescomte d’Illa 1642 Ambaixador de la Generalitat a la cort francesa amb Martí Viladamor, l’acceptació per part seva de les clàusules de la pau de Münster 1648, que contravenien les instruccions donades pels consistoris catalans, motivà la seva inhabilitació per a l’exercici de cap càrrec al Consell de Cent i a la Generalitat Participà en les lluites contra el…

Creat l’any 1980 amb el nom de Direcció General de l’Esport, el primer responsable fou Josep Lluís Vilaseca, que ocupà el càrrec fins el 1995 i que facilità la creació del CAR de Sant Cugat el 1987 Li correspon exercir les funcions que li assenyala la Llei de l’esport de Catalunya i alhora dirigir, mitjançant el Consell Català de l’Esport, la política esportiva de Catalunya Té com a objectius l’increment de la pràctica de l’activitat física, els esports de lleure i de competició, la millora dels nivells quantitatius i qualitatius de les àrees que donen suport a la pràctica…

Practicà el tennis i el 1941 entrà a la directiva del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 El 1950 participà per primera vegada en una prova automobilística, com a copilot de Ramon Alegre a la cursa de regularitat de Cardedeu Posteriorment, fou pilot d’alguns rallis i curses de resistència Fou jurat de diversos rallis, però destacà com a comissari tècnic de rallis, com en el de Catalunya i Costa Brava, les pujades al Montseny, Rabassada i Prades, diverses proves en circuit de Fórmula 1, 2 i promoció, i les sortides del Ralli París-Dakar i Montecarlo des de Barcelona Fou un dels fundadors del…

Membre de l’Agrupació Excursionista Pedraforca des del 1940, a partir del 1954 collaborà en l’organització d’alguns rallis internacionals d’arreu d’Europa El 1957 es vinculà a la Unió Excursionista de Catalunya UEC, que presidí 1972-78, i dirigí l’Arxiu Bibliogràfic des del 1968 Fou redactor en cap de la revista de la UEC 1961-69 i de Vèrtex fins el 1995 Publicà Tres Escoles d’Escalada 1971, Cultura excursionista 1998, Els primers excursionistes barcelonins per terres andorranes 2000 i Víctor Balaguer en el centenari de la seva mort 2001, i formà part del Consell Assessor de la collecció “…