Resultats de la cerca

Vida Era el tercer fill del cantor principal de la sinagoga de Dessau —també compositor, especialment de música litúrgica—, amb qui inicià la seva formació de petit acompanyant-lo regularment a les representacions operístiques a la Hofoper i a nombrosos concerts Entre el 1915 i el 1918 tingué com a mestre un amic del seu pare, Albert Bing Aquest darrer any es traslladà a Berlín, on estudià composició amb E Humperdinck i a partir del 1920 fou alumne de F Busoni a l’Acadèmia Prussiana de les Arts El 1922 inicià una sèrie d’obres de concert prometedores, com la Sinfonia sacra 1922, opus 6, i el…

Professor a Munic i a Darmstadt, estudià les relacions de la filosofia amb la ciència i denuncià com a falta fonamental de la ciència actual la substitució de models intuïtius i mecànics per simbolitzacions D’altra banda, la seva crítica sobre les bases de la ciència moderna ha influït en la fonamentació de la lògica i la matemàtica El seu mètode operativista-constructivista pretén d’assimilar el millor del neopositivisme sense refusar, però, la idea que el coneixement filosòfic té entitat per ell mateix Entre els seus nombrosos treballs cal remarcar Grenzen und Ziele der…

Deixeble de Hegel, passà cada vegada més de la dreta a l’esquerra hegeliana Professor de teologia a Berlín 1834 i a Bonn 1839, fou destituït de la càtedra 1842 per les crítiques radicals de la historicitat dels evangelis, expressades en obres com Kritik der evangelischen Geschichte der Synoptiker ‘Crítica de la història evangèlica dels sinòptics’, 1841-42 i Christus und die Cäsaren Der Ursprung des Christentums aus dem römischen Griechentum ‘Crist i els Cèsars El sorgiment del cristianisme a partir de l’hellenisme romà’, 1877 Es retirà prop de Berlín i…

Professor ajudant 1825 i catedràtic 1834-71 a la Universitat de Berlín, el 1841 esdevingué historiògraf oficial de Prússia Conjugà el pietisme luterà amb l’idealisme de Fichte i una certa influència de Goethe i Herder Partidari de l’objectivitat i la minuciositat, fou el principal historiador alemany del s XIX i exercí una gran influència a Anglaterra i als EUA Collaborà decisivament a fundar la Historische Kommission bei der Bayerischen Akademie der Wissenschaften, que dirigí Entre altres obres, escriví Geschichte der romanischen und germanischen Völker…

S'exilià a França el 1933, i s’installà als EUA el 1941 Escriptor de tendència realista, amb una tècnica virtuosa, escriví novelles sobre temes històrics Jud Süss , ‘El jueu Süss’, 1926, i la trilogia Josephus , de la qual forma part Der jüdische Krieg, 'La guerra jueva’, 1932 i sobre problemes polítics de l’època del feixisme Erfolg , ‘Èxit’, 1930 Die Geschwister Oppenheim , ‘Els germans Oppenheim’, 1934 Exil , ‘Exili’, 1939 Simone , 1944, publicada en anglès Els darrers anys de la seva vida escriví una biografia novellada de Goya Goya oder der Weg der…

Influït per l’impressionisme, abandonà els estudis d’economia política i decidí de dedicar-se a la pintura Munic, 1896 Fou un dels iniciadors de l’art abstracte — Aquarella 1909 — i animador de Der blaue Reiter 1911 La seva pintura evolucionà de l’impressionisme fins el 1907 vers un fauvisme líric — La muntanya blava 1909 Guggenheim Museum, Nova York — i un expressionisme d’influència oriental 1910 Tot allunyant-se més i més de l’objecte, s’interessà per la forma 1920 i per les figures geomètriques El quadrat negre 1925 Guggenheim Museum, Nova York Reuní les seves teories…

La reflexió teològica sobre la creu agafa cos amb Pau, el qual insisteix en la realitat de la creu com a humiliació del fill de Déu —fet objecte del judici diví en lloc de l’home—, fent-ne motiu d’escàndol per als jueus i de neciesa per als pagans, però de glòria per als creients El tema de la creu com a motiu de glòria és desenvolupat per Joan, el qual presenta la crucifixió com l’exaltació mateixa del Crist en el mateix sentit l’Apocalipsi no esmenta la creu, sinó que parla solament d’un anyell sacrificat El judeocristianisme hellenístic conreà insistentment aquest tema de la creu gloriosa…

És autor de l’obra Grundzüge der Anatomie und Physiologie der vegetabilischen Zelle ‘Principis d’anatomia i fisiologia de la cèllula vegetal’, 1851, plena d’observacions i teories que han tingut una llarga acceptació dins el món científic

Nen prodigi, feu una gira pianística per la zona de Graz a l’edat de set anys amb obres de WA Mozart Publicà la seva primera composició el 1891, quan només en tenia onze El 1902 esdevingué segon director al Teatre de l’Òpera de Salzburg i més tard dirigí al Teatre Alemany de Brno 1903-05 i al Theater an der Wien 1905-17 El 1908 dirigí l’estrena de Der tapfere Soldat 'El soldat valent', de R Strauss, a Viena Visqué a París entre el 1938 i el 1940, on compongué l’opereta La montagne bleue 1939, i als Estats Units del 1940 al 1946 Escriví diverses bandes sonores de films, per les quals guanyà…

Es doctorà en dret a la Universitat de Praga i fou un estudiós de la música des d’una perspectiva històrica profundament hegeliana Era un gran admirador de F Mendelssohn i R Schumann, de la mateixa manera que de H Berlioz i F Liszt, especialment durant la seva joventut La seva condició de catòlic practicant i la seva relació amb Pius IX li van obrir les portes dels arxius papals per dur a terme unes investigacions finançades per l’Acadèmia Austríaca de les Ciències El 1869 començà a impartir classes d’història de la música a la Universitat de Praga, i el 1872 es traslladà amb la seva família…