Resultats de la cerca

Sembla que originàriament eren castlans del castell de Peguera Fígols de les Mines pels Berga, que, a llur torn, el tenien pels comtes de Cerdanya Al principi del s XII apareix documentat un Hug de Peguera , pare de Ramon de Peguera 1124 Per compres fetes als Berga esdevingueren senyors d’importants béns i d’un palau a la vila de Berga entre el 1148 i el 1190 consten com a senyors de Berga en aquest temps Hug de Peguera , el seu fill Ponç de Peguera i el seu net Berenguer de Peguera El 1190 aquest darrer Berenguer vengué els seus béns i el palau a la vila de Berga a Pere de Berga La línia…

Fill de Pere el Cerimoniós i d’ Elionor de Sicília , ostentà, sent infant, els títols de duc de Girona i comte de Cervera, que el seu pare li concedí el 1351 Tingué per preceptor Bernat II de Cabrera Jurat com a primogènit 1352, des del 1363 fou lloctinent general dels regnes El 1370 fou promès a Joana, filla de Felip VI de França, però aquesta morí a Besiers, de camí per a celebrar el matrimoni 1371 Dos anys després es casà amb Mata Mata d’Armanyac , filla del comte d’Armanyac que morí el 1378 Les seves inclinacions francòfiles repercutiren també en l’elecció de la segona muller el rei Pere…

L’església de Santa Maria de Vilosiu, dita avui Santa Maria de les Garrigues, estava situada dins el terme del castell de Madrona, al comtat de Berga fou, en el seu origen, una església parroquial dependent del bisbat d’Urgell i, en els seus inicis, pertanyent als dominis del monestir de Sant Llorenç prop Bagà La primera notícia del lloc i de l’església de Santa Maria és de l’any 980 aleshores el comte Oliba i la seva muller Ermengarda donaren al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, i al seu abat Sunifred, l’alou que tenien al comtat de Berga, al castell de Madrona, a Vilosiu in loco vocitato…

La freqüència de les petèquies amb el color fosc de la sang al coll, tòrax i membres, així com el desenllaç quasi sempre tràgic de la malaltia, foren la causa dels noms “pesta negra” i “mort negra”, corrents des del principi de l’epidèmia Originada a l’Extrem Orient, arribà a Constantinoble l’any 1347 i d’ací s’estengué ràpidament pels països llatins, via Gènova i Marsella Tant l’Àfrica del nord com l’Europa central i septentrional en foren afectades poc temps més tard, i hom pot assegurar que l’any 1350 tot el món conegut a l’època es trobava infectat, amb xifres de mortalitat que en alguns…

Els vestigis d’aquest castell es troben al cim del turó al vessant del qual s’assenta el poble de la Manresana, una mena de barri de l’actual capital del municipi Tot i que el topònim de la Manresana evoca la pertinença d’aquest castell al comtat de Manresa, sembla indubtable en canvi que formà part de la xarxa castellera del comtat de Berga, com Portell, Gospí i d’altres Les primeres referències conegudes del castell de la Manresana es troben en dues convinences establertes l’any 1066 entre Eribau de Llobera, fill d’Amaltruda, i el castlà Ramon, fill d’Oruça Els Llobera, senyors del veí…

L’església de Sant Andreu de Sobre-roca, o Barroca, apareix documentada per primera vegada l’any 985, amb motiu d’una permuta de terres realitzada entre Gotmar, bisbe de Girona, i un home anomenat Guillemó, segons la qual el primer donava al segon “ terra de Sancti Andreae apostoli qui est situs in locum que dicunt Super rocha ”, mentre que, en canvi, d’això rebia “ terra et vinea qui mihi advenit per ex comparacione, qui est in comitato Gerundense in locum que dicunt Monte Super rocha ” Tanmateix, aquest origen antic no va acompanyat d’una documentació abundant, ja que no és fins ben entrada…

El tercer comte fou el fill d’aquests, Enric , infant d’Aragó, duc de Villena, a qui fou confiscat el 1445 i incorporat a la corona Fou atorgat novament com a ducat el 1464 al gran privat Beltrán de la Cueva y Alfonso de Mercado El setè duc, Francisco Fernández de la Cueva y de la Cueva , fou lloctinent de Catalunya i virrei de Sicília El títol passà el 1830 als Ossorio, marquesos d’Alcañices

L’any 1196 el rei Pere I el Catòlic autoritzava l’abat Bernat de Segurioles a edificar un castell al cim del puig de les Relíquies per tal de refugiar-s’hi ell i els seus súbdits, sembla que amb motiu de les primeres escomeses de les lluites albigeses Tot seguit fou edificat el castell i una església dedicada a sant Nicolau, així com un grup de cases que més endavant van baixar al pla, entre el puig i el riu Ter i varen constituir la Vila de Baix o nucli fortificat de Camprodon Més endavant, quan entre els anys 1249 i 1251 l’abat Guiu traspassà el domini del castell i de la Vila de Baix al…

Situació Església d’Usall, singular per l’esvelt campanar i la nau allargada que presideix un nucli de velles I importants masies F Tur L’església de Sant Cristòfol d’Usall és situada al Plade Martís Mapa L38-12295 Situació 31TDG801665 Per arribar-hi cal enfilar la carretera de Banyoles a Figueres, a l’inici del Pla de Martís, i al punt quilomètric 2, prendre un trencall senyalitzat a l’esquerra que en uns 800 m porta directament a l’església d’Usall JMC-JRM Història Edificada a l’altiplà de l’Espolla, al nord de l’estany de Banyoles, l’església fou lliurada al monestir de Sant Esteve de…

Fill de Pere Marc   Lo Prohom , senyor de la baronia d’Eramprunyà Pare dels poetes Jaume i Pere Marc i avi d’ Ausiàs i Arnau Marc Entrà força jove al servei de la corona el 1320 ja exercia càrrecs de responsabilitat en l’administració de les cavallerisses reials El 1326 Jaume II li va concedir l’escrivania de Vilafranca del Penedès Heretà del seu pare el senyoriu d’Albalat dels Sorells Fou jurat 1338-1345 i conseller 1347 de València Fidel a Pere III el Cerimoniós durant la revolta de la Unió Valenciana es refugià a Quartell, possessió del seu gendre Guerau Fabra, cavaller unionista, per por…