Resultats de la cerca
Es mostren 686 resultats
diatònic | diatònica
Música
Dit d’un gènere de la música grega, oposat al cromàtic i a l’enharmònic, en el qual l’escala era dividida en cinc tons i dos semitons.
lirisme
En poesia, prosa, pintura, música, etc, mode d’expressió en el qual predominen el valor líric —entès com a pura subjectivitat— i els tons afectius, sentimentals i emotius.
calent | calenta
Pintura
Dit dels tons de color inclosos en l’espectre electromagnètic visible entre la longitud d’ona de 5 000 Å (verd groguenc) i 7 500 Å (vermell fosc).
Una gamma de colors o un quadre són calents quan hi ha un predomini de colors i matisos grocs, taronges, marrons o vermells
Els esciènids: corballs i reigs
Entre els esciènids, el corball de roca Sciaena umbra és potser l’únic que es pot trobar en substrat de roca, tot i que prefereix, com els altres, els fons sorrencs És una de les espècies més apreciades d’aquests ambients rocosos, on es veu fent grups d’uns quants individus Són molt característics els radis espinosos que té a l’aleta anal i el color blanc de les aletes pelvianes La línia lateral, molt marcada, arriba fins al final de l’aleta caudal Xavier Safont/M Alba Camprubí La família dels esciènids reuneix espècies de cos fusiforme o oblong, més o menys comprimit, amb escates de tipus…
Talpó muntanyenc
El talpó muntanyenc Microtus agrestis és molt semblant al talpó dels prats M arvalis Té les orelles pràcticament cobertes pel pelatge i amb les vores poblades de pèls llargs La coloració del dors és de tons marró vermellós o foscos, i menys grisosos que en el talpó dels prats Les mesures corporals són les següents 102,5-123 mm de cap i cos, 28,5-44,5 mm de cua, 16-20 mm de peu posterior, 10-12,5 mm d’orella el pes és de 21,5-41,5 g Eduardo Saiz És un arvicòlid de dimensions mitjanes i de forma compacta Té el cap ample i el musell rom, i la cua fa aproximadament un terç de la seva longitud…
canviant
Pintura
En representacions pictòriques de roba o vestits, efecte produït pintant els tons foscs amb el color complementari del to clar; hom obté així unes gammes cromàtiques riques en varietat.
Sant Martí d’Urtx
Art romànic
Situació Aspecte de l’església de Sant Martí, resultat de nombroses refaccions ECSA - Rambol Aquesta església és la parròquia del poble d’Urtx, situat al raiguer del serrat de les Planes Mapa 36-10 217 Situació 31TDG104935 Urtx és situat a 6 km al sud de Puigcerdà per la carretera N-152 RMAE Història Aquesta parròquia, que no apareix en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, era una possessió del priorat canonical de Santa Maria de Serrabona Ensems que l’església d’Ur, havia estat donada a l’esmentat priorat de Serrabona el 1119, en temps del bisbe Ot Aquesta dependència és…
música de Laos
Música
Música desenvolupada a Laos.
Els laosians són l’ètnia principal del país, i la resta de la població és constituïda per les minories xinesa i annamita i els aborígens indoxinesos, situats a les zones muntanyoses La música dels laosians és exclusivament de tradició oral i és possible definir-ne les característiques principals fent referència a l’afinació del principal instrument utilitzat, l’orgue de boca kaen o khène , un instrument força freqüent en aquesta part d’Àsia L’octava és formada per set graus, separats per tons sencers i semitons, amb els quals s’obtenen dues escales pentatòniques anomenades lam i…
atonalitat
Música
Terme que s’utilitza per a referir-se a la música basada en tècniques compositives allunyades dels principis de la tonalitat.
El concepte de atonalitat s’ha constituït per oposició al de tonalitat Això explica que hagi fugit del sistema de relacions jeràrquiques i funcionals que dominaven aquest últim En la música atonal apareixen intervals melòdics i harmònics que dificulten l’establiment d’un centre tonal concret, d’un acord de tònica Tampoc no es pot parlar de progressió de graus harmònics en un sentit causal, sinó d’enllaços acòrdics L’emancipació de la dissonància suposa un fonament imprescindible per a la atonalitat Si dins del sistema tonal la consonància implica estabilitat i repòs, atès que s’identifica amb…
Paul Cézanne
Natura morta , de Paul Cézanne
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor provençal.
Descendent d’un comerciant piemontès, visqué sempre folgadament Cursà estudis clàssics al Collège Bourbon, a Ais de Provença, on conegué Émile Zola, de qui fou un gran amic El 1861 aconseguí d’anar a estudiar pintura a París, a l’Académie Suisse, on conegué Pissarro i el grup dels futurs impressionistes que es reunien al Cafè Guerbois Aviat es relacionà amb Bazille, Claude Monet, Renoir, Sisley i Manet Refusat diverses vegades del saló dels anomenats impressionistes , intentà d’ingressar a Belles Arts, però també en fou bandejat pel seu “temperament colorista” Defraudat pel paisatge de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina