Resultats de la cerca

Inicià els estudis religiosos a Dax, i més tard estudià a les universitats de Saragossa 1596 i de Tolosa, al Llenguadoc Fou ordenat de sacerdot el 1600 El 1609 s’escapà i anà a Roma Fou capellà de Margarida de Valois i preceptor dels fills del comte de Gondi 1613 Seguí l’espiritualitat de Berulle, i vers el 1615 decidí abandonar tots els càrrecs i dedicar-se a servir Déu a través dels pobres El 1617 fundà la primera confraria de caritat, i el 1619 fou nomenat capellà general de les galeres Amb l’ajut de la comtessa de Gondi formà un equip de sacerdots per a l’apostolat rural, que es denominà…

El poble de Rocallaura és situat dalt d’un turó de la serra que fa de partió de la vall del Maldanell amb els fondos que baixen del Belltall L’església parroquial de Sant Llorenç de Rocallaura, que centra l’actual nucli de població, havia format part en un primer moment del bisbat de Vic tanmateix, entre els anys 1146 i 1154 fou cedida pel prelat vigatà a la mitra de Tarragona, en el reordenament de la diòcesi fet sota l’arxiepiscopat de Bernat Tort Posteriorment, Sant Llorenç de Rocallaura figura en la relació d’esglésies que contribuïren a la dècima papal recaptada els anys 1279 i 1280 a l’…

El castell d’Anglès no surt documentat fins al 1242 tanmateix, durant el segle XII hi ha esments de senyors d’aquest lloc L’any 1122, Ramon Arnau d’Anglès va rebre en feu del bisbe de Girona el castell de Sant Sadurní L’any 1155, segons Botet i Sisó, Berenguer d’Anglès evacuà en el bisbe gironí les exaccions que retenia injustament a les parròquies de les Planes, les Encies, Sant Iscle de Colltort i Camós Segurament aquesta era la zona d’influència d’aquests senyors El 1166, Berenguer d’Anglès era feudatari del vescomte de Girona, Guerau Ponç II L’any 1242, Guerau de Cabrera…

Estudià a la Universitat de Barcelona i s’hi llicencià el 1949 fins el 1954 fou metge de l’Hospital Clínic i professor ajudant de la facultat de medicina A partir del 1961 exercí com a metge de zona de la Seguretat Social Del 1970 al 1975 fou cap del servei de medicina interna de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona Membre de la Societat Catalana de Biologia i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, ideà i presidí el Comitè d’Informació i Documentació Sanitàries, fou el principal ponent de “Funció social de la medicina” del Xè Congrés de Metges i Biòlegs 1976 i, vicepresident del XIIè 1984 fou…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1904 Aquell mateix any estrenà i publicà la seva primera obra i la més significativa,  La morta , d’influència ibseniana i ambient negre i malaltís Després escriví Claror de posta 1905, peça de vague ressò maeterlinckià i no tan reeixida El 1907 feu una incursió en el teatre líric amb El mestre , musicada per Enric Morera Posteriorment es decantà cap a la moda de l’anomenada “alta comèdia”, en la qual s’havia iniciat el 1905 amb Comèdia d’amor En aquesta línia se situa bona part de la seva extensa producció posterior, amb…

Inicià la seva carrera amb obres de caire religiós Gràcies al gran duc Leopold de Toscana pogué perfeccionar els seus estudis amb Giuseppe Sarti El 1780 escriví una òpera, Quinto Fabio , per a la ciutat d’Alessandria Itàlia dos anys més tard esdevingué conegut amb L’Armida abbandonata i Adriano in Siria , òperes en les quals no s’apartà de l’estil napolità, aleshores celebrat a Europa, i que li valgué una invitació per a anar a Londres 1785, on durant un any fou compositor de cort de Jordi III S'establí a París 1786 escriví una cantata — Amphion , 1787— per a la lògia maçònica a la qual s’…

Vida i obra Estudià a l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Madrid Participà activament en diversos actes culturals a la seva ciutat natal de Sitges El 1914 fundà, amb Miquel Utrillo, la revista La Cantonada Cant d’en T Catasús i tonada d’en M Utrillo , de la qual només sortí un número Publicà poemes a revistes i diaris, com Joventut , El Eco de Sitges , Pèl & Ploma , La Revista , L’Amic de les Arts , El Poble Català , Arc Voltaic  i Un Enemic del Poble , entre d’altres Amb motiu de les seves noces, els amics li oferiren un volum que aplegava algunes de les seves poesies De l’hort i de la…

Nat dins una nombrosa família que acabà en una dura misèria, menà una vida plena de dificultats, agreujades per la pèrdua gradual de la vista Educat en collegis regits pels jesuïtes, abandonà el catolicisme cap a vint anys Des del 1904 residí, ensenyant anglès o fent periodisme, a París, a Trieste i a Zuric Admirador d’Ibsen, en féu un parell de versions Fou promogut per Ezra Pound, i sovint pogué sobreviure gràcies a ajuts i a algun mecenatge generós Artista rigorós, lliurat a un treball exigent, és un dels innovadors, pel que fa a la creació lingüisticoestilística, més radicals i més sòlids…

La seva família es traslladà a Pest quan ell encara era un infant i aviat començà els seus estudis de violí Els seus ràpids progressos li permeteren, a l’edat de set anys, fer el primer concert El 1839 s’inscriví al Conservatori de Viena, on fou alumne de M Hauser, G Hellmesberger i J Böhm El 1843 es traslladà a Leipzig per estudiar amb F Mendelssohn, M Hauptmann i F David, i aquell mateix any debutà amb l’Orquestra del Gewandhaus, d’aquesta ciutat El 1844 debutà a Londres amb el concert per a violí de Beethoven sota la direcció de Mendelssohn, i el 1850 fou nomenat primer violí a Weimar sota…

Filla de Ferran VII i de Maria Cristina de les Dues Sicílies Proclamada reina a tres anys, fou declarada major d’edat a tretze Durant la seva minoritat actuà de regent —reina governadora— Maria Cristina, fins el 1840, i del 1840 al 1843 el general Espartero La primera regència coincideix amb la primera guerra Carlina , motivada precisament pel fet que l’oncle d’Isabel, Carles Maria Isidre, pretenia el tron En aquest període liberal se succeïren la Dècada Moderada 1844-54, representada per Narváez, i, després de la Vicalvarada , el Bienni Progressista 1854-56, la reacció moderada 1858-64 i…