Resultats de la cerca
Es mostren 4811 resultats
Sant Miquel de Gallifa
Vista de la façana de l’església de Sant Miquel de Gallifa
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Sant Boi de Lluçanès, al límit amb el municipi de Sora, als vessants orientals de la muntanya dels Munts, que centra un petit veïnat, del terme de Sant Boi.
És documentada des del 1150 És a cura dels amos del mas de Gallifa, que l’han restaurada recentment És una edificació romànica segle XI, amb la nau i el campanaret modificats un xic més tard
Sant Miquel
Llogaret
Llogaret (160 h agl [1970]) del municipi de Bellver de Cinca (al sector de la Llitera actualment aragonès), a l’E del terme, vora el límit amb el de Vilanova d’Alpicat (Segrià).
Santa Magdalena de Ribalera
Santuari
Medicina
Santuari i antic hospital del municipi de Farrera (Pallars Sobirà), al límit amb els de les Valls de Valira i Montferrer de Segre (Alt Urgell), a la Ribalera, a la dreta del Romadriu.
És situat al centre del bosc de Santa Magdalena , que té més de 20 km de llarg, és poblat de pins, avets i bedolls i té una superfície de 8 000 ha
Sant Agustí
Barri
Barri residencial de Palma (Mallorca ), a la costa, al límit amb el terme de Calvià, dins el qual es troba el nucli més antic de Cas Català, amb el qual forma una conurbació.
S'inicià com a barri d’estiueig des del començament del segle XX El 1910 s’hi construí un oratori dedicat a sant Agustí, el qual donà nom al barri El seu creixement feu que el 1934 esdevingués vicaria in capite dependent de la parròquia de Gènova una nova església fou construïda en 1962-65 Dotat d’un petit club nàutic, és una zona eminentment turística i de cases amb jardí, amb un nucli important de població estrangera
la Rubiola
La caseria de Rubiola forma un agrupament de cases a ponent del terme de Veciana
© Fototeca.cat
Caseria
Masia
Església
Masia, església dedicada a Santa Llúcia, del segle XVI, i caseria del municipi de Veciana (Anoia), a l’W del terme, al límit amb la Segarra, dins l’antic terme de Montfalcó Gros.
el Ròvol
Riu
Riu del Rosselló, que neix al sector marítim de les Corberes, entre el pas de l’Escala i el Montoliu de Perellós, al terme d’Òpol i Perellós, al límit amb el Llenguadoc.
Aflueix, per l’esquerra, a l’Aglí, poc abans de Ribesaltes
el Perapertusès
Comarca del Llenguadoc, Occitània, al límit amb la Fenolleda, de la qual és separada per la línia de crestes que forma la carena principal de les Corberes, a llevant del roc de Querbús.
Comprèn la capçalera de l’Aglí on es troba l’antic monestir de Santa Maria de Cubera, que penetra a la Fenolleda travessant les Corberes per les gorges de Galamús i el curs alt del Verdoble amb el seu afluent per l’esquerra, la riera de Torgau, que penetra al Narbonès històric, travessant el mont Tauch per les gorges de Padern De fet, però, encara que fora dels límits històrics, els termes de Passiols i de Tuixà són també considerats de la comarca, que té precisament Tuixà com a centre més important El centre de l’antic pagus o vescomtat del Perapertusès era el castell de…
la Muga Torta
Congost
Congost de la vall de la Muga, entre les confluències amb el Rimal i el riu d’Arnera, al límit dels termes de Sant Llorenç de la Muga i de Darnius (Alt Empordà).
la Móra
Parròquia
Antiga parròquia (Sant Andreu) del municipi de Navès (Solsonès), a la vall d’Ora, sota els cingles de Travil, al límit amb el Berguedà, Depèn de la parròquia de la Vall d’Ora.
Mont-roig de Tastavins
Municipi
Municipi del Matarranya, al límit amb els Ports, a la depressió morfològica de l’Ebre, estès a l’esquerra del Tastavins i accidentat pels darrers contraforts dels ports de Morella (1.201 m alt).
Una gran part del territori és ocupat per pinedes i alzinars L’agricultura és predominantment de secà 1333 ha Representen el 16,8% de la superfície del terme i són destinades a cereals, vinya, oliveres, ametllers i llegums El regadiu es limita a unes 70 ha La major part del terme 6623 ha són terres boscades, pinedes, alzinars, carrasques i pastures Hi ha dues manufactures derivades de la fusta 70 treballadors Hi ha producció de mel La ramaderia consta d’uns 300 caps de bestiar de llana, uns 40000 caps d’aviram i uns 12000 porcs Havien estat tradicionals la confecció de teixits de llana i la d…